Hi ha històries que la terra guarda durant dècades i que només la ciència pot desenterrar del tot. En el cementeri d'Alzira, capital de la Ribera Alta valenciana, les restes de 211 persones afusellades o mortes en presó entre 1939 i 1940 porten més de huitanta anys esperant recuperar el seu nom. La Diputació de València acaba de completar un cicle d'inversió de més de 300.000 euros que, a través de proves d'ADN, podria posar fi a dècades de busca per a unes trenta famílies que encara no sap que va ser exactament dels seus avantpassats.
Un panteó, cinquanta bosses i un puzle impossible
Per a entendre la magnitud del repte científic que afronta el Fossar d'Alzira —l'associació de familiars de les víctimes que impulsa el projecte—, cal retrocedir als anys de la Transició. Els enterradors de l'època, baix les ordes del primer alcalde democràtic d'Alzira després de la dictadura, Paco Blasco, tragueren els represaliats de davall de la terra amb una pala i els col·locaren baix el primer monument memorialista del País Valencià. El gest va ser valent per al seu temps, però les conseqüències tècniques resultaren devastadores: les restes de dos centenars de persones acabaren repartides en 50 bosses de plàstic.
Els ossos de dos centenars de persones es trobaven desmuntats i tots mesclats com si foren "les peces d'un trencaclosques" que algú va posar en bosses en les quals podies trobar tres cranis, set fèmurs i diverses costelles. El deteriorament progressiu de l'estructura i les deficiències en impermeabilització havien posat en risc la conservació de les restes. Un escenari que l'arqueòleg forense Javier Iglesias, de l'empresa especialitzada Arqueoantro, va arribar a qualificar com el procediment de recuperació més multitudinari i complex que havia vist mai.
El projecte va contemplar la demolició i adaptació del mausoleu, la recuperació i individualització de les restes òssies i, posteriorment, la identificació genètica per mitjà de proves d'ADN, amb l'objectiu de tornar nom i dignitat al major nombre possible de víctimes.
Més de 300.000 euros en tres anys d'inversió provincial
La delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València, liderada per la vicepresidenta Natàlia Enguix, ha articulat el seu suport en tres trams distints al llarg dels últims anys. El primer va arribar en 2023, amb un conveni de 109.000 euros destinat a l'extracció de les restes del memorial i la posterior reconstrucció i individualització dels cossos, una fase que va resultar tan exigent que l'associació va haver de renunciar al finançament autonòmic per a poder completar-la. A eixa quantitat es van sumar altres 30.000 euros entre 2024 i 2025 per a la rehabilitació del panteó. El panteó de la ciutat de la Ribera Alta està considerat el primer que es va construir a Espanya per a rehabilitar la memòria d'alguns dels republicans represaliats pel franquisme.
La tercera i última fase va arribar en setembre de 2025: la Diputació va consignar un total de 55.870,90 euros en el pressupost de 2026 per a culminar el projecte d'intervenció forense i identificació genètica de les restes de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista exhumats del mausoleu del cementeri d'Alzira. En total, la subvenció de 185.000 euros per a la identificació s'ha distribuït en dos anualitats: la corporació ha aprovat ja la justificació dels 129.000 euros invertits l'any passat en el procés genètic i ha ordenat el pagament dels 56.000 euros assignats a 2026.
"L'actuació en el cementeri d'Alzira és una de les més singulars i ambicioses empreses per la Diputació" - Natàlia Enguix, vicepresidenta i delegada de Memòria Democràtica de la Diputació de València
Una repressió que es va estendre per tota la comarca
Entre l'1 de maig de 1939 i el 29 d'abril de 1940, el franquisme va executar a Alzira més de 200 persones. Encara que els grans focus de la repressió en la Comunitat Valenciana es van concentrar en Paterna, Alacant i Castelló, les caps de comarca com Alzira, Sueca, Llíria o Gandia, que comptaven amb presons pròpies, també van registrar un nombre considerable d'afusellaments amb un clar caràcter exemplaritzant per a la població local.
Nombrosos familiars de les víctimes procedents de diferents localitats, com Algemesí, València, Guadassuar o Simat, han participat activament en el procés. I és que les víctimes del Fossar d'Alzira no són només de la capital de la Ribera Alta: entre les restes hi ha també veïns de Carcaixent i Guadassuar, nou de Simat de la Valldigna, u de Dénia i u de Xest, a més de nou d'origen encara desconegut.
L'ADN com a última esperança
Actualment, més de 200 mostres de restes esquelètiques han sigut remeses al laboratori d'Antropologia forense, junt amb mostres biològiques aportades per familiars que servixen com a referència per als triatges de parentiu. Una trentena de famílies espera els resultats d'unes proves que, per primera vegada en dècades, podrien donar-los una resposta definitiva sobre el que va passar amb els seus avis o besavis.
La vicepresidenta Natàlia Enguix ha subratllat que la inversió total "demostra la implicació d'esta institució amb la memòria i els col·lectius memorialistes", i ha expressat la seua esperança que la identificació de les víctimes "pose fi a processos de cerca que porten oberts més de 80 anys, podent reconstruir les històries familiars interrompudes per la dictadura". Darrere de cada mostra d'ADN hi ha una història com la de Federico Benavent, que va escriure als seus pares unes hores abans de ser afusellat junt amb el seu cunyat i dos hòmens més del Pla de Corrals, una pedania de Simat de la Valldigna. Desenes de famílies porten generacions buscant eixe tancament. La ciència, amb dècades de retard, intenta per fi donar-los-el.