La Comunitat Valenciana, la tercera que més contaminació lumínica genera

Guardar

cambio farolas
cambio farolas

La Sindicatura de Comptes ha elaborat una auditoria operativa de la gestió de l'enllumenat públic exterior dels municipis de la Comunitat Valenciana dels exercicis 2015 a 2019 que l'assenyala com la tercera regió espanyola que més contaminació lumínica genera per darrere de Madrid i País Basc.

L'auditoria, que pren una mostra territorial i demogràficament representativa, formada per 27 municipis de la Comunitat, adverteix que encara que les administracions han participat en la prevenció de la contaminació lumínica, existeixen "mancances normatives" en nivell autonòmic que no han permés completar el marc regulador bàsic.

Entre les seues conclusions, la Sindicatura de Comptes apunta que "els municipis han implementat de manera desigual mesures d'eficiència energètica", un àmbit on han sigut "rellevants les ajudes concedides per part de les administracions estatal, autonòmica i provincials per a finançar les inversions realitzades".

En total, les ajudes destinades a les entitats locals de la Comunitat per a millorar l'eficiència energètica de l'enllumenat públic de 2015 a 2019 han ascendit a 59 milions d'euros.

No obstant això, els projectes d'inversió duts a terme pels municipis "no disposen d'estudis previs en què es fixen els objectius d'estalvi energètic que es pretenen aconseguir", lamenta la Sindicatura en la seua auditoria.

A més, posa en relleu que "si bé el termini de recuperació de les inversions econòmiques és relativament curt i inferior a la vida útil de les lluminàries led, l'elevada quantia d'aquestes pot ser incompatible amb la situació econòmic-patrimonial de les entitats locals, que han de fer front a possibles restriccions pressupostàries o problemes de liquiditat".

Per aquest motiu, la Sindicatura subratlla que els municipis necessiten programes d'ajuda altres administracions per a finançar aquestes inversions o bé optar pel model de gestió indirecta mitjançant empresa de serveis energètics, entre les prestacions dels quals s'inclouen la gestió, el subministrament energètic i les inversions necessàries per a aconseguir un estalvi energètic.

Amb independència del model de gestió, l'auditoria posa en relleu que els estalvis energètics i la reducció de la contaminació lumínica estan directament relacionats amb el nivell d'implementació de mesures per a millorar l'eficiència energètica.

RÈGIM SANCIONADOR

Entre les seues recomanacions, la Sindicatura de Comptes insta a la Generalitat a promoure la prevenció i reducció de la contaminació lumínica en els municipis de la Comunitat, així com l'ús eficient de l'enllumenat exterior, tant a través de la concessió d'ajudes com mitjançant la inspecció i el control, establint "un règim sancionador que permeta prevenir la intrusió lumínica, la ineficiència energètica i la inseguretat ciutadana".

Segons l'autoria, els municipis han d'introduir en els seus projectes de millora de l'enllumenat públic exterior els mitjans tècnics necessaris per a aprofitar les possibilitats de reducció de la contaminació lumínica, gràcies a les característiques de regulació i direccionalitat dels leds.

"Els estalvis poden incrementar-se considerablement quan el canvi de lluminàries ve acompanyat altres mesures com són la instal·lació d'equips auxiliars de reducció de flux, limitadors i estabilitzadors de la intensitat lluminosa i sistemes de telegestió", ressalta el document.

Per això, la Sindicatura insta les Administracions provincials, autonòmica i estatal a "continuar promovent els programes d'ajudes per a renovar els sistemes d'enllumenat públic". Els municipis necessiten aquests programes per a finançar les inversions que milloren l'eficiència energètica; o bé optar pel model de gestió indirecta mitjançant una empresa de serveis energètics.

En aquest últim cas, l'entitat local haurà de cedir una quantitat dels estalvis futurs a les ESE com a part de la retribució de les contraprestacions rebudes, per la qual cosa cada entitat ha d'avaluar la conveniència d'optar per un model o un altre en funció de la capacitat de finançament propi i de la capacitat per a dur a terme una gestió diligent del servei, conclou l'auditoria.

Destacats