Hi ha reis que moren en el camp de batalla i hi ha reis que moren al llit, envoltats dels seus fills, entregant les seues últimes possessions. Jaume I el Conqueridor va pertànyer al segon grup, i va ser precisament a Alzira —la ciutat on va exhalar el seu últim sospir— on este dijous va obrir les seues portes una exposició que proposa mirar-lo d'una altra manera: no com el monarca que va conquerir València, sinó com l'home que va saber com acomiadar-se. La mostra, titulada 'Jaume I: del rei a l'home. L'última victòria', inaugura en el Museu Municipal d'Alzira amb quatre obres del pintor valencià Ignacio Pinazo cedides gratuïtament per la Diputació de València, i romandrà oberta fins al pròxim 26 d'octubre.
El quadre que Pinazo va pintar des de Roma
La peça central de l'exposició és el cèlebre llenç 'Últimos momentos del Rey don Jaume I el Conqueridor en el acto de entregar su espada a su hijo Pedro', que Pinazo va pintar en 1881 mentre treballava com a pensionat de la Diputació en l'Escola de Roma. No era un encàrrec menor. Ignacio Pinazo Camarlench, nascut a València l'11 de gener de 1849, va ser pensionat de pintura per la Diputació després de guanyar l'oposició a la plaça a Roma el 7 de setembre de 1876. Francisco Domingo Marqués, José Benlliure, Ignacio Pinazo i Joaquín Sorolla van ser alguns dels artistes pensionats en la modalitat de pintura per la Diputació de València en la segona meitat del segle XIX. Des de la capital italiana, el jove Pinazo va imaginar com haurien sigut els últims instants d'un rei que havia mort sis segles abans, i ho va fer amb una pinzellada enèrgica, grans taques de color i una llum especialment atrevida que trencava amb l'academicisme de l'època.
Al costat del quadre principal, la Diputació ha prestat altres tres peces que van servir com a estudis preparatoris per a eixa obra: 'Estudio del pie con espuela', 'Estudio de la figura del rey Jaume I' i 'Estudio de las manos del rey Jaume I'. Són, en certa manera, la rebotiga del geni: el procés que hi ha darrere d'una imatge que aspira a capturar la dignitat d'un home davant la mort. En 1878, Pinazo va enviar a la Diputació des de Roma l'obra sobre Don Jaume el Conqueridor moribund entregant l'espasa a l'infant don Pere, que va ser enviada també a l'Exposició Nacional de 1881, on va ser guardonada amb una Segona Medalla.
Alzira, ciutat de memòria reial
No és casualitat que l'exposició se celebre a Alzira. La ciutat, enclavada a la Ribera Alta del Xúquer, està íntimament lligada a la figura del monarca, que allí va faltar el 27 de juliol de 1276. Este any es complixen 750 anys d'eixe moment, i tant la Diputació com l'Ajuntament local han volgut aprofitar l'efemèride per a acostar eixa història als ciutadans de hui. El president de la Diputació, Vicent Mompó, va visitar la mostra junt amb el diputat de Cultura, Paco Teruel, i l'alcalde d'Alzira, Alfonso Domínguez.
"No hi ha millor manera de celebrar els 750 anys de la mort de Jaume I que fent que la seua figura torne a estar present en els nostres pobles i ciutats i que les noves generacions coneguen que va significar per al Regne de València i per a la nostra identitat" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
Mompó va ser encara més explícit sobre el paper que ha de jugar el patrimoni artístic en la vida pública: "El patrimoni dels valencians no pot estar amagat. Ha d'estar viu, ha d'estar visible i ha d'arribar a la ciutadania." Una declaració que, en el fons, resumix bé la lògica darrere d'esta cessió: traure dels magatzems institucionals unes peces d'enorme valor històric i posar-les a l'abast de qualsevol que vulga acostar-se un dimarts a la vesprada al museu municipal d'una ciutat mitjana de l'interior valencià.
Per la seua part, l'alcalde Alfonso Domínguez va subratllar la seua satisfacció per "la cessió d'un quadre tan important, que mostra una cara diferent d'un rei lligat íntimament amb el municipi d'Alzira", i que complementa els actes que l'ajuntament està impulsant per a commemorar l'aniversari.
Més que un quadre: l'Aureum Opus i una mirada diferent
L'exposició no s'esgota en Pinazo. Entre les peces destacades figura també l'Aureum Opus, el Llibre de Privilegis de l'Arxiu Municipal d'Alzira, confeccionat aproximadament en 1380. Dels dotze exemplars coneguts d'este tipus de compilacions documentals, el d'Alzira és el més ric i elegant, amb sis pàgines dedicades als monarques que van concedir privilegis en el Regne de València: Jaume I el Conqueridor, Pere el Gran, Alfons el Liberal, Jaume II el Just, Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós. Es tracta d'un testimoni excepcional: estos llibres reunien còpies de documents reials amb la mateixa validesa jurídica que els originals, la qual cosa els convertia en instruments de poder tant com en arxius de memòria.
El recorregut de la mostra combina art, llum i música per a proposar una reflexió sobre el poder, la fragilitat i el llegat. El fil conductor és precisament eixa humanització del monarca: passar del Jaume I que apareix en els manuals d'història a l'home que, davant la mort, entrega la seua espasa. Una imatge universal que Pinazo va saber traduir al llenç amb una modernitat sorprenent per a la seua època.
Només el principi: més actes previstos per a octubre
L'exposició d'Alzira és, a més, l'aperitiu d'un programa més ampli. La Diputació té previst anunciar el pròxim 1 d'octubre el gros de les activitats commemoratives del 750 aniversari de la mort de Jaume I, que inclouran més exposicions, recreacions històriques i cercaviles medievals per distints punts del territori valencià. La mostra del Museu Municipal d'Alzira pot visitar-se de dimarts a dissabte, d'11 a 13 hores i de 17 a 20 hores, i els diumenges, d'11 a 13:30 hores. Una oportunitat, en definitiva, per a recordar que la història no sempre arriba millor en els llibres: a voltes n'hi ha prou amb parar-se davant un quadre i mirar les mans d'un rei que ja sap que s'està acomiadant.