Nicolau Claramunt va aconseguir l'alcaldia d'Albalat dels Sorells en 2015. Dues legislatures després, revalida novament l'alcaldia per un tercer mandat amb el seu soci el PSPV. En concret, Compromís i PSPV han renovat la coalició per a governar aquesta localitat amb Nicolau al capdavant de l'equip de govern. Després de 8 anys, fem balanç amb ell de les accions més destacades i posem el focus en l'horitzó dels pròxims quatre anys.
Han passat ja les eleccions municipals i m'agradaria conéixer el teu balanç, Com valores els resultats en Albalat?
Molt positivament, perquè hem pogut mantindre l'equip de govern i de progrés que comencem en 2015. Durant la legislatura passada, treballem molt en diversos projectes que tenim preparats per a aquest mandat. La veritat és que tenim ganes i il·lusió de continuar i acabar-los tots.
En general, després d'aquestes eleccions hi ha hagut un gran 'tsunami blau' del Partit Popular que ha aconseguit, pràcticament, totes les institucions valencianes. Esperaves aquest resultat?
Era una de les possibilitats que hi havia. Jo tenia l'esperança que El Botànic continuara, entre altres coses, perquè pense que ha fet bones polítiques i millorat la vida de la gent. El problema és que, per part d'alguns partits que conformen El Botànic, no s'ha sabut explicar bé aqueixa acció de govern i com aquesta beneficiava a la ciutadania. Caldrà fer autocrítica i, sobretot, buscar la manera per a fer que la gent dins de quatre anys vote un govern similar.
En aquestes dues legislatures passades, vosaltres, Foios i Meliana heu fet accions conjuntes. Ara, Meliana ha canviat de color i ha passat al PP. Penses que pot haver alguna possibilitat que feu coses en conjunt?
Això ho parlem prèviament a les eleccions. La resposta és sí, nosaltres volem continuar el projecte 'Viu-Ho', perquè va molt més allà dels colors polítics i el que pretén és potenciar una realitat social i territorial que conformen Meliana, Foios i Albalat. Parlem prèviament Sergi (alcalde de Foios) i jo, perquè que Meliana continua dins del projecte és alguna cosa que li correspon a la nova alcaldessa.
La passada legislatura va ser la de la pandèmia i,, també la de la inflació dels aliments. Quin balanç fas dels passats quatre anys?
Quant a la gestió de l'ajuntament, pràcticament es van quedar en any i mitjà, perquè els altres dos anys restants es van dedicar a la pandèmia. Per exemple, els projectes que teníem es van retardar, perquè es va prioritzar que la pandèmia tinguera la mínima incidència en el poble. Encara així, aconseguim moltes coses, que es veuran en aquesta legislatura. Ens han concedit el 'Pla Edificant', amb 1.193.000 euros per a la reforma del col·legi; hem aconseguit entrar en la Conselleria de Benestar perquè Albalat tinga una residència, així com la concessió de dos milions d'euros per part de la Diputació per a construir-la; també anem a remodelar l'entrada del polígon industrial amb una inversió d'un milió d'euros; hem aconseguit que Mercadona ja puga començar l'última fase de la construcció de les seues oficines centrals; tenim un projecte per a fer una Llar dels Jubilats per a la gent gran d'Albalat… Tot això està treballat en l'anterior legislatura, que no es va poder materialitzar per la pandèmia i per la crisi. L''Espai Escorxador', per exemple, també es va retardar per tot això, el tema de preus i uns problemes que vam tindre amb l'empresa. Però, segurament, durant els pròxims mesos ho podrem inaugurar.
D'aquests projectes que m'has comentat, tant el Centre de Dia com el 'Pla Edificant', es veuran en aquesta legislatura?
Aqueixa és la intenció que tenim. La Conselleria d'Educació ens ha marcat 2024 com l'any en el qual s'inclourà els diners en els pressupostos de la Generalitat. Evidentment, hem de fer el projecte, licitar-ho, ja que ha de passar per un procés en el qual el més segur és que demanem una pròrroga. La intenció és que en aquesta legislatura estiga acabat. Quant al Centre de Dia, des del moment en què la Diputació ens ingresse els diners, tindrem tres anys per a fer el projecte i licitar les obres. Necessitem un marge de temps, ja que els ajuntaments xicotets tenim l''hándicap' de tindre el personal just. Però sí, la intenció és que tot veja la llum en aquesta legislatura.
Què suposa el 'Pla Edificant' per al col·legi?
