Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports.
Logo gva sempre teua

Sandra Gómez: "el gran deute que tenia Espanya amb la ciutat de València era soterrar les vies del Parc Central"

Parlem amb la vicealcadesa de València i responsable de l'àrea d'Urbanisme de la transformació que està vivint tota la ciutat

Guardar

Sandra Gómez: "el gran deute que tenia Espanya amb la ciutat de València era soterrar les vies del Parc Central"

 

Quin balanç fas de la peatonalització de la Plaça de l’Ajuntament de València que pràcticament fa un any que és peatonal permanentment?

Ara parlem de plaça, amb totes les lletres. Però, abans era una rodona de vehicles privats on no es podia passejar o gaudir d'un matí de dissabte o de diumenge. Ara pots vore a xiquets, a xiquetes, a pares, a mares, gent major, etc. Podem veure, en definitiva, a gent gaudint de la seua ciutat.

 

Jo sempre dic que la plaça de l'Ajuntament de València és el cor de la ciutat. És quasi la centralitat, on tot el món dona una o dues voltes al mes. I, també, ara mateix té una vinculació molt important en eixe projecte que estem duent a terme: València ciutat de places. Ara mateix estem ja treballant en començar les obres de les places del Mercat i de la Llotja.

Hem de dir que és una plaça provisional. Ara hi ha un concurs d'idees que farà que veja la llum la plaça definitiva.

El que vam fer des d'Urbanisme va ser un projecte d'urbanisme tàctic per tal de donar la possibilitat d'accelerar la peatonalització de la plaça i perquè tot el món poguera gaudir d'un espai públic i compartit. Però, també és important que fem un model o un projecte en tota la ciutadania en què l'actual generació de valencians i de valencianes també poguera participar i dissenyar la seua plaça.

 

Per això, vam portar a terme un procés participatiu en què la veritat és que va participar molta gent de la ciutat de València per a reivindicar o triar els principals aspectes de la plaça de l'Ajuntament. Per exemple, que no perdera la seua vinculació amb la festes de les Falles, que poguera ser un nucli que tornara a aglomerar diàriament en les 'mascletaes' a milers de persones. A més a més, que fora un espai de referència cultural. Però principalment volíe fora peatonal. És a dir, hem deixat només un carril perquè només poguera entrar un bus. La gent volia això, que fora 100% peatonal, i eixa és una de les coses que anem a tindre en compte de cara a la nova plaça de l'Ajuntament.

Com has comentat, és un gran macro-projecte el València Ciutat de Places. De fet, en eixe sentit, ja estan en marxa alguns projectes. Què em pots avançar?

En dos setmanes ja podrem dir que estarem començant les obres de la plaça de Bruixes i de la plaça del Mercat. De fet, ara mateix s'estan fent els treballs previs de canalització i de subministraments, en concret, de l'aigua.

 

Estem molt contents perquè també vam rebre una subvenció de la Unió Europea que, d'alguna manera, valida el nostre projecte per millorar la nostra ciutat. No només des del punt de vista del patrimoni històric, perquè posa en valor un dels llocs amb més valor històric de la ciutat: la Llotja o la plaça del Mercat. Si no que, a més a més, és un projecte que va en contra del canvi climàtic perquè mitiga la producció de CO2 en la mesura en què limita el pas dels vehicles privats.

També, una altra plaça que tenim moltes ganes de vore és la de la Reina. Com es troba?

La veritat és que sí. Es portarà a terme, pràcticament, de manera paral·lela. L'altre dia també comentàvem que igual a finals d'abril o principis de maig podríem començar les obres.

 

Aquesta va a ser una legislatura en què es va a consolidar eixa idea de València Ciutat de Places, en què anem a retrobar-nos tota la ciutadania en aquests espais compartits. Realment, al cap i a la fi el que es busca és que tinguem espais segurs, on trobar-nos, on fer activitats. En què, no el vianant, sinó el ciutadà tinga un espai propi en declivi del trànsit privat.

A més, podem dir que vosaltres sou pioners. És veritat que en pandèmia s'ha peatonalitzat molt, però vosaltres ja ho teniu previst des d'abans.

