El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha defensat el protagonisme dels ajuntaments com a garants de l'estat del benestar. "No són una institució subsidiària", ha asseverat Puig, qui ha assegurat que les corporacions locals han de ser considerades en un pla d'"igualtat" respecte a altres institucions que conformen l'Estat.
Així s'ha manifestat en la trobada '40 anys d'ajuntaments democràtics' organitzat pel diari Informació, on ha assegurat que "el 3 d'abril de 1979 -data de les primeres eleccions locals democràtiques- es va produir una autèntica revolució".
"La revolució democràtica municipal ha sigut realment la base sòlida de la democràcia espanyola", ha assenyalat Puig, que ha incidit en què en aquests 40 anys "el fet polític de la democràcia s'ha viscut des de baix, des de l'àmbit local".
Sobre aquest tema, ha explicat que la funció dels ajuntaments democràtics "van molt més enllà de la Llei General de Bases del Règim Local de 1985", que, en un inici, la circumscrivia únicament a la prestació de serveis i que hui és "un motor econòmic, amb compromís clar i directe amb el desenvolupament social i econòmic".
Per això, ha afirmat que la Generalitat, d'"una filosofia profundament municipalista", ha fet efectiva una "aliança amb els ajuntaments" a través de diferents actuacions com el Fons de Cooperació Municipal.
El fons, segons ha explicat, es reforçarà amb una llei que "donarà estabilitat a l'aportació de la Generalitat" als municipis. "Es tracta que els ajuntaments, que tenen majoria d'edat, la puguen exercir amb suficiència financera", ha agregat.
En aquest sentit, ha ressaltat que els ens locals són les administracions que "poden resoldre millor els problemes des de la proximitat", així com enfortir la democràcia gràcies a la fiscalització que realitza la ciutadania, "molt més directa que en altres àmbits".
D'altra banda, el titular del Consell ha defensat la triada de "democràcia, Constitució i ajuntaments" com "la millor medicina contra els qui volen acabar amb l'Estat autonòmic".
Reforma del sistema de finançament
El president s'ha referit també al finançament com una qüestió "que s'ha d'abordar sabent que hem de ser més eficients, més corresponsables"."Hem de pensar quin estat del benestar volem, quants recursos pensem destinar als pilars de l'estat del benestar i com jerarquitzem", ha afirmat, i ha considerat que s'ha de tindre com a objectiu "la millora de la qualitat de vida de les persones i la superació de les desigualtats".
Així mateix, ha definit com un repte la "lluita contra la pitjor erosió, la humana" i ha anomenat a l'"aliança entre els municipis més grans i els més xicotets", ja que, ha defensat, "a ningú li interessa la desertització d'una part del nostre territori".