És la primera gran reforma que es va a fer en el col·legi després de quasi 50 anys, per punt, us ho podeu imaginar. L'ajuntament s'encarrega del manteniment; de les reparacions; de canviar portes i finestres; hem reacondicionat una part del pati però, clar, un municipi com Albalat no pot assumir una reforma com la qual es va a fer ara d'1.193.000 euros. Llavors, suposarà una modernització de les instal·lacions i tornarà a donar-li aqueixa vida que va tindre quan jo era xicotet.
Imagine que, a més, serà tot un canvi per al propi col·legi.
Sí, però sobretot perquè són coses bàsiques. Anem a reparar la teulada, perquè hi ha llocs en els quals té goteres; també millorarem les cambres de bany amb portes noves i algunes finestres, així com a reformes en algunes façanes, ja que a l'ésser de rajola s'estan desprenent. En funció del projecte i dels diners restants, farem alguna cosa més, però bàsicament serà una reforma completa del col·legi.
Em podries avançar alguns dels grans reptes que voleu llançar durant els pròxims quatre anys?
Tenim alguns projectes en ment, però de moment no puc avançar-te gens perquè, potser, crearia unes expectatives que no es poden complir. Però sí hi ha alguns grans projectes que volem començar a preparar en aquesta legislatura perquè vegen la llum a partir del 2027, segurament. En el moment en què tinguem clars els projectes, sí podria detallar-te.
Una de les coses que sí s'han vist en Albalat és tot el relacionat amb l'accés a les voreres. De fet, Sergi Ruiz, alcalde de Foios, sempre ens ha confessat que es va inspirar en vosaltres per a millorar el seu poble. Com ha valorat el veïnat aquest tema de l'accessibilitat?
Primer que gens, cal destacar que encara queda molt treball per fer. És un canvi xicotet, perquè al final estàs rebaixant una vorera, que no és una gran obra, però ajuda a la gent gran, a la gent amb mobilitat reduïda i a les famílies que van en carret. I t'ho agraeixen, perquè quan et trobes en aqueixa situació, t'adones de la poca accessibilitat que tenen els nostres pobles. En aqueix sentit, Foios sí que ens ha guanyat una mica la partida. Nosaltres comencem i, a poc a poc, hem anat fent coses. A més, volem continuar en això perquè encara queden molts punts sobre els quals treballar. Crec que és una de les coses que la ciutadania agraeix.
També en aquesta legislatura vau llançar borses de treball de caràcter social. Em pot comentar com ha sigut el balanç d'aquestes borses?
En principi, la idea que teníem era donar un lloc de treball a les persones que estan anant a Serveis Socials, en lloc d'oferir-los una ajuda. Això, per desgràcia, ha canviat per la Llei de Reforma Laboral. Era una de les coses que ens haguera agradat continuar, perquè crec que, si em trobara en una situació així, preferiria anar a treballar i guanyar-me el sou a demanar una ajuda. A més, la gent també ho troba útil. Després, farem les possibles baremacions per situació laboral, situació familiar i càrregues econòmiques… Pots ajudar directament a la gent. Ara, estem provant amb els plans del SERVEF que, a partir d'agost, entraran huit persones a treballar a partir de les borses que ha engegat. Ens haguera agradat poder continuar en borses pròpies de treball temporal, però la reforma laboral no ho permet.
Estem pràcticament ja en la recta d'estiu, i les festes d'Albalat són quasi a la fi d'agost. Per tant, què podem esperar de les pròximes festes?
Sobretot, diversió, perquè són unes festes que majoritàriament gestionen les persones joves. Va a haver una mica de tot: algun musical, alguna discomòbil, orquestres, el concurs de paelles, la cavalcada, bous al carrer… En definitiva, unes festes participatives i molt variades per a tots els públics.
No sé si em pots avançar alguna cosa que tingues en ment sobre els pressupostos de l'any que ve.
Per als pressupostos de l'any que ve, tancarem un cicle que patim en 2021, amb uns resultats negatius. Per punt, per a l'exercici de 2024 el tema estarà completament tancat, per la qual cosa suposarà tornar a la bonança econòmica que havíem portat durant aquests anys. Començarem a rebre ingressos de Mercadona i, per punt, pujaran una mica els de l'ajuntament. Però no variaran substancialment del que hem fet durant aquests últims anys: increment en els Serveis Socials i inversions que ens permet el pressupost.
L'any 2015, 2019 i ara també en el 2023, heu fet un govern de coalició amb el PSOE. Com ha sigut el balanç?
