Senyera, un xicotet municipi de poc més de 1.100 habitants en la Ribera Alta valenciana, està a punt de resoldre un dels seus dèficits històrics més visibles: la falta d'un espai cultural digne. Amb una sala multiús que a penes caben 150 persones i sense teatre ni sala de concerts, el poble porta anys gestionant els seus esdeveniments culturals amb calçador. Això està a punt de canviar.
La Diputació de València ha destinat 733.753 euros al projecte de reforma i adequació d'una antiga nau industrial que es convertirà en la nova sala sociocultural del municipi. La resta del cost fins a arribar al milió d'euros pressupostat anirà a càrrec de romanents municipals. Les obres arrancaren a agost i es preveu que estiguen finalitzades a finals de febrer, la qual cosa significa que en a penes uns mesos Senyera comptarà amb unes instal·lacions que molts pobles de major grandària ja donen per descomptades.
Una nau industrial que es convertix en el cor cultural del poble
La clau del projecte és el seu punt de partida: el municipi ja disposava de la nau, la qual cosa reduí considerablement el cost de l'actuació i permeté destinar la major part dels fons del Pla Obert a este equipament. No és un projecte construït des de zero, sinó una reconversió intel·ligent d'un espai infrautilitzat.
"És una actuació molt necessària perquè tenim una sala multiús xicoteta amb capacitat per a 150 persones i hem de controlar l'aforament, no tenim teatre ni sala de concerts, ens feia falta i com ja teníem la nau, decidírem destinar la major part del Pla Obert a este projecte" - Paqui Momparler, alcaldessa de Senyera
La decisió d'apostar per este projecte reflectix també una demanda social acumulada. En municipis de grandària reduïda com Senyera, la falta d'infraestructures culturals no és només un problema d'ofici; és una limitació real per a la vida comunitària: els actes se celebren amb aforament restringit, les associacions no tenen locals apropiats i la cultura queda supeditada al que l'espai permet, no al que la comunitat necessita.
Més que una sala: un segon projecte per al teixit associatiu
La nova sala sociocultural no és l'única obra prevista. Amb la resta del Pla Obert i més romanents municipals, l'Ajuntament té també en marxa la creació d'una sala social específicament dissenyada perquè les associacions locals puguen reunir-se en un espai adaptat a les seues necessitats. Dos projectes, una mateixa lògica: fomentar la cultura, l'associacionisme i la socialització.
Entre ambdues actuacions, Senyera haurà invertit els 866.649 euros que té assignats del Pla Obert 24/27, un import que supera en 118.582 euros el que el municipi va rebre durant els plans inversors de la legislatura anterior. Un increment que l'alcaldessa no dubta a qualificar de benvingut.
"Ens ve molt bé, els pobles sempre l'esperem per a poder fer coses" - Paqui Momparler, alcaldessa de Senyera
El Pla Obert, en plena velocitat de creuer
La inversió a Senyera s'emmarca en el programa estrela de la Diputació de València per a esta legislatura. El Pla Obert 24/27 compta amb una dotació total de 350 milions d'euros, dels quals ja s'han aprovat més de 221 milions, materialitzats en prop de 1.500 actuacions repartides per tota la província.
El president de la Diputació, Vicent Mompó, i la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, coincidixen a destacar la bona marxa del pla. Mompó ha subratllat que el ventall de projectes és ampli i heterogeni: "Es tracta de quasi 1.500 actuacions repartides per tota la província per a millorar els nostres pobles en benefici de la ciutadania; els projectes van des d'esta sala sociocultural de Senyera fins a l'actualització d'instal·lacions esportives, parcs i jardins o obres del cicle integral de l'aigua en molts altres municipis" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
La sala de Senyera és, en eixe sentit, molt més que una obra local. És l'expressió concreta del que significa per a un municipi xicotet accedir a fons supramunicipals: la diferència entre tindre o no tindre. Entre organitzar un concert amb aforament controlat en una sala estreta, o comptar per fi amb l'espai que el poble porta anys reclamant en silenci.