El conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball ha destacat que "durant la crisi sanitària de la COVID hi ha hagut una acceleració quant a la tecnologia i la innovació en procés i producte perquè les empreses s'han anat adaptant per a ser més eficients, però també posat en evidència les febleses en les quals cal continuar treballant: una estructura laboral més flexible i eficient, major implantació de l'economia circular, transició energètica i sostenibilitat i la necessitat de cooperació entre les indústries".
Climent ha participat en la presentació de l'"Estudi de l'impacte de la COVID sobre les empreses industrials", realitzat per iniciativa de la Conselleria d'Economia Sostenible a través de la col·laboració de la Universitat Politècnica de València a través de la seua Càtedra d'Economia Valenciana i el Centre d'Investigació en Gestió d'Empreses (CEGEA).
També han participat Elías Seguí-Más, el coordinador de l'equip redactor de l'estudi, i el director General d'Economia Sostenible, Josep Soler
Rafa Climent ha destacat que "hem volgut posar-nos en el lloc de les petites i mitjanes empreses, per a així conéixer les seues necessitats de primera mà, de manera que puguem enfocar adequadament les polítiques de suport als sectors productius, aprofitant les sinergies del canvi tecnològic i de la transició energètica, i impulsant la innovació, la digitalització i la internacionalització.
L'informe s'elabora a partir d'una mostra estadística que es configura per al mateix informe, i en ell s'intenta analitzar quin efecte tindrà la pandèmia ara i en el futur en les pimes valencianes. Per a això es va preparar una enquesta a través d'un equip redactor, que es va contrastar amb la Direcció General d'Economia, de manera que l'estudi es basa en les aportacions d'una mostra de 520 pimes industrials, i ens amplifica el coneixement de la realitat amb una sèrie de dades noves i directes.
Principals conclusions de l'estudi
L'estudi reflecteix que la pandèmia ha ocasionat un ampli impacte de la pandèmia sobre les vendes actuals i futures amb un efecte major per a les petites empreses i desigual segons sector d'activitat. Per exemple el joguet, el calçat i l'automoció són els que més han vist disminuir les seues vendes.Pel que respecta a l'ocupació, l'ús generalitzat dels ERTO ha actuat com a mecanisme de flexibilització per a esmorteir l'impacte. La major part de pimes industrials manifesten no haver implementat noves polítiques de recursos humans en resposta a la pandèmia. No obstant això, segons les empreses són més grans, també s'incrementa el número de les quals han canviat les polítiques de conciliació laboral, de reciclatge professional o de contractació de perfils digitals.
Quant al finançament, les empreses han manifestat una estratègia conservadora en tots els sectors i grandàries, prioritzant-la per a poder mantindre l'activitat. Una àmplia majoria de les empreses valencianes no ha necessitat finançament o ha mantingut la que tenia abans de la crisi, encara que les empreses més grans presenten necessitats de finançament més importants.
Cal destacar que la internacionalització de les compres i vendes continua sent molt significativa i amb expectatives de mantindre's, sobretot en aquelles indústries que treballen més amb clients exteriors. Una altra dada rellevant és que quasi la meitat de les empreses no adquireixen productes de proveïdors forans, i mantenen la confiança amb els subministraments. A més, quasi tres quartes parts de les empreses declaren cooperar amb altres empreses locals.
La pandèmia ha accelerat la intensitat de les noves tecnologies de la comunicació. De fet, les empreses valencianes manifesten tindre un nivell tecnològic acceptable. A més, una de cada tres pimes industrials valencianes ha fomentat la innovació en resposta a la pandèmia. Les innovacions han sigut de producte, també de procés i, en menor mesura, en els àmbits de màrqueting i organitzatiu. Entre els diferents sectors s'observen diferències significatives; destaca la innovació de producte en els clústers tradicionals; la de màrqueting en el sector energètic, la de procés en l'automoció i el joguet, i l'organitzativa en la ceràmica i el sector químic.
Una majoria significativa de les empreses no ha canviat el model de negoci, independentment de la grandària de l'empresa.
L'estudi també reflecteix que una tercera part de les empreses no ha aplicat cap política verda o d'economia circular i que la majoria mantenen les mateixes pràctiques des de la pandèmia. Crida l'atenció que la meitat de les empreses no coneguen els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), i que no disposen d'eines per a gestionar la responsabilitat social. També s'observa un major ús en les indústries que, per la naturalesa del seu procés productiu, són particularment sensibles a les qüestions mediambientals. És el cas de la ceràmica, el cartó i embalatge, la química i l'automoció.
Respecte a les ajudes públiques, una significativa quarta part de les empreses enquestades admet que ha sol·licitat i ha rebut ajudes públiques. Les ajudes més utilitzades són les línies de finançament i avals i els ajornaments tributaris, i les més valorades són les dirigides a ajudar a les empreses en la internacionalització, el teletreball i la digitalització.