Un bloc de pedra calcària instal·lat al cementeri de Rafelcofer serà prompte l'únic lloc on 17 veïns afusellats després de la Guerra Civil tindran, per fi, un nom i un espai propi. La Diputació de València ha aprovat el pagament de 83.540 euros a l'Ajuntament de Rafelcofer per a finançar tres projectes de recuperació de la memòria democràtica en este municipi de la Safor, dins de la convocatòria de subvencions per als exercicis 2025 i 2026. Tres iniciatives que, juntes, dibuixen una lectura completa del que va viure un poble durant la guerra, la postguerra i la dictadura.
Un memorial per a 17 noms que el temps no ha d'esborrar
El primer i més simbòlic dels tres projectes és la construcció d'un memorial funerari dedicat a les 17 persones de Rafelcofer que van ser afusellades com a represàlia després del conflicte. Entre elles, Juan Bautista Escrivá Mata, executat el 9 de maig de 1940 i soterrat en la Fossa 114 de Paterna, un dels grans cementeris clandestins del franquisme en la Comunitat Valenciana. Els historiadors Abel Soler i Rafa Jordà van documentar estos fets en l'obra Rafelcofer. Geografía, historia y patrimonio (2015), que servix de sustent documental a tota la iniciativa.
El monument, emplaçat en terra dins del cementeri municipal, consistix en un fust de pedra calcària de planta quadrada sobre una base de dos escalons. No és un homenatge abstracte: està dissenyat per a acollir físicament les restes de les víctimes a mesura que avancen els treballs d'exhumació. És a dir, el memorial no mira només al passat, sinó que espera activament al futur.
"Són importants perquè ajuden a conservar els espais de la memòria en els nostres pobles i ciutats, un pas fonamental per a conéixer els fets tal com es van produir abans, durant i després de la guerra." - Natàlia Enguix, vicepresidenta i responsable de la delegació provincial de Memòria Democràtica de la Diputació de València
El refugi antiaeri, una joia patrimonial que necessitava atenció urgent
El segon projecte posa el focus en un dels elements més singulars del municipi: el refugi antiaeri de Rafelcofer, considerat una de les arquitectures de guerra més rellevants de la comarca de la Safor. Una inspecció recent va revelar la necessitat d'actuar per a garantir la seua seguretat estructural sense sacrificar els seus valors patrimonials. La intervenció contempla millorar l'accés, consolidar l'estructura i obrir l'espai al seu estudi en profunditat.
Però la rehabilitació no es queda en el ciment i la pedra. El pressupost assignat a la dotació d'accessos i la rehabilitació del refugi antiaeri ascendix a 51.000 euros, als quals se sumen fons per a la comunicació i difusió de l'espai. Ja s'han instal·lat dos panells temàtics en el mur lateral on anirà l'escala: un explica el context històric, la descripció de l'edifici i les seues tècniques constructives; l'altre, els tipus d'avions i bombarders que sobrevolaren la zona i la reglamentació que regia l'ús d'estos refugis durant la contesa. Una forma de convertir una infraestructura de supervivència en una aula a l'aire lliure.
No és un cas aïllat. Els refugis antiaeris constituïxen una categoria rellevant i ben definida dins dels vestigis patrimonials de la Guerra Civil, la valorització turística de la qual és encara escassa però amb un enorme potencial de creixement. Rafelcofer apunta precisament en eixa direcció.
Una ruta de senyalística que recorre quasi mig segle d'història local
El tercer projecte completa el triangle de la memòria amb una aposta per la didàctica urbana: la instal·lació de panells informatius al costat d'edificis i llocs que protagonitzaren la vida del municipi des de l'inici de la Guerra Civil fins a la fi de la dictadura, en 1978. El pressupost destinat a la senyalització d'infraestructures i edificis vinculats a la memòria ascendix a 24.000 euros.
En una primera fase s'executaran 10 panells temàtics; en una segona, altres cinc. Els temes abasten des dels mateixos refugis antiaeris fins als molins de blat i arròs dels anys vint i trenta, passant per l'auge de la taronja i els seus magatzems d'exportació, les Escoles Nacionals durant la República i la Guerra, el Carrer Major, la casa consistorial i un panell específic titulat Rafelcofer. De 1930 a 1939. Un recorregut que convertix el poble en el seu propi museu.
Un model de finançament que altres municipis haurien de mirar
L'acord de finançament respon a un esquema clar: la Diputació cobrix el 80% del cost total i l'Ajuntament aporta el 20% restant. Un repartiment que fa viable per a un municipi xicotet el que d'una altra manera seria inassumible. No en va, la convocatòria provincial d'enguany ha arribat a 20 municipis valencians, finançant des de trinxeres fins a monuments a víctimes del nazisme, passant per refugis com el de Torrebaja o el del Cap de Cullera.
"El ric patrimoni que tenim en el municipi i la nostra aposta decidida per la memòria sempre troba la resposta de la Diputació." - Josep Monserrat, alcalde de Rafelcofer
El regidor destaca amb satisfacció que estos projectes convertixen Rafelcofer en un dels municipis referents en memòria històrica de la Safor. I potser el més significatiu no siga els diners ni els panells ni el bloc de pedra calcària: és que un poble de pocs centenars d'habitants haja decidit que recordar no és una càrrega, sinó una responsabilitat. Perquè els 17 afusellats de Rafelcofer no eren estadístiques: eren veïns. I mereixen, com a mínim, que la seua història no es perda entre el silenci i l'oblit.