La universitat pública és per a rics

Un estudi assenyala que la universitat pública no és accessible per a tothom; només el 10,5% prové de llars amb baixa renda

Guardar

Tamorlan
Tamorlan

La Universitat pública no és accessible per a tothom, i l'economia té molt a veure. Això es desprén l'últim estudi de la Xarxa Vives, l'informe Via Universitària. Un estudi que, entre 2017 i 2019, ha entrevistat a més de 40.000 estudiants de 20 universitats diferents.

L'informe conclou que queda confirmada la "importància de l'economia familiar per a sostenir la trajectòria educativa" dels estudiants, és a dir, que els fills i filles de famílies riques tenen més oportunitats d'accés i d'acabar el grau universitari que la resta. S'aprecia, fins i tot, en el tipus d'allotjament: les rendes altes tenen quasi un 40% de probabilitat d'allotjar-se en residències universitàries -públiques o privades-, mentre que les baixes poc més del 20%.

Segons detallen, "una de les primeres constatacions" de l'enquesta és que, malgrat tendències de diversificació respecte a altres anys, el perfil és encara el "tradicional": "Trobem sobretot homes i dones joves que provenen d'un origen social alt".

També existeix una diferenciació fins i tot entre les mateixes titulacions. Segons es desprén de l'informe, en els graus de ciències -tecnologia, enginyeries, matemàtiques...- hi ha menys proporció de persones que provinguen de rendes baixes o en risc d'exclusió que en Ciències Socials.

"L'economia familiar continua tenint un pes molt elevat en el finançament dels estudis universitaris", asseveren. El nivell de renda troba una relació directa amb l'accés a la universitat i la interrupció dels estudis, per la qual cosa assenyalen que "les barreres econòmiques no té a veure només amb les matrícules sinó, sobretot, amb el cost d'oportunitat que suposa apostar per estudis universitaris".

Masculinitzats

Un altre dels aspectes que ressalta l'estudi és l'"alta dedicació" que han d'aportar els i les estudiants. Una mitjana setmanal que oscil·la entre les 32 hores en Humanitats i les 45 en les Ciències de la Salut. Aixòm, unit a les hores lectives, limita les opcions de l'alumnat de treballar per a poder mantenir-se i, per tant, també limita les oportunitats. Un 75,1% dels enquestats es dediquen exclusivament als estudis, per la qual cosa l'economia familiar i beques són rellevants a l'hora d'oferir oportunitats.

"Tot això posa de manifest la necessitat de millorar l'accés dels grups socials menys afavorits i promoure alternatives a l'economia familiar", assenyalen en les conclusions.

Quant a perspectiva de gènere, l'estudi assenyala diverses qüestions. La distribució entre homes i dones és, asseguren, "molt diferent" segons l'àrea. Els graus més masculinitzats, habitualment 'de ciències', tenen "més oportunitats laborals, reconeixement i prestigi social". A més, conseqüència dels rols heteropatriarcals, es detecta també "una bretxa significativa" en la relació de tasques; les dones tenen més obligacions fora dels estudis i aquestes, a més, augmenten amb l'edat.

Els autors de l'estudi resumeixen que hi ha un "augment de la diversitat" però, no obstant això, "encara un llarg camí per recórrer".

Destacats