Una rotonda que s'ha quedat menuda, un encreuament en T que acumula riscos i un aparcament que senzillament no existix. Eixe és el diagnòstic que ha espentat la Diputació de València a invertir més de 2,15 milions d'euros en la transformació integral de l'accés al polígon industrial Ciutat de Carlet, una de les principals àrees empresarials de la Ribera Alta. Les obres ja estan en marxa i este dilluns les han visitades la vicepresidenta segona de la institució provincial i diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, juntament amb l'alcaldessa de Carlet, Laura Sáez.
Una infraestructura que no donava més de si
El polígon Ciutat de Carlet connecta amb l'autovia A-7 a través de la carretera Creu Negra, un vial que s'ha convertit en el coll de botella de tota la mobilitat industrial del municipi. La rotonda actual, amb a penes 25 metres de radi exterior, resulta insuficient per a absorbir el trànsit de camions, treballadors i vehicles de repartiment que diàriament entren i ixen de l'enclavament. A això se suma l'encreuament en T del vial de ronda, un punt identificat com especialment problemàtic des del punt de vista de la seguretat viària.
La majoria de les empreses instal·lades a la comarca de la Ribera Alta elegixen zones amb bones comunicacions per carretera, especialment amb accessos a autovies, i polígons pròxims a grans nuclis de població. Carlet complix històricament eixe perfil, i el seu teixit productiu —que inclou sectors com la fabricació de maquinària, la química o la distribució logística— depén que eixes connexions funcionen amb fluïdesa. Quan no ho fan, el cost el paguen les empreses en temps i en competitivitat.
El que canviarà quan acaben les obres
El projecte redissenya de soca-rel el nus d'accés. La rotonda passarà de 25 a 37 metres de radi exterior, un augment de quasi el 50% que incrementarà notablement la seua capacitat per a gestionar els fluxos d'entrada i eixida cap a l'A-7, el nucli urbà i el mateix polígon. El conflictiu encreuament en T desapareixerà: quedarà integrat directament en la nova glorieta, eliminant un dels punts més sensibles de la via.
Però l'actuació va més enllà de l'asfalt. El projecte contempla també la reorganització dels carrers Garbí i Mestral, la creació d'una nova zona enjardinada en el tram final d'esta última i, especialment, la construcció d'un aparcament de 3.348 metres quadrats amb capacitat per a 119 vehicles. Una superfície equivalent a quasi la mitat d'un camp de futbol destinada exclusivament a donar resposta a una necessitat que, fins ara, ningú havia resolt.
Les obres incorporen a més noves solucions de drenatge dissenyades per a fer front a episodis de pluges intenses, un factor especialment rellevant en una comarca que coneix bé els estralls que pot causar la gota freda. La infraestructura quedarà també preparada per a la seua futura connexió amb la ronda prevista en el planejament urbanístic de Carlet i per a una possible ampliació de la carretera Creu Negra en direcció a l'A-7.
Una aposta que mira al futur del municipi
"Amb esta intervenció millorem l'accés de centenars de treballadors i veïns, reforcem la seguretat viària i oferim a les empreses unes comunicacions d'acord amb la rellevància que té este polígon per a l'economia de Carlet i de tota la comarca." - Reme Mazzolari, vicepresidenta segona i diputada de Carreteres de la Diputació de València
"Esta intervenció no sols ve a donar resposta a les actuals necessitats del parc empresarial i dels seus usuaris, sinó que s'avança a les que tindran els sectors Piscina i Fornals, tal com contempla el planejament urbanístic." - Laura Sáez, alcaldessa de Carlet
La referència als sectors Piscina i Fornals no és un detall menor. El planejament urbanístic de Carlet preveu la incorporació de noves zones industrials confrontants, la qual cosa significa que la rotonda que hui es reforma no sols ha de donar servici al que ja existix, sinó anticipar-se al que està per vindre. Carlet és una de les localitats que més destaca per les seues bones comunicacions per carretera, i la seua indústria va començar a desenvolupar-se a partir dels anys setanta; eixes mateixes comunicacions són les que hui seguixen atraient noves empreses. Invertir ara en la infraestructura d'accés és, en certa forma, apostar pel creixement abans que els problemes arriben a manifestar-se. I això, en matèria de planificació urbana, és exactament el contrari de l'habitual.