L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) reclama un pla estratègic a curt, mitjà i llarg termini en suport al camp valencià per part de totes les administracions, "tant als nous ajuntaments com a la Generalitat i al Govern", per a revertir la seua "situació crítica" que en l'últim curs 2018-2019 ha acumulat "unes pèrdues rècord de 439 milions d'euros".
Segons un estudi tècnic de l'entitat, els problemes estructurals de producció i mercat i, en menor mesura, les adversitats climàtiques, han llançat "números rojos en pràcticament tots els cultius i cabanyes ramaderes".
Per a AVA-Asaja, resulta "especialment sagnant" el balanç de la campanya citrícola, amb 305 milions de pèrdues econòmiques, la qual cosa suposa "la pitjor, en termes de rendibilitat, de les últimes dècades", lamenta en un comunicat.
En l'apartat agrícola també ressalta l'impacte negatiu de les temporades del caqui (42 milions de pèrdues), fruiteres d'os (32 milions), olivar (26 milions) o vinya (20 milions). Les pèrdues totals ocasionades en les produccions agrícoles ascendeixen a 432 milions, segons el balanç de l'organització.
Quant als ramaders valencians, la "dramàtica crisi" de rendibilitat s'ha agreujat aquest exercici amb unes pèrdues pròximes a 7,4 milions d'euros. Les cabanyes d'oví-caprí, boví i cunicultura s'han saldat amb 3,8 milions de pèrdues, 1,9 milions i 390.000 euros respectivament.
A més d'aquesta situació, l'Associació Valenciana d'Agricultors lamenta que "tampoc els apicultors s'han salvat de la desfeta després de patir unes pèrdues d'1,3 milions d'euros"
Per tot això, el president, Cristóbal Aguado, ha exigit "un canvi immediat i contundent del rumb de les polítiques agràries a fi de garantir la supervivència de l'agricultor, davant uns resultats absolutament desoladors i catastròfics que, lluny de tractar-se d'una cosa excepcional, se sumisquen a una tendència d'extrema gravetat que està provocant un envelliment mai vist de la població rural i l'abandó de camps".
Després de la posada en marxa dels nous governs municipals i l'autonòmic, mentre segueix la negociació de l'executiu estatal, AVA-Asaja vol que "passen de les paraules als fets i apliquen un vertader pla de xoc".
L'associació dirigirà un escrit als ajuntaments valencians per a demandar-los que aproven mocions en les quals que traslladar una sèrie de mesures a la Generalitat i a diversos ministeris del Govern, al costat d'altres iniciatives dins de les competències locals.
MÉS IMPLICACIÓ DE PUIG
En concret, insta al 'president' de la Generalitat, Ximo Puig, "una implicació més decidida i ambiciosa cap al col·lectiu", a través de l'increment en un 20% del pressupost de la Conselleria d'Agricultura en les línies "estrictament agràries". També sol·licita a la consellera, Mireia Mollà, a "una aplicació immediata de la Llei d'Estructures, un impuls de l'IVIA (Institut Valencià d'Investigacions Agràries) per a guanyar en eficiència i una política de sanitat vegetal clara i rigorosa contra les plagues", entre altres prioritats.Les peticions d'AVA-Asaja al Ministeri d'Agricultura s'enfoquen cap a una interlocució "més potent" a Brussel·les, la defensa de l'agricultura mediterrània en els tractats comercials amb tercers països, l'agilitació de protocols d'exportació a nous mercats, una normativa més flexible en el marc de les organitzacions de productors, millores en la llei de la cadena alimentària per a reorganitzar el poder de negociació, una legislació que pose límit als danys de la fauna salvatge i una reducció dels tràmits burocràtics.
Dins del Govern, també planteja iniciatives a altres ministeris, com al de l'Interior --més recursos per a lluitar contra la xacra dels robatoris en el camp-- o al d'Hisenda, mitjançant avantatges fiscals com el mòdul zero en la declaració de l'IRPF corresponent a 2019 en els cultius i ramaderies que han patit pèrdues, crèdits bonificats a interés zero o l'eliminació de l'impost de successions i donacions per a afavorir el relleu generacional.
AVA-Asaja inclou un conjunt de mesures a aplicar pels mateixos consistoris, com l'exempció d'impostos relacionats amb l'activitat agrària, com l'IBI Rústic; la intervenció per a crear batudes juntament amb les associacions de caçadors, amb les quals controlar els perjudicis produïts per la fauna silvestre, la conservació de camins i vies rurals o una major vigilància en els termes per a frenar els robatoris.