La Comunitat Valenciana rep un 30% menys d'inversions de les que li corresponen

La manifestació del 18N reivindicarà un major finançament, majors inversions i una regularització del deute

Guardar

trato-justo
trato-justo

El Jardí del Botànic va acollir, ahir, el debat sobre finançament, organitzat pel grup polític Compromís, en el qual Mónica Oltra, Vicepresidenta de la Generalitat, Joan Ribó, Alcalde de València, Clara Ferrando, Secretària Autonòmica d'Hisenda, i els regidors Giuseppe Grezzi, Pere Fuset i Sergi Campillo van presentar la seua proposta per un finançament just per a tots els valencians, i van fer una crida unànime a la societat perquè formen part de la manifestació, programada per al 18 de novembre, en la qual es reivindicarà un tracte just i igualitari al Govern Central.

En aquest sentit, Clara Ferrando va ser l'encarregada d'explicar de quina manera afecta a la vida dels ciutadans aquesta situació d'infrafinanciació sostinguda. 'Som una comunitat empobrida. Cada any comptem amb menys recursos a causa de la infrafinanciació que rebem. Així, per a poder dur a terme competències bàsiques, el Govern ha anat concedint-nos, molt estratègicament, préstecs que després hem de retornar amb interessos. Així és com s'ha creat aquest deute històric, que no ha sigut culpa dels valencians, sinó del finançament que hem rebut, que està per sota de la mitjana'.

No obstant això, en la manifestació del 18N no solament es reivindicarà un finançament just que, en paraules de Fuset 'assegura l'autogovern', sinó que la societat eixirà al carrer per a reclamar majors inversions per a, d'acord amb Grezzi, 'poder millorar el transport públic, augmentar el nombre de conductors, renovar la flota de l'EMT o poder connectar l'autobús amb el metro, i que funcione fins a les 00.00 hores, i durant tota la nit els caps de setmana'. Però a més de tot això, Sergi Campillo també ha recordat que és necessari demanar que es revise la taxa de reposició, 'un mecanisme del Govern per a atacar tot el que és públic. Amb la taxa de reposició, no podem convocar totes les places públiques que necessitem per a millorar el servei als ciutadans, sinó que, encara que disposem dels diners per a fer-ho, tenim un límit de places màxim. Una situació que dificulta el nombre d'ajudes socials o d'inversions que es poden gestionar'.

D'aquesta manera, i per a demanar la revisió del deute històric i d'unes inversions i un finançament concorde al nombre d'habitants a la Comunitat Valenciana, és pel que Fuset ha cridat a la participació de la manifestació del 18N. 'Més de 200 Ajuntaments ja s'han sumat per a visibilitzar aquest problema i demanar un tracte just. Som l'11% de la població espanyola, el 10% del PIB, i tan sols ens pressuposten el 3,5%. Però és que el pressupost executat encara és menys. És important anar a la manifestació, però també vull recalcar que, si hui estem parlant de finançament, és perquè Compromís ho ha posat en l'agenda'.

Inversions: La Comunitat Valenciana rep un 30% menys del que ens correspon

L'Alcalde de València, Joan Ribó, ha sigut l'encarregat de parlar sobre les inversions que rep la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, ha volgut recalcar que 'una cosa és el que es pressuposta, i una altra el que s'executa. Així, si per a la nostra comunitat es pressuposta un 30% menys del que li correspondria, en funció del nombre d'habitants, realment el que s'execute és només un 45%, menys de la meitat. Un escàndol que genera que les inversions que l'Estat hauria de fer tant en Cultura, com en Obres Públiques i Infraestructures siga ridícula. Això suposa que no puguem millorar la xarxa ferroviària, el transport públic o el Corredor del Mediterrani, que és clau per a poder ser competitius a Europa, a més d'un motor econòmic important per a València. I totes aquestes millores no les podem fer nosaltres perquè correspon al Govern Central realitzar les inversions'.

Quant a la cultura, Ribó també ha volgut assenyalar l'escassetat d'inversions per part de l'Executiu Central. 'Volem potenciar la cultura i diversificar el turisme, però mentre el Museu del Prado rep 46 milions d'euros, la segona pinacoteca més gran d'Espanya, que està a València, rep 0,6 milions. Mentre el Museu Reina Sofía de Madrid rep 38 milions d'euros, l'IVAM tan sols ha rebut 197.000 euros. Al final, el que estem dient és que no volem ser més que ningú, però tenim dret a ser igual que els altres'.

La proposta de Compromís per al finançament valencià

La Vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, ha especificat algunes de les mesures que proposen per a millorar la situació econòmica valenciana. Entre les accions més destacades, òbviament, es troba la imposició d'un criteri de finançament per a rebre el pressupost que ens correspon, la solidaritat territorial, la lleialtat institucional perquè 'el senyor Montoro haja de cercar consensos i no imposar el seu criteri' i adequar el repartiment dels diners públics en funció de les competències.

Per descomptat, Oltra també ha fet referència a la necessitat de regularitzar el deute històric. 'El deute ascendeix a 21.000 milions d'euros. I nosaltres el que exigim és que la part del deute que correspon a la corrupció o als desfalcs que s'han fet amb la Fórmula 1, per exemple, l'haurem d'assumir perquè no ens queda una altra, però la part del deute que correspon a la situació d'infrafinanciació no l'hem de pagar nosaltres. Els Pressupostos de la Generalitat de 2018 són de 20.000 milions d'euros. D'ací, 5.000 milions d'euros van destinats a pagar el deute'.

Així mateix ha afegit que 'el sistema de finançament impacta en la nostra vida i en els nostres drets. El finançament és l'escola dels nostres fills, és la reducció de la llista d'espera, és complir la Llei de Dependència i és tenir polítiques d'ocupació. Som l'única comunitat autònoma que, sent pobra, paga als rics. El sistema està per a redistribuir riquesa, si no les comunitats més pobres mai podran eixir del clot'.

Arxivat a:

Destacats