Sagredo: "El reconeixement de Paterna com a gran ciutat suposarà més inversions i serveis"

L'alcalde de Paterna revalida el mandat com la força més votada i que supera els resultats de 2019 i a més s'estrena com a senador territorial en el Senat.

Guardar

Converses amb Juan Antonio Sagredo

Juan Antonio Sagredo va aconseguir l'alcaldia de Paterna en 2015. Huit anys després, el primer edil socialista ha registrat la millor dada del PSPV en la localitat de Paterna amb un suport indiscutible dels veïns i veïnes. D'aquesta forma, comença aquest tercer mandat amb majoria absoluta i sent un dels referents socialistes a la Comunitat Valenciana. A més, Sagredo compaginarà per primera vegada l'alcaldia de Paterna amb un lloc de senador territorial en la Càmera del Senat on portarà Paterna i representarà a tots els municipis. Confessa que és tímid malgrat la seua gran activitat en les xarxes socials i sobretot, destaca la seua passió per Paterna en cada pas que dóna.

Com ho valores els resultats electorals de les eleccions municipals que consoliden al PSPV i et concedeixen una tercera legislatura pel suport dels veïns i veïnes de Paterna?

Evidentment, estem molt contents i orgullosos del suport dels veïns i veïnes. A més, hem de tindre en compte que, per població, som la número 102 d'Espanya; la 22 de més de 50.000 habitants quant a resultat electoral de tots els partits polítics i la cinquena ciutat del país amb un govern del Partit Socialista. La veritat és que estem molt contents, i més veient, per desgràcia, el resultat que hi ha hagut en altres institucions com la Generalitat o altres municipis. No solament hem aguantat, sinó que a més hem pujat en vots, en percentatge i en regidors, alguna cosa que t'anima a seguir treballant per la teua ciutat. Tot aqueix esforç que ha fet el nostre equip es veu reflectit en les urnes.

Quin balanç fas de la passada legislatura?

Sempre s'ha dit que la política més propera és la municipal i, encara que és cert que a dia de hui som pràcticament una ciutat que està per sobre dels 75.000 habitants, tenim ànima de poble. Quin dubte cap, com dius, que la passada legislatura va estar marcada per la pandèmia i la invasió de Rússia a Ucraïna, però encara així, hem estat al 90 % del compliment del nostre programa electoral. Ha sigut una legislatura de molt treball, en paral·lel al que havíem pensat per a Paterna abans de la pandèmia, però ens centrem que els nostres veïns sentiren el suport constant de l'ajuntament. Vam fer cridades a les persones de 60 anys, que són més vulnerables, i repartirem mascaretes… Jo crec que, sobretot, l'important va ser que la gent va veure que el seu ajuntament s'adaptava. És cert que la plantilla, per les circumstàncies de la pandèmia, no va poder exercir el seu treball i l'adaptem a aqueixa ajuda humanitària. Per tant, jo crec que la gent també va veure aqueixa forma de resiliència i, en conseqüència, els resultats han sigut magnífics.

Quins serien els grans reptes que t'agradaria dur a terme en aquests quatre anys?

Sabeu que el nostre projecte de ciutat és el de construir una sostenible i amigable. És cert que a Paterna tenim de tot: sis àrees empresarials, una oferta educativa espectacular; col·legis públics, concertats, privats i internacionals; nou barris amb diferents idiosincràsies, per la qual cosa qualsevol tipus de persona pot sentir-se identificada amb ells; es pot treballar i estudiar; estem molt prop de València-ciutat… És a dir, el projecte de ciutat que tenim és el que es puga fer absolutament de tot i ser feliç. És una ciutat molt bé connectada, però té una part dolenta i és que estem molt dividits. Una de les coses fonamentals és la connexió de tots aquests nuclis, alguna cosa que ja s'està treballant, i, per descomptat, que la gent se senta segura. Això també és alguna cosa que s'ha tingut molt en compte durant la passada legislatura, amb la col·locació de càmeres, l'augment de la policia, els drons, el manteniment de la Vallesa amb aquesta vigilància, així com el projecte europeu 'Guardian'. Alguna cosa essencial també és el tema de l'ocupació i, sobretot, la neteja. Per a nosaltres, és imprescindible que la gent estiga tranquil·la, segura i contenta amb la seua ciutat i que la perceba cuidada, amb les seues zones enjardinades i els seus parcs. Jo crec que ho estem aconseguint durant aquests huit anys que portem governant.

Existeix el típic clixé que l'esquerra gestiona malament en termes econòmics. Quan vas arribar a l'alcaldia en 2015, l'ajuntament estava endeutat amb un 72 % i, quatre anys després, va eixir del pla d'ajust. Com és possible això?