Nosaltres, des d'Urbanisme, estàvem duent a terme una sèrie de projectes de peatonalització on, també, el projecte del que estàvem parlant, el de València Ciutat de Places, hauria de tindre un important impacte en els nostres barris. No podem oblidar que als barris és on realment transcorre la vida i la normalitat de la ciutadania. Hi havia moltes places que també eren grans estacionaments públics o grans rodones. Tots eixos espais els anem convertint, a poc a poc, en places.

 

Per exemple, la plaça del Mercat de Rojas Clemente, que hui és un espai del que gaudeix la ciutadania quan va a fer la compra. Hui està plena de jocs infantils, de terrasses (que també són molt positives). En el meu barri, per exemple, en el Cabanyal, hem fet la plaça de Calabuig, la del Rossari, la de [...] la Flor. Ara anem a fer una plaça a la Malvarrosa. Estem fent també la plaça de Sant Sebastià, la de Sant Marcel·lí.

En fi, tenim diversos projectes en que tenen l'objectiu de fer arribar eixa idea de Ciutat Compartida a tots els barris de la ciutat de València.

Una cosa que diem molt els valencians és que a València tot està a quinze minuts. I és un altre dels grans projectes de la regidoria, el de 'Ciutat a quinze'. En què consisteix perquè la gent que no ho coneix ho puga entendre ràpidament?

El que volem és que tots els barris tinguen els serveis i les dotacions públiques i que oferisquen totes les necessitats que qualsevol ciutadà té. Per exemple, des d'anar a treballar, a fer la compra, al col·legi, al centre de salut que tot estiga al teu barri.

 

Per exemple, s'han fet passos endavant a moltes ciutats europees, com, per exemple, París, en trencar eixe model de ciutat molt cèntric en què havies de desplaçar-te al centre per poder anar a fer les compres, a consumir oci, a treballar, etc. En eixe sentit, nosaltres volem trencar amb tot açò. Pretenem que els barris siguen centrals: passar d'una ciutat amb un model cèntric a una ciutat en què els barris tinguem el seu propi centre. Això no només fa referència a que cada barri tinga les seus dotacions públiques (com l'escola, el centre de salut, etc.), sinó també parlar d'una oferta cultural o d'una oferta laboral. Eixa és una cosa més complicada de trobar als nostres barris. Això és, en definitiva, el model de València quinze.

València Quinze significa que cada ciutadà té les seues necessitats cobertes a una distància de no més de quinze minuts caminant.

Un altre dels teus grans projectes és el de les 'superilles'. Què és una 'superilla' per tal de que un veí o una veïna ho entenga.

Una superilla és tractar de crear espais peatonals compartits que mai s'havia pensat que foren per a això. Sempre que parlem de places sí que és més fàcil: places que són estacionaments públics i que peatonalitzem, una cosa que la gent entén millor. Les superilles és un passet més arriscat perquè és fer un espai peatonal en un encreuament sobretot en espais o en barris que tinguen una planificació urbanística típica de l'eixample. És a dir, on hi ha grans carrers que creuen entre ells i que, enmig d'ells, es crea una superilla, que és un espai peatonal on tot el món del barri pot trobar-se. Són espais molt consolidats de la ciutat de València, sobretot si pensem en la zona d'extramurs o de l'eixample de la ciutat. Són espais en què és molt complicat crear espais verds o nous espais peatonals. Per això, hem de fer eixe pas més valent i més arriscat de crear nous espais que no estàvem pensats per a ser com a tal.

Parlant dels espais verds, estes setmanes has anunciat dos, un per a la zona sud i un altre per a la zona del Cabanyal. Primer, quant al del sud, has anunciat un gran corredor del sud verd que siga com un gran bosc, sobretot per als barris del sud. En què consisteix?

Nosaltres volem que hi haja un gran corredor verd que unisca tota la zona cèntrica de la ciutat de València amb tots els barris del sud. Jo crec que aquesta ciutat té un deute pendent amb tots els barris del sud, perquè han estat molt limitats i perquè, sobretot, tenen una cicatriu molt evident, la ferroviària. Els barris del sud estan completament dividits en dos pel tema del pas dels trens fins a la nostra estació central del Nord. Això ha provocat que hi haja una fractura i, per tant, una mancança d'oportunitats i d'un bon desenvolupament urbanístic.

 

Aleshores, ara, aprofitant que es va a fer el desenvolupament de les vies que va anunciar l'actual Ministre de Transports, José Luis Ábalos, valencià (una cosa que s'ha notat amb aquest tipus de projectes). Jo crec que amb este projecte es va a fer la gran reconversió o, per a mi el gran deute que té Espanya amb la ciutat de València i, al mateix temps, la ciutat de València amb els barris del sud. Un projecte d'unificar tot el sud de la ciutat.

