Quantes persones saben realment què fa la Diputació pels seus municipis, quins edificis gestiona o quins museus finança? La pregunta no és retòrica: per a molts ciutadans, la institució provincial és, en paraules dels qui la gestionen, la gran desconeguda de l'administració pública. Este dimarts, més de cent veïns i veïnes d'Ontinyent posaren remei a eixa distància i es convertiren en protagonistes d'una jornada pensada precisament per a canviar eixa percepció.
Un programa per a acostar la institució a la ciutadania
La Diputació de València els va rebre en el marc del programa 'Açò és la Dipu', una iniciativa impulsada per l'àrea de Benestar Social que dirigix la diputada Imma González. El programa permet a ajuntaments, associacions de dones i col·lectius de majors o jubilats de qualsevol municipi de la província sol·licitar visites guiades per a donar a conéixer el patrimoni històric i cultural de la Diputació Provincial de València, amb la finalitat de fomentar les relacions interpersonals i l'oci actiu. No és, per tant, una visita institucional a l'ús: és una jornada completa, amb recorregut històric, parades culturals i un toc de convivència al final del dia.
La previsió per a este any és que més d'un centenar de municipis participen en 'Açò és la Dipu', un programa que compta en 2026 amb una inversió de més de 280.000 euros. Una xifra que reflectix l'abast real d'una iniciativa que, edició rere edició, seguix connectant els valencians amb els edificis i museus que, en teoria, ja els pertanyen.
Palaus, saló de plens i un patrimoni per a tots
El grup d'Ontinyent va recórrer les instal·lacions dels històrics palaus de la Batlia i els Scala, dos joies arquitectòniques enclavades en la plaça de Manises de València. Els participants tingueren l'oportunitat de conéixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, i la visita al saló de plens va ser un dels moments més il·lustratius, on s'explicaren les responsabilitats que des d'eixos escons exercixen els representants polítics en una administració que fa molt pels pobles, especialment pels més xicotets.
Històricament, els palaus i els grans edificis administratius han romàs tancats a la mirada de la ciutadania. Per a molts veïns i veïnes de les comarques valencianes, la Diputació era una entitat que gestionava fons i camins, però de la qual es desconeixia la seua història i la seua riquesa arquitectònica. Iniciatives com esta intenten trencar eixa bretxa.
La vicepresidenta primera i diputada per la comarca de la Vall d'Albaida, Natàlia Enguix, exercí d'amfitriona de la jornada, acompanyada per l'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, i la diputada de Benestar Social, Imma González.
"És un luxe i un plaer rebre la gent d'Ontinyent i de la Vall i explicar-los el treball que fem per a millorar el benestar de les persones, mostrant-los un patrimoni que, en definitiva, pertany a tots els valencians i valencianes." - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València
"Estos programes permeten connectar directament la ciutadania amb les institucions." - Jorge Rodríguez, alcalde d'Ontinyent
Dels palaus a la prehistòria: la cultura com a tancament de jornada
Després de la visita institucional a la seu central de la corporació, el grup continuà el seu itinerari cultural fins al Centre Cultural La Beneficència. Allí, la jornada inclogué una visita als museus que alberga l'espai: el Museu Valencià d'Etnologia, L'ETNO, i el Museu de Prehistòria de València. Dos institucions de referència que, juntes, oferixen un recorregut des de les arrels més profundes de la civilització valenciana fins a les tradicions i formes de vida que han donat forma a la seua identitat col·lectiva.
El recorregut culminà amb un dinar de germanor, concebuda com un espai de convivència i relació entre els participants. Un detall aparentment menor, però que diu molt de la filosofia del programa: no es tracta només d'ensenyar edificis, sinó de generar comunitat. Perquè les visites guiades, a més de donar a conéixer enclavaments històrics i culturals, es plantegen com una ferramenta per a promoure l'envelliment actiu i la vida comunitària. I això, en un context de creixent desafecció cap a allò institucional, no és poca cosa.