És alguna cosa que hem explicat molt. És veritat que hi ha una regla de la despesa i tot ens ve molt encotillat des del Govern d'Espanya. Nosaltres rebem un deute del 72 % i, a dia de hui, ja podem parlar de deute 0, amb rècord d'inversions. Vam creure que era necessari seguir invertint perquè Paterna continuara avançant i progressant, però també vam haver de reduir el deute. En essència, busquem la manera correcta de fer les coses, per la qual cosa, cada vegada que hi havia superàvit, ho destinàvem a inversions financerament sostenibles. Quan tréiem els concursos, sempre solia haver baixes, per la qual cosa ací sí pagàvem deute. Això ens permetia invertir en el poble, al mateix temps que amb la part sobrant cobríem el dèficit. Durant aquests huit anys, ens ha anat molt bé, perquè tenim un rècord històric d'inversions en el poble i també deute 0. Per punt, sí és veritat que tenim un bon equip econòmic, que s'ha rebregat bé el cap per a poder combinar tot això. En el clixé que l'esquerra gestiona malament l'economia no incidim, però tenim les dades de desocupació per sota de les xifres pre-pandèmia i en tresoreria estem sanejats. A més, hem aconseguit que ja no tinguem superàvit, alguna cosa molt complicat en les administracions públiques perquè no s'executa tot el pressupost. Per tant, això significa que hem sigut més eficients a mesura que ha anat passant el temps.

El nou ajuntament s'estructura en cinc grans àrees. Per què has decidit aquesta organització, así com les persones que la formen?

Són cinc tinents d'alcalde, dels quals quatre són dones i crec que aquestes persones són les que millor poden portar aqueixes àrees. Per exemple, Núria Campos s'encarrega de tot el tema d'interior i seguretat; d'altra banda, José Manuel Mora porta educació, esports i el relacionat amb la participació amb la societat; Eva Pérez, que assumeix la part de presidència: urbanisme, hisenda i ocupació; Merche Navarro, encarregada de foment i control de la ciutat, és a dir, tot el tema de l'enllumenat, neteja, recollida de residus, així com a parcs i jardins; finalment, Isabel Segura porta garantia social, serveis socials, igualtat i tradicions, on s'engloben les festes patronals. Al final, crec que s'ha elaborat un equip de govern compensat amb aqueixes cinc "potes" fonamentals que porten la gestió d'un ajuntament. Una de les coses importants que anem a intentar aconseguir és que se'ns reconega com una gran ciutat. Perquè això succeïsca, primer ha de vindre marcat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i, en el moment en què sobrepassem la xifra determinada oficialment des de Madrid, començarem tota la gestió per a obtindre el reconeixement. Això suposarà que els barris passen a ser districtes i que la forma de gestionar l'ajuntament siga diferent. A més, obtindrem prop de tres milions d'euros cada any per part de l'Estat per a més inversions i serveis de cara a la ciutadania.

Quan esperes que Paterna es reconega oficialment com a ciutat?

L'INE sol portar un retard del voltant de dos anys, per la qual cosa, en principi, volem que es faça realitat en aquesta legislatura. Un dels requisits és sobrepassar els 75.000 habitants i això l'han de reconéixer les Corts Valencianes. En el seu moment, Ximo Puig es va comprometre a això, però quan ens puguem reunir amb el nou president, Carlos Mazón, ho parlarem i no crec que hi haja cap problema. És veritat que aqueixos tres milions d'euros deixaran de percebre'ls i passaran a nosaltres directament, però mai s'han imposat traves a cap ciutat.

Al cap i a la fi, són dades objectives i irrenunciables.

Sí, perquè, a més, tingues en compte que som 75.120 habitants a Paterna. Però, després, en zones com La la Canyada va molta gent a estiuejar i tenim una població activa vinculada que ve a treballar i a estudiar, per la qual cosa estem per sobre dels 100.000 habitants. Tot això, al final, repercuteix a l'hora de poder invertir i donar serveis. Crec que és una qüestió de justícia, però esperarem al fet que la xifra es faça oficial per a demanar aqueix reconeixement.

Fa un any, et vam veure en la cordà de la plaça de l'Ajuntament de València durant les últimes falles. Què vas sentir en aqueix moment? I, ara, amb la nova conjuntura, podria haver noves cordàs en la plaça de l'ajuntament?

Ho vaig a intentar. No tinc mala relació amb María José Català i crec que és possible que tornem. Sóc molt faller i, de fet, sóc president nat de la Junta Local de Falles a Paterna. Es va donar la circumstància que va ser l'acte que va obrir les falles d'aqueix any i per a nosaltres va ser un absolut orgull. A més, les nostres falleres majors amb la seua cort van ser a la balconada de l'ajuntament per a poder veure la cordà; alguna cosa que, sens dubte, portaran tota la vida en el seu cor. És veritat que aquestes últimes falles no vam poder repetir-ho, però nosaltres estem oberts a poder fer-ho en els pròxims anys i és alguna cosa que li plantejaré a la nova alcaldessa de València.

Per a una persona que no coneix la cordà, què li diries perquè fora a veure-la?