Com anem a cosir tots els barris del sud? Doncs, aprofitant el soterrament, amb un gran corredor verd. Anirà des de Parc Central fins a Sant Isidre, aprofitant la nova avinguda que es va a desenvolupar, Federico García Lorca. Que tinga les dotacions necessàries; que siga respectuosa amb tot el patrimoni industrial que tenim a tota la zona sud de la ciutat de València, que siga un ecobarri, en el sentit de que siga un barri sostenible energèticament; que siga un barri que tinga espais peatonals i espais verds. Que siga, en definitiva un emblema i un model per a tota la zona del sud de la ciutat que, com deia abans, ha estat molt oblidada en les últimes dècades.

I també per al Cabanyal va a tindre tres grans canals verds. Va a tindre zones esportives, zones lúdiques. Què va a suposar açò per al barri?

El Cabanyal ha passat de ser un barri que s'anava a destruir i després a degradar amb el fracàs del projecte de l'ampliació. La senyora Barberà i el Partit Popular van dir: si no el puc destruir es va a destruir a si mateix en una operació d'absoluta degradació urbanística. En eixe sentit, ha passat de ser un barri on havies de ser molt del barri per fer l'aposta de viure ahí a ser un barri que, sense dubte, va a ser una referència i un model de rehabilitació i de convivència de tots els veïns i veïnes.

 

El projecte del Cabanyal va de la reconstrucció de tot allò que es va destruir en l'època del Partit Popular. A més, és un projecte de protegir tot eixe patrimoni que es volia destruir: de cases de monuments, etc. També és un projecte que va de convivència, ja que posa noves dotacions públiques (nous espais verds, nous espais peatonals, etc.) per tal d'unir i reunir tots els veïns i veïnes.

Com serà eixe barri del Cabanyal en un parell d'anys?

Jo crec que a poc a poc estem ja vivint el procés. De 2015 a 2021 hi ha hagut un canvi ben evident: hem afavorit la rehabilitació, la construcció de noves dotacions públiques. Ara estem regularitzant tots els temes que estaven pendents.

 

Com serà el barri? Doncs volem que siga el barri que era abans dels 90: un barri de veïns i veïnes de tota la vida i que vulguen apostar pel seu barri i que, a més a més, tinguen totes les necessitats cobertes (amb escoletes, amb escoles públiques de qualitat, amb centres de salut, amb espais verds, etc.).

Anem a fer una nova via verda des de Tarongers fins a la Marina. Perquè és veritat que el Cabanyal és un barri molt consolidat i costa trobar l'oportunitat de fer noves vies verdes. No obstant això, hem aconseguit crear una gran via verda, a més de rehabilitar tot el patrimoni que es va malbaratar amb el tema de l'ampliació i que es va perdre. En eixe sentit, tenim hui molts solars que són la cicatriu visible del projecte de l'ampliació. El PEC tracta, precisament, de reconstruir tot el que es va quedar buit i que es torne a plenar de cases i de famílies.

Moltes vegades el PP critica que el govern de Rialto no aprofita diners d'Europa.

És parlar per parlar. Més a prop que estem ara d'un projecte que ha sigut possible gràcies a Europa, que és la peatonalització de la plaça de Bruixes i de la Llotja, amb una inversió de més de 4 milions d'euros (el que suposa un finançament de més del 50%).

 

Si parlem de projectes de regeneració urbana, el més emblemàtic és el del Cabanyal-Canyamelar, on estem rebent fons europeus de regeneració de barris que, precisament, ells van deixar fets una pena. Tenim l'oportunitat d'invertir aquests recursos en que la gent puga viure al barri.

Ara estem preparant els projectes de 'Next Generation', els quals volem presentar a les convocatòries que s'obrin per als temes de recuperació econòmica després de la pandèmia. Este Ajuntament està molt preparat en un projecte que han presentat de possibles projectes que ens puguen ajudar a reactivar econòmicament la ciutat, a més de millorar-la.

Un altre serà el PAI de Benimaclet. Com es troba en aquests moments i quina mirada tindrà?

