Hi ha festes que paren una ciutat. I després estan els Moros i Cristians d'Ontinyent, que paren tota una comarca. Este divendres, la capital de la Vall d'Albaida viu el seu acte més multitudinari: l'Entrada, una desfilada que participen més de 4.000 festers repartits en 24 comparses i acompanyats per un centenar de bandes de música. Una celebració que no sols convoca veïns i visitants de tota la província, sinó que atrau turistes arribats de distints països, fascinats per l'espectacularitat dels seus seguicis i la seua música.
No és una festa qualsevol. Des de 2024, els Moros i Cristians d'Ontinyent han sigut declarats d'Interés Turístic Internacional, el màxim reconeixement que pot atorgar el Govern d'Espanya a una celebració popular. Un guardó que arriba després de dècades d'història: el seu format actual i de manera continuada va començar en 1860, encara que el seu origen data de 1571. Més de quatre segles de tradició que hui es traduïxen en un dels espectacles festius més potents del calendari valencià.
La Diputació de València, en primera fila
El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, i la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, seguiran l'Entrada des de la tribuna instal·lada en l'avinguda Daniel Gil, junt amb l'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, i altres desenes de personalitats. No és una visita protocol·lària buida: la institució provincial ha contribuït de forma directa a la celebració amb una subvenció de 150.000 euros destinada als 55 nous arcs ornamentals que il·luminen els carrers del recorregut. A més, ha donat suport a la capitania cristiana Estudiants per a l'edició de la guia del boato.
"És una festa universal que posa Ontinyent, la Vall i la resta del territori valencià en el mapa, i per això hem de donar-li suport des de les institucions, com a la resta de festes populars" - Vicent Mompó i Natàlia Enguix, president i vicepresidenta primera de la Diputació de València
Però la implicació d'Enguix va més enllà de la llotja. La vicepresidenta, que és diputada per la Vall d'Albaida i primera tinenta d'alcalde a Ontinyent, participarà directament en la desfilada cristiana, que arranca a les 18.00 hores, integrant-se en la comparsa Bucaners, en la part final de l'entrada cristiana. L'alcalde Rodríguez, per la seua banda, desfila amb la comparsa mora Taifes, que enguany celebra el seu 50 aniversari. Dos càrrecs públics que no observen des de la distància, sinó que es mesclen entre el poble.
"Estem projectant les nostres festes, i en el cas dels Moros i Cristians aconseguint equiparar-la a les Falles com a grans celebracions ambaixadores de la nostra terra" - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València
L'ombra de 'Chimo': un homenatge que la pluja no va poder ser
La jornada del divendres arriba, a més, amb el record viu del que va ocórrer a penes 24 hores abans. El dijous, Ontinyent tenia prevista l'Entrada de bandes de música en homenatge al centenari del naixement del mestre José María Ferrero, compositor en 1964 de la marxa mora 'Chimo', considerada l'himne oficial dels Moros i Cristians de la ciutat. Un miler de músics de distints municipis anaven a interpretar junts eixa peça històrica. Les inclemències meteorològiques van obligar a suspendre l'acte.
A pesar de la decepció, tant Mompó com Enguix van compartir moments emotius amb Pilar Ferrero, filla del mestre i directora del conservatori de música d'Ontinyent, pianista i professora, que anava a dirigir la interpretació de 'Chimo' en eixe acte frustrat per la tempesta. Una escena que resumix bé l'esperit d'estes festes: la música, la memòria i les persones en el centre de tot.
Una agenda festera que va més enllà d'Ontinyent
Els dies previs a l'Entrada han sigut frenètics per als responsables provincials. Mompó va arribar a Ontinyent després de participar en la Baixà de Catadau i visitar la Fira de Xàtiva, altra de les grans cites del calendari valencià que, en la seua opinió, mereix també ser reconeguda com a Festa d'Interés Turístic Internacional. Enguix, per la seua part, ha recorregut durant els últims dies nombrosos municipis de la Vall d'Albaida —Aielo, Benissoda, Benicolet, Bufali, Bèlgida i El Palomar— i es va desplaçar fins a la Serrania per a participar en les Festes Grosses de Tuéjar en honor de la Puríssima Concepció.
La Diputació també aporta, des de l'inici de la legislatura actual, una ajuda de 500 euros per comparsa cada any, un gest que pot paréixer modest en xifres absolutes, però que té un valor simbòlic clar: el reconeixement institucional que els Moros i Cristians d'Ontinyent són una de les celebracions més importants de la Comunitat Valenciana, capaç de transformar per complet la ciutat durant el mes d'agost, omplint els seus carrers de comparses, música, pólvora, desfilades, trages, ambaixades i actes religiosos. En un moment que les tradicions populars competixen amb un oci cada vegada més fragmentat i digitalitzat, que les institucions aposten amb pressupost i presència física per estes celebracions no és un detall menor. És una declaració d'intencions.