La pròpia cordà és alguna cosa complicat de veure, perquè es fa en el carrer Major i, si no coneixes a algú que tinga un pis a prop, pràcticament és impossible. Durant la passada legislatura, l'ajuntament, per primera vegada en 200 anys d'història, va adquirir l'edifici de Pepín Damián Polo, que va anar el "coeter" emèrit i una de les persones més importants en la promoció de nostra cordà. Una part important d'aquest edifici està dedicada als mitjans de comunicació, perquè per a aconseguir aquests recursos és important la difusió. El que hem fet aquest últim any és sortejar entre els veïns de Paterna poder viure la cordà des d'aquest enclavament, que a més està totalment acristallat i protegit per a veure-la d'una forma espectacular. Una altra alternativa és el coetòdrom, que muntem darrere de l'ajuntament. Al final, el treball que es fa per part dels tiradors es veu perfectament i amb total seguretat des d'ací, on la gent pot vindre dies abans de la cordà a veure com ho fem. A més, assegurem el tiratge als dies previs al 9 d'Octubre. Descobrir com es treballa el tiratge dels coets a Paterna és una de les coses que la gent no s'ha de perdre.

Sagredo és molt actiu en xarxes socials. De fet, té un 'trend' que funciona molt bé i és #PaternaLovers. T'hem vist fer de tot: des d'oficiar noces, fins a anunciar l'arribada d'empreses i ocupacions a Paterna. Com vius aquesta experiència?

És alguna cosa curiós, perquè sóc una persona bastant tímida, però crec que comunicar forma part del nostre treball. Els joves ja no "googlean", sinó que ho veuen en Tik Tok, i jo sóc dels quals pensen que hem de romandre on està la gent. Hui dia, estar a peu de carrer també significa tindre presència en xarxes socials. Jo intente no fer molt el ridícul, però dins d'aqueix límit, ens agrada cridar l'atenció perquè així es viralitzen els vídeos i arribem a més públic. Nosaltres gestionem, però ens adaptem als nous temps: hem d'estar a peu de carrer, amb els mitjans de comunicació i en xarxes socials.

Després d'aquestes eleccions, estan eixint figures destacades dins del PSOE i el PSPV. Una d'elles eres tu i l'altra Carlos Fernández Bielsa, on novament ha repetit com a alcalde en la ciutat de Mislata. T'agrada aqueix tàndem?

Sóc amic de Carlos, per la qual cosa quan em relacionen amb ell, jo encantat. És veritat que tenim formes similars de gestionar i, encara que els nostres municipis són diferents, la població és semblada: gent vinguda de la resta d'Espanya, treballadora i progressista. Per a mi, Carlos és tot un referent. Es va presentar abans a l'alcaldia i, a més, amb l'hándicap que conviu amb el 'Cap i Casal' de Rita Barberà. Va obtindre majoria absoluta i, a partir d'ací, s'ha vist la seua forma de gestionar, que ha delegat en el suport que ha tingut per part dels seus veïns. Veient els resultats és normal que es parle de nosaltres, però sense els nostres equips, per descomptat que això no seria possible.

Us posen en el focus perquè sou referents. He llegit moltes entrevistes en les quals dius que la teua prioritat sempre és Paterna i, cada vegada més, eres una figura recolzada pels teus veïns. Per tant, en algun moment, es pot donar el cas que assumiu junts nous reptes?

Sempre hem dit que estem a la disposició del partit. De fet, he encapçalat la llista per al Senat per la província de València. És veritat que sempre dic que la meua prioritat és Paterna, però és que necessita tindre tota la nostra obstinació. Jo he acceptat anar al Senat perquè crec que és bo per a València i, evidentment, per al poble de Paterna. A més, és compatible, perquè tenim un bon equip i jo vaig molt a Madrid, perquè allí es prenen les decisions dels temes que ens afecten. Per punt, crec que això va a ser molt positiu per a ambdues parts. És veritat que hauré d'organitzar-me d'una altra forma, però és alguna cosa temporal i, tant ser alcalde de la teua ciutat, com representar als valencians i valencianes en el Senat és un grandíssim honor.

De fet, durant aquesta última campanya, vas reciclar el teu programa electoral i, en ell, figura la frase "Paterna en el Senat". Com naix aquesta iniciativa?

Naix en una reunió de campanya. Encara que siga en tota la província de València, des del partit et diuen "has d'anar a l'Alcúdia, a Mislata, a Burjassot, etc." Llavors, preguntem com havien quedat els cartells i ens van dir que el 75 % d'ells es podria recuperar. No sol haver cartells per al Senat i pensem que era una forma de cridar l'atenció, a més d'una idea sostenible. Com ambdues eleccions han sigut tan properes en el temps, decidim reciclar els cartells i a la gent li ha agradat.

Ja per a acabar, d'aquests huit anys que ja has viscut com a alcalde, què és el que més t'ha marcat?

Igual sembla una "chorrada", però que et reconeguen els 'xiquets' i et dediquen un somriure és alguna cosa que m'ha agradat moltíssim.

Arxivat a:

Destacats