Positiu. Potser està malament que ho diga, però aquests últims huit anys el poble ha experimentat un canvi a millor. No solament en les inversions, perquè s'han fet moltes, sinó també gràcies al Botànic i a altres institucions com la Diputació, que ha augmentat els ingressos substancialment per a poder fer obres. Des de 2015 fins ara, han pujat una barbaritat. Ara, amb el canvi, veurem el que pansa, però esperem que es mantinga. Jo crec que hi ha hagut un canvi molt gran, que es va notar des de l'any 2015 a l'actual govern. Hem dinamitzat el poble, li hem donat vida i això també és molt important. En Serveis Socials, s'ha fet un bon treball i estem en camí de ser un poble sostenible amb el projecte 'Albalat 0,0'.
Li preocupa a Nicolau que tornem a èpoques com les de la Diputació, quan estava Alfons Rus, on els projectes s'atorgaven a dit?
Sí em preocupa, perquè, com he dit abans, s'ha fet un bon treball. Els diners, fins ara, es concedia objectivament i no depenia del color polític ni de l'afinitat del president amb l'alcalde o alcaldessa. Els pobles governats pel Partit Popular ho sabem bé. Per exemple, el municipi La Venda de l'Emperador, que tenim ací al costat, ha sigut un gran beneficiat de les polítiques que ha fet la Diputació en aquests últims huit anys i espere que això no canvie. En cas contrari, seria una involució i, al final, els qui ho patirien serien els ciutadans i ciutadanes que no tindrien la inversió que els correspon. Si no, ens queixaríem i aniríem a protestar.
Com ha canviat la vida de Nicolau des de 2015, quan entra en l'alcaldia?
Ha canviat molt. No sé si a millor o pitjor, però el que sí tinc clar és que el fet que tinga dedicació exclusiva m'ha permés viure molt intensament la vida d'Albalat. Aquesta és una cosa que, des que era jove, no podia per qüestions laborals. A més, tot això m'ha permés aprofundir en el coneixement del meu municipi i viure-ho d'una manera molt especial i intensa.
Què és el més habitual que et diuen els veïns i veïnes d'Albalat quan et veuen pel carrer?
Per exemple, em traslladen els seus problemes. Hui mateix, de camí a l'escola d'estiu amb els xiquets, una veïna m'ha comentat que hi ha propietaris d'animals que deixen els excrements en el carrer. I, després, tornant ja cap a l'ajuntament, una altra veïna m'ha parat per a explicar-me un problema sobre el lloguer de la seua casa. Al final, la qual cosa em traslladen són els seus problemes i jo intente, en la mesura del possible, resoldre'ls.
També és veritat que temes com l'ADN caní s'estan intentant impulsar a través de les mancomunitats, ja que al final suposa molts diners per als ajuntaments.
La mancomunitat de l'Horta Nord l'està estudiant. És alguna cosa que també ho vaig parlar amb Sergi i Josep Riera (antic alcalde de Meliana) per a incorporar-ho dins del projecte 'Viu-Ho'. Al final, és un tema de neteja pública i, encara que normalment la majoria de les persones fan bé les coses, també existeix una altra part insolidària que no ho compleix. Llavors, caldria premiar a uns i penalitzar a uns altres.
Per què són importants els Fons Europeus per als xicotets municipis?
Perquè són una possibilitat d'inversió molt gran. Però, és cert que són complicats de gestionar i d'accedir a ells, com també ho és la tramitació i justificació. Llavors, per a un municipi xicotet és molt complicat ficar-se en aquestes històries. Nosaltres estem en varis: canviar els fanals, així com reformar l''Espai Escorxador'. És veritat que ens han concedit molts fons, però són complicats de gestionar, a pesar que són una bona oportunitat per a créixer. De qualsevol forma, se'ns hauria d'ajudar als municipis que no tenim aqueixa capacitat per a gestionar aqueix tipus de recursos.
Ja per a acabar, durant aquests huit anys que has viscut com a alcalde i els quatre que et queden per davant, quina experiència et portes a nivell personal?
Un màster. Sobretot, experiència en la gestió; en l'adreça; a resoldre conflictes, punt laborals com a personals; també un creixement a nivell intern d'interacció amb la gent; un "màster" en gestió de recursos; en tramitació de documentació perquè, al final, jo faig de dissenyador, d'administratiu, a voltes de psicòleg i també d'alcalde. En els pobles xicotets, tots fem una mica de tot. Per a mi, ha sigut una experiència que m'ha aportat molt.
Quines expectatives tens per a aquests quatre anys?
Molt bones. Espere acabar tots aqueixos projectes sobre els quals hem parlat abans i poder revitalitzar molt més el poble d'Albalat. La veritat és que tots els projectes que tenim són un repte de molts milions, però tenim quatre anys per a fer-los realitat.