Benimaclet ha de ser el que els seus veïns i veïnes decidisquen. Jo crec que ahí hi ha una distorsió. Fixa't en el que et vaig a dir: en el Cabanyal, un partit va tractar de suplantar la veu del veïnat. Hi havia una gran majoria que reivindicava que el Cabanyal continuara sent un barri per als seus veïns i veïnes de tota la vida. Estava el PP, que el volia destruir. A mi el que em preocupa és que a Benimaclet passe el mateix, és a dir, que hi hagen formacions polítiques que tinguen la temptació de suplantar la veu del veïnat de tota la vida, que vol tindre un espai de convivència. Això és parlar d'un centre cultural, d'una escola, d'espais esportius. De fet, tota la zona del nord-oest de la ciutat de València no té un gran espai compartit, com serà el cas del que anem a fer en la desembocadura o el de l'actual Parc Central.

 

Això és el que nosaltres volem aconseguir a Benimaclet.

Ja estem pràcticament a l'equador de la legislatura, en juny farà dos anys, com veus l'actual pacte del Rialto? Com ho valores?

Jo faig una valoració positiva perquè hem superat o millor dit, estem en camí de superar una etapa molt complicada com és l'etapa de la crisi sanitària que ha generat la covid i jo crec que això ha enfortit al govern municipal i crec que hem estat a l'altura del que exigia la ciutadania que era posar-se a treballar junts i deixar les diferències o els accents, les diverses mirades a banda. Això no significa que no existeixen i que al final som partits diferents on aportem també projectes polítics diferents en qüestions importants. Però, sí que era important que ara mateix centrarem tots els esforços a solucionar els problemes reals de la gent, al voltant de la crisi sanitària, que estàvem parlant d'una malaltia que provocava la mort en moltíssimes persones de la nostra ciutat, sobretot en les més vulnerables, i en segon lloc, en combatre les conseqüències econòmiques que òbviament existeixen de les restriccions que hem hagut de viure a causa de la crisi sanitària. I això és el que per a mi, com a partit socialista, és la meua prioritat, és el que vol la gent, i és el que demana dels seus polítics i representants, que és treballar per a l'important: solucionar els problemes de la gent.

No és la teua àrea, però eres la vicealcaldessa i m'agradaria saber la teua opinió sobre la gestió de l'EMT, duem un parell d'anys complicats per a aquesta empresa pública, què opinió et mereix? Han dimitit dues persones fa no res...

Ho he dit en diverses ocasions, l'EMT ha de tornar a la normalitat, és la principal empresa pública de l'Ajuntament. Un servei tan essencial com és la mobilitat pública, donar l'oportunitat a tota la ciutadania de moure's per la ciutat sense agafar el vehicle privat, i per tant, que té un objectiu i una funció, que per al meu entendre ara mateix és més important que mai. Ara mateix és el nucli de les confrontacions partidistes o polítiques i ha de tornar a la normalitat, això em pareix molt important. La nova direcció en un nou talant, en una baixada dels ànims i donar-li una altra volta a l'EMT, el sentit que té, i que siga una empresa pública que dona un servei de mobilitat a la nostra ciutat i que no és el camp de la batalla política de confrontació dels polítics.

Una pregunta que t'han fet molt, i de la que els aficionats és pel Nou Mestalla, que està ahí i no està. Teniu alguna reunió prevista amb el València CF?

Nosaltres hem mantingut diverses reunions i el problema és que ha arribat un moment en què no veiem que hi haja una voluntat d'acabar l'estadi i és una pena, perquè jo crec que la propietat, Meriton, sí que es va comprometre en l'any 2015 en què anava a acabar l'estadi. Han anat passant els terminis i la veritat és que no hem vist una voluntat real de fer-ho realitat i és per això que des de l'administració pública, des de l'ajuntament, des de la ciutat, hem de defensar la necessitat d'acabar l'estadi perquè això és defensar no només l'interés general de la ciutat de València, sinó també el de l'afició.

 

Ja s'està jugant molt amb el tema de què si confrontes amb la propietat pareix que s'està confrontant amb l'equip i és completament al revés. Defensar al club és precisament exigir als seus propietaris que complixen amb el club, i hem de pensar en el València com una institució que té més de 100 anys d'història, que ha estat molt abans de Meriton i que continuarà estant després d'ells i això és molt important de diferenciar, eixes dues idees.

Últimament parlem molt de Madrid, fins i tot estant ací a València, sobretot, per la presidenta Ayuso que l'última ha sigut que no volia comparar-se amb la ciutat de València. No sé què opines com a vicealcaldessa de la nostra ciutat...

El que passa amb Ayuso és que el que no pot suportar és que València siga la capital europea de la responsabilitat perquè hui liderem les incidències més baixes de tota Europa perquè tota la ciutadania ha fet un gran esforç i també vull agrair a la gent que ha fet un esforç econòmic: els comerços, els restaurants, el sector turístic, el sector cultural... Que estan portant en les seues esquenes el pes de la contenció, de les limitacions de les restriccions i també les conseqüències econòmiques. Però, és un esforç que s'havia de fer, perquè a mi com a política, quan em pregunten entre salvar vides o continuar treballant com si no passara qualsevol cosa, jo crec que és molt important tindre clares les nostres prioritats, que és salvar vides.

 

És una cosa que la presidenta Ayuso, realment ja ha demostrat que no comparteix eixa idea. I per a mi, quan parla de llibertat o comunisme, el que està dient és: la irresponsabilitat absoluta i total i la insolidaritat amb les persones més vulnerables, front que la resta faça vida normal. Estem parlant de les nostres persones majors, de les persones més vulnerables, que al llarg de la seua història han treballat per alçar les seues ciutats, els seus projectes vitals dels quals hui som hereus. Són també les persones que ens han cuidat les nostres famílies, els nostres iaios, pares i mares. Crec que hem de ser respectuosos i solidaris amb ells, és veritat que la incidència en les persones joves és molt baixa, però no estimem als nostres majors com per a sacrificar un any molt complicat de la nostra vida? I és ahí on Isabel Díaz Ayuso hi ha demostrat una insolidaritat, amb les persones majors i més vulnerables, sincerament, dramàtica. Jo crec que els llibres d'història s'encarregaran de donar el seu punt de vista.

Per acabar, estic veient el peveter que esperem que algun dia tornen eixes Falles que tant són de València, com està sent aquest any per a tu? És un any especial, però també dur perquè estem vivint en pandèmia i la vostra gestió es triplica, esteu treballant encara més, com estàs vivint aquest any de canvi, que està canviant la vida per a tots?

Les prioritats hi han canviat. Nosaltres dúiem un full de ruta de prioritats polítiques que volíem dur a terme a l'Ajuntament de València i tot això va canviar quan va esclatar la crisi sanitària. I, òbviament, la principal conseqüència és que s'havia de treballar més, perquè en un moment en què la gent tenia més dificultats, nosaltres havíem de donar-ho tot per a tractar de resoldre els nous problemes o les necessitats que estaven sorgint arran de la crisi sanitària.

 

A més de tot això, el que més ha canviat sobretot és la percepció de la ciutat de València en si mateixa. Això ens ha donat una perspectiva del fet que aquesta ciutat té moltes coses a millorar perquè s'han vist que existeixen greus desigualtats no tan sols socials, sinó entre barris, però afrontar crisis com aquesta ens està donant una nova mirada de com treballar després de la pandèmia l'equilibri i l'estabilitat en els nostres barris perquè òbviament la mancança de transport públic, de barris de famílies més treballadores on tenen menys oportunitats de teletreballar, cases on no tenen accés a internet i això ha sigut un desavantatge per a xiquets i xiquetes per a continuar les classes. És a dir, s'hi han visibilitzat les diferències residencials de determinades vivendes de les quals ha sigut molt difícil confinar-se durant quasi un any i jo crec que això ens ha donat una nova mirada de com equilibrar i donar les mateixes oportunitats a tots els barris que sense la crisi no haguera estat tan present.

Ens estem acostant al final del túnel, comencem a veure la llum?

Jo crec que sí, estem treballant i caminant cap al final de tot açò perquè la gent ja més vulnerable està vacunada, que és la gent més major, que tenia unes altes taxes de mortalitat. Això no implica que el treball ja estiga fet, queden moltes franges d'edat en què és necessari que tinguen ja la seua vacuna, també totes les persones que treballen en els sectors més essencials estem cobrint eixa necessitat de vacunar-les, però jo des de la meua mirada sempre tractant de ser optimista, crec que en aquest any de 2021 acabarem brindant tots junts i tindre'm superada aquesta pandèmia, jo crec que sí la veritat.

 

Destacats