Hi ha pobles que es reconeixen en les seues places de bous igual que altres ho fan en la seua església o en el seu mercat. Utiel és un d'ells. I ara, gràcies a l'objectiu d'un fotògraf rus establit a Londres, eixa identitat queda fixada per sempre en paper. La Diputació de València va presentar en el Centre Cultural La Beneficència el llibre Utiel Taurino, una obra fotogràfica del reconegut autor Sasha Gusov que reunix imatges en blanc i negre captades al llarg dels últims anys en el coso conegut com 'La Utielana'.
Un testimoni visual de generacions
L'acte, organitzat per la Diputació de València i el seu Museu Taurí, va reunir autoritats, aficionats i professionals del món taurí entorn d'una obra que va molt més enllà del toreig. El president de la institució provincial, Vicent Mompó, va ser l'encarregat de subratllar el significat d'este projecte per al municipi valencià.
"La plaça de bous d'Utiel forma part de la memòria col·lectiva del poble i precisament este llibre servix com a testimoni del que han viscut generacions d'utielans i utielanes entre els seus murs" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
No és una afirmació retòrica. Durant dècades, 'La Utielana' ha sigut escenari de festejos que han marcat el calendari vital dels seus veïns. Que un fotògraf de projecció internacional haja posat la seua mirada sobre eixe espai —i que una institució pública haja decidit recolzar-lo— diu molt sobre el pes cultural que encara conserva la tauromàquia en determinades comunitats.
El fotògraf del Bolxoi que es va enamorar dels bous
Sasha Gusov és un fotògraf d'origen rus, establit al Regne Unit, conegut per la seua mirada perspicaç i singular sobre la condició humana. Va arribar a Anglaterra en 1989 i es va donar a conéixer internacionalment en 1993 amb un projecte fotogràfic sobre el Ballet Bolxoi durant la seua gira londinenca, publicat pel British Journal of Photography. El seu treball ha aparegut en publicacions de prestigi com Vogue i l'ha portat a col·laborar amb l'English National Ballet. És, en definitiva, algú acostumat a capturar mons amb les seues pròpies regles, la seua pròpia litúrgia i la seua pròpia bellesa oculta. I en la tauromàquia va trobar exactament això.
Gusov és conegut pels seus retrats d'estrelles dels escenaris, la gran pantalla, la música i el ballet, però en les seues visites a Utiel va descobrir un univers que també mereixia ser preservat amb el mateix rigor. El resultat és un llibre compost íntegrament per fotografies en blanc i negre —el seu format predilecte— que no parla només de toreros, sinó de persones, d'emocions i d'una forma d'entendre la vida.
Més que bous: persones, ritus i temps
Les pàgines d'Utiel Taurino mostren toreros vestits de llums i de curt en molt variats lances, però també recullen imatges de costumisme, detalls de litúrgia i moments quotidians que solen passar desapercebuts davant l'ull menys entrenat. És la diferència entre fotografiar un esdeveniment i fotografiar una cultura. Gusov fa el segon.
En la presentació també van participar l'alcalde d'Utiel i diputat provincial, Ricardo Gabaldón, i el metge de la Plaça de Bous de València, Fernando Carbonell, impulsor personal del projecte. Gabaldón va voler destacar el valor transmissor de l'obra:
"Esperem que treballs com este servisquen per a transmetre els nostres costums a les noves generacions" - Ricardo Gabaldón, alcalde d'Utiel i diputat provincial
Mompó, per la seua part, va deixar clar que el suport institucional no és casual: "Des de la Diputació de València hem volgut estar al costat d'este projecte perquè forma part d'una cosa que considerem fonamental: donar suport a la cultura que naix en els nostres pobles". Una declaració que, en temps de debat sobre el finançament de la cultura popular enfront de la cultura anomenada 'oficial', té més càrrega de la que pareix.
Un llibre que és també un espill
Les fotografies van ser realitzades al llarg de nombroses visites de l'autor a este singular cos taurí, la més que centenària plaça de bous coneguda com 'La Utielana'. Cada imatge és, en eixe sentit, una xicoteta càpsula del temps. I el conjunt, una declaració d'intencions: hi ha formes de vida que mereixen ser mirades amb atenció abans que el temps les difumine.
Utiel Taurino no és un manifest ni un al·legat: és simplement un llibre de fotografies. Però hi ha llibres que, sense pretendre-ho, es convertixen en documents. Este té totes les paperetes per a ser un d'ells. Perquè quan una comunitat veu la seua pròpia història reflectida en imatges capturades per una mirada exterior —i damunt amb el suport d'una institució pública—, alguna cosa canvia. La memòria deixa de ser fràgil i comença a ser patrimoni.