"Aprovació de la Llei de Benestar Animal, que haurà d'abordar objectius com el sacrifici zero, l'adopció, el benestar en granges de cria i en les protectores d'animals". Aquest punt es troba res més obrir el document que va donar com a resultat el Govern del Botànic II; una promesa, com es va abordar en campanya, d'acabar amb el sacrifici d'animals en les gosseres. Amb una llei de 1994 encara vigent, després de 20 dies sense trobar adopció, els animals es poden sacrificar. Una pràctica, lamenten des de l'associació Modepran, pot escapar al control i no respectar, si més no, aqueixos dies.
En aparcar en la part posterior, s'escolten alguns lladrucs continus. En passar per la porta principal i dirigir-se a l'edifici, els lladrucs són eixordadors; tots semblen saludar. Es tracta del Centre d'Acolliment d'Animals Abandonats de València, dependent de la Regidoria de Benestar Animal. Des de la protectora Modepran, que gestiona tres centres municipals -aquest inclòs-, el sacrifici zero és una cosa inqüestionable. En certa manera, això assenyala el nom de 'protectora' enfront de 'gossera'.
Fora hi ha gàbies amb, la majoria, entre dos i tres gossos en ells. Dins de l'edifici, consistent en un llarg corredor amb portes als costats, hi ha uns quatre cans més. "Són els nouvinguts. Estan ací perquè s'aclimaten, més tranquils. Fora, res més arribar, és molt estressant per a ells", explica Beatriz Cortina, la directora del centre.
"Ètica o zero ètica"
La Llei de Benestar Animal comentada en el Pacte del Botànic no és alguna cosa a redactar. L'avantprojecte es va presentar el febrer de 2018, moment en el qual va estar en exposició pública perquè es pogueren presentar al·legacions. Des de Modepran, al costat de moltes altres protectores i associacions, es van presentar. Des de llavors, no obstant això, la successió d'esdeveniments polítics, amb diverses eleccions pel mig, han alentit la tramitació: fins al moment des de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, amb Mireia Mollà al capdavant, no s'ha detallat en quin moment del procés es troba. No sembla, almenys, pròxima a la seua tramitació en les Corts.
Amparo Requena es troba al capdavant de Modepran, un acrònim de Moviment i Desenvolupament per la Protecció Animal. El principal treball visible de l'associació és en els centres municipals: "Els ajuntaments externalitzen la recollida d'animals. Ho poden fer de manera ètica, amb una protectora... O zero ètica, amb una mercantil que guanya diners", explica. Segons assegura, el 90% "o més" dels ajuntaments, a través de l'externalització del servei a empreses amb ànim de lucre, "maten". L'argumentació és senzilla: si els diners s'aconsegueix per gestionar els animals abandonats, com més prompte millor es faça el seu sacrifici, menys despesa per a l'empresa i més benefici.
"El termini de retenció d'un animal serà com a mínim de 20 dies", resa la Llei de Protecció animal vigent. Després d'aqueix temps, pot ser sacrificat. Fins i tot si un animal amb xip identificatiu, després d'avisar a l'amo, no és recollit en un termini de deu dies, també s'entén com "abandonat" i comença el compte arrere per al seu sacrifici. Actualment l'elecció de matar animals de companyia no és una qüestió legal, resideix en la voluntat dels ajuntaments.
"És innegociable"
Requena assenyala que Modepran, a través de la Coordinadora Animalista Valenciana, en la qual "participen un munt de protectores", va presentar diverses al·legacions a l'avantprojecte de llei. "Per descomptat, sacrifici zero. És innegociable", assegura. És una contradicció, assevera, que "el Codi Penal reculla a l'animal com ben jurídic protegit" però que "després els ajuntaments puguen sacrificar sense causes justificades".
Aquestes causes justificades estan detallades en l'avantprojecte: només podrà ser sacrificat un animal en "casos provats de lesions irreversibles, malalties incurables o contagioses de provada agressivitat". Un procés que, a més, serà "eutanàsic baix control veterinari, amb els mètodes autoritzats, constància per escrit" i sempre amb l'obligació de "causar el mínim sofriment".
Cortina, des del centre de València, celebra que cada vegada hi ha més adopcions, "encara que hi ha gent que encara no entén que no es poden retornar". "Ens passa més sovint del que volguérem. Des d'ací veuen amb bons ulls l'Avantprojecte, encara que creuen que més enllà de l'aprovació en la Generalitat, fan falta més recursos per a fer l'estada dels animals tan bé com siga possible. "Ací fa falta un espai d'esplai per als gossos, per exemple", assenyala la Directora.
Respecte a l'espai, la gestió de Modepran considera que és insuficient. "En els seus inicis el límit eren de 80 a 100 gossos. Ara, amb les gàbies noves i mesuraments, 300. Però ho veiem impossible. Ara tenim 180 ací i 80 en acolliment, perquè si no estaria completament saturat", ressalta Cortina. Requena assenyala, a més, que encara hi ha molts animals sense xip identificatiu, malgrat la seua obligació des de fa més de dues dècades: "Encara és complicat en poblacions xicotetes. Cal començar pel principi".
Plans locals
A l'Ajuntament de València veuen també amb bons ulls l'avantprojecte de Protecció Animal, serà una major seguretat per als animals. Caldrà enfrontar-se al repte, no obstant això, de disposar d'unes instal·lacions que asseguren, d'una banda, poder complir amb el volum d'animals i, per un altre, complir amb les condicions higiènic-sanitàries i d'espai que marcarà la Llei.
L'aposta des de la Regidoria de Benestar Animal contempla dos fronts per a aquesta legislatura. Primer, planegen "remunicipalitzar el servei", és a dir, que la gestió del centre d'acolliment municipal es realitze també per l'ajuntament, per la qual cosa seria totalment públic. Per un altre, construir un nou centre d'acolliment al nord de la ciutat, prop de Tavernes Blanques. Es tractarà d'un nou espai per a acollir a un mínim de 115 gossos i 104 gats, que coexistirà amb l'actual per a minvar les possibilitats de saturació d'animals.