El 29 d’octubre de 2024 va marcar un abans i un després en municipis de l’Horta Sud com Catarroja. La barrancada que va anegar el municipi va deixar imatges pròpies d’una guerra: cotxes amuntegats als carrers, vivendes i comerços devastats, i un paisatge cobert pel llot. Tres mesos després, els avanços són visibles, però la normalitat continua sent un horitzó llunyà.
En recórrer els carrers del municipi, es percep una ciutat que lluita per recompondre’s. A pesar de l’esforç dels equips d’emergència i dels mateixos veïns, els senyals del desastre persistixen. Vint-i-dos garatges continuen coberts de llot, amb ascensors fora de servei i camions cisterna extraient residus. En molts punts, és comú veure obrers treballant en la reconstrucció de trasters i aparcaments, però el progrés és desigual.
L’enllumenat públic i els semàfors continuen sense funcionar en gran part del terme municipal, submergint alguns carrers en la penombra en caure la nit. Els contenidors subterranis han quedat inutilitzats, i l’escassetat de contenidors en superfície complica la gestió de residus. En els parcs, l’herba verda ha donat pas al marró de la terra remoguda, i en alguns casos, serà necessària una reconstrucció integral.
Si bé els voluntaris ja no són una imatge habitual com en els primers dies, la presència dels camions de la Unitat Militar d’Emergències (UME) continua sent freqüent. Estos efectius continuen amb tasques de reconstrucció, mentre que els camions de bombers també són freqüents, ja que desenvolupen un paper essencial en la neteja de comunitats de veïns.
Els veïns intenten recuperar la rutina, però les seqüeles de la catàstrofe es noten en tots els àmbits. En els centres educatius, la tornada a la normalitat continua sent un repte. Mentre alguns col·legis han perdut el servei de menjador i depenen de càtering, altres, com el Larrodé i el Berenguer Dalmau, encara no han pogut reprendre la presencialitat. La incertesa pesa sobre les famílies, que busquen respostes i solucions.
El comerç és un altre dels grans afectats. Mentre que en l’artèria principal del municipi, el Camí Real, la majoria dels negocis han reobert, altres zones, com La Rambleta, encara lluiten per alçar-se. Només el 25% dels comerços han pogut reprendre la seua activitat amb relativa normalitat, i molts ho han fet en condicions precàries. Persianes tortes, façanes improvisades amb taulons de fusta i locals encara buits són testimoni de l’impacte econòmic de la tragèdia.
La ribera del barranc del Poyo és un altre dels punts que evidencien la magnitud de la tragèdia. Habitualment sec, aquella fatídica nit es va convertir en un monstre que va arrasar amb tot al seu pas. Ara, muntons de llot s’acumulen en el seu llit, retirats a la recerca de víctimes i de restes de la devastació. Catarroja va sumar 25 víctimes en la pitjor catàstrofe de la seua història recent, i el barranc continua sent un recordatori tangible del desastre.
I el barranc no és l’únic espai natural damnificat. El port i la marjal van ser zones especialment castigades pel temporal, i continuen pendents de treballs intensius de neteja i restauració. I és que, una de