Hi ha metges que curen i hi ha metges que a més expliquen el món. Valentí Fuster pertany a esta segona categoria. El cardiòleg barceloní, considerat una de les majors autoritats mundials en medicina cardiovascular, protagonitzarà la pròxima sessió del cicle de reflexió ciutadana 'Gandia Pensa' el divendres 11 de setembre a les 19.30 hores a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia. La cita, titulada "La ciència de viure", promet ser una mica més que una conferència: una conversa sobre què significa viure bé i quin paper juga la ciència en esta pregunta.
Un científic amb dos ribes de l'Atlàntic
Poques trajectòries en la medicina espanyola tenen la dimensió internacional de la de Fuster. Compagina les seues funcions com a director general del Centro Nacional d'Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC) de Madrid amb les de director de l'Institut Cardiovascular i Physician-in-Chief del Mount Sinai Medical Center de Nova York. Dos institucions, dos continents, una mateixa obsessió: entendre i combatre les malalties del cor.
Fuster es va doctorar en Medicina per la Universitat de Barcelona i es va traslladar als Estats Units en els anys 70 per a continuar els seus estudis. Des d'aleshores, la seua carrera no ha parat. Va ser professor de Medicina i Cardiologia en l'Escola Mèdica Mayo de Minnesota, en l'Escola de Medicina de l'Hospital Mount Sinai i catedràtic de Medicina en l'Escola Mèdica Harvard a Boston, fins que en 1994 va abandonar la càtedra per a ser nomenat director de l'Institut Cardiovascular de l'Hospital Mount Sinai. Harvard, Mayo Clinic, Mount Sinai: un itinerari que parla per si sol.
Com a científic, ha sigut nomenat Doctor Honoris Causa per més de 34 universitats de prestigi i ha rebut tres de les més importants beques del NIH (National Institutes of Health). És autor de més de 1.000 articles científics. I, tanmateix, el que l'ha fet veritablement conegut més enllà dels laboratoris és la seua capacitat per a parlar de salut en un llenguatge que qualsevol pot entendre.
Les seues investigacions sobre l'origen dels accidents cardiovasculars, que han contribuït a millorar la prevenció i el tractament dels infarts, li van valdre en 1996 el Premio Príncipe d'Asturias d'Investigación. En juny de 2011 va rebre el Grand Prix Scientifique de l'Institut de França, considerat un dels premis més prestigiosos en cardiologia, per la seua investigació translacional sobre la malaltia aterotrombòtica.
Ciència amb ànima: la medicina com a compromís social
El que fa singular Fuster no és només l'acumulació de mèrits acadèmics —que són molts— sinó la manera que els posa al servici d'una visió humanista de la medicina. Per a ell, parlar de salut cardiovascular és també parlar d'hàbits, de desigualtat, de responsabilitat individual i col·lectiva. La salut, en el seu pensament, no és un estat que s'aconseguix, sinó un projecte que es construïx cada dia.
La sessió a Gandia explorarà precisament eixe territori fronterer entre la ciència i la vida quotidiana. Durant la conversa —conduïda pel periodista Jesús Trelis, director de Las Provincias— s'abordaran la seua trajectòria científica i humana, la importància de promoure hàbits saludables, el repte de combatre les desigualtats en l'accés a la salut i la necessitat d'entendre la medicina com una ferramenta al servici de la ciutadania. Preguntes que, en aparença, pertanyen al món dels laboratoris, però que en realitat afecten decisions que milions de persones prenen cada matí.
"Una oportunitat excepcional per a escoltar una de les figures científiques més rellevants del nostre temps, una persona que ha sabut combinar l'excel·lència professional amb un profund compromís social i humà", ha afegit Balbina Sendra, regidora delegada de Cultura de l'Ajuntament de Gandia
'Gandia Pensa': un any construint ciutadania crítica
Esta cita no arriba sola. La sessió amb Fuster serà la huitena del cicle 'Gandia Pensa', organitzat per l'Ajuntament de Gandia amb la col·laboració de la Càtedra Joan Noguera de la Universitat de València i el CEIC Alfons el Vell. El cicle va arrancar el 8 de maig de 2025 amb l'escriptor i filòsof Theodor Kallifatides, i esta nova edició coincidix, de forma simbòlica, amb la proximitat del seu primer aniversari.
En a penes un any, el programa ha aconseguit reunir a Gandia figures de primera línia del pensament contemporani: el magistrat Joaquim Bosch, la filòsofa Marina Garcés, l'escriptor Paco Cerdà, el periodista José Luis Sastre, l'exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena, l'astronauta Sara García o el politòleg Sami Naïr, entre altres. Un mosaic que reflectix la vocació del cicle: no limitar-se a un sol àmbit, sinó crear ponts entre la cultura, la ciència, la política i la societat.
Que un cardiòleg amb consulta a Nova York i despatx a Madrid acudisca a parlar amb els ciutadans de Gandia sobre com viure millor diu alguna cosa d'ell, però també del projecte que l'acull. En un temps que la ciència necessita recuperar la confiança de la societat i la societat necessita comprendre millor la ciència, encontres com este no són un luxe cultural: són, en certa manera, una forma de medicina pràctica.