El Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) del Ministeri de Sanitat ha confirmat tres casos positius de Chicungunya -malaltia vírica que transmet el mosquit tigre- en una família islandesa que va estar de vacances a la ciutat d'Alacant el mes de maig passat.
El cas índex és una dona de 37 anys que va començar a notar els símptomes l'1 de juny i va ser diagnosticada dissabte passat, informa la Conselleria de Sanitat en un comunicat després de rebre la notificació del Ministeri aquest dijous.
Aquesta islandesa va acudir al servei d'Urgències d'un hospital de Reykjavik, on li van prendre una mostra que va resultar positiva en Chikungunya i negativa per a Zika i Dengue. Una de les seues germanes i el seu fill de cinc anys presentaven símptomes similars, després del que han sigut confirmats com a casos positius de la mateixa malaltia.
Sanitat té pendent la confirmació del resultat de les proves analítiques realitzades al quart membre de la família, una germana que viu a Noruega. Tots van estar de vacances a Alacant del 17 al 31 de maig.
Al marge dels tres casos confirmats, no hi ha constància de més persones afectades per Chikungunya en la Comunitat Valenciana. La Conselleria de Sanitat ha activat tots els protocols i ha adoptat les mesures oportunes per si es confirmaren nous.
PROTOCOLS
La direcció general de Salut Pública coordina actuacions com l'activació del protocol de sanitat ambiental, mitjançant el qual l'equip de vigilància entomològica de la Universitat de València (UV) està a Alacant per a inspecció i presa de mostres.Paral·lelament, el centre de salut pública s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament d'Alacant per a actuar de forma coordinada en funció dels resultats de la vigilància entomològica. També es revisen les sol·licituds analítiques de l'últim mes i els casos de febre d'origen desconegut.
En funció dels resultats de la visita d'entomòlegs a zones de risc, Sanitat posarà en marxa una vigilància activa en Atenció Primària de les zones afectades i als hospitals d'Alacant. Hi ha previstes reunions amb els equips d'Atenció Primària i els serveis de microbiologia i medicina interna (infeccioses) dels hospitals d'Alacant.
La Conselleria de Sanitat manté la coordinació tant amb l'Ajuntament d'Alacant com amb el Ministeri de Sanitat i la Unió Europea. La UE disposa d'un sistema d'alerta i resposta precoç (Early *arning and Response System: EWRS) per a garantir una resposta ràpida i eficaç als esdeveniments relacionats amb malalties transmissibles.
Si un esdeveniment afecta Espanya es comunica al Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, que coordina la gestió de la informació i recolza en la resposta davant situacions d'alerta o emergència sanitària.
En l'àmbit estatal, el Sistema Nacional d'Alerta Precoç i Resposta Ràpida està format pel CCAES i una xarxa de centres d'enllaç autonòmics, la qual cosa permet la comunicació permanent i ràpida de situacions de risc. I en la Comunitat Valenciana, el punt d'enllaç el constitueix la subdirecció general d'Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat.
ESGARRIFANCES, CONJUNTIVITIS I LUMBÀLGIA
La febre Chikungunya és una malaltia vírica transmesa per mosquits que es caracteritza per l'aparició sobtada de febre, esgarrifances, cefalàlgia, conjuntivitis, lumbàlgia i/o artràlgies greus.En concret, l'artràlgia o artritis afecta principalment a les nines, genolls, turmells i articulacions xicotetes de les extremitats. Pot ser de bastant intensitat i dura des d'alguns dies fins a diversos mesos, encara que sol ser un quadre autolimitat de set i deu dies de durada. El dolor i la rigidesa de les articulacions poden durar més temps, i el més habitual és que la recuperació es produïsca sense seqüeles.
L'agent causal és el virus del Chikungunya, que pertany al gènere Alphavirus, de la família Togaviridae. Aquest virus es transmet a través de la picada d'un vector, principalment mosquits del gènere Aedes (Ae. aegypti i Ae. Albopictus).
A Espanya es va identificar per primera vegada en 2004 en Sant Cugat del Vallés (Barcelona). Actualment es troba àmpliament disseminat en la zona costanera de Catalunya, així com en gran part de la Comunitat Valenciana i en altres autonomies.
Aquests mosquits tenen hàbits peridomèstics, en freqüentar els voltants d'habitatges. Actuen de dia, amb major activitat hematòfaga durant les dues hores després de començar el dia i diverses hores abans de la posta del sol. El seu període d'incubació dura habitualment entre quatre i set dies.
Des de l'inici de símptomes al cinqué o sisé dia posteriors, fins i tot fins a deu dies, el vector es pot alimentar i transmetre la malaltia. En qualsevol cas, no s'ha demostrat la possibilitat de transmissió directa de persona a persona.
Per a evitar les picades de mosquit tigre, Sanitat recomana instal·lar teles mosquiteres en les finestres dels habitatges, portar mànega llarga i pantalons ajustats al turmell i considerar l'ús de repel·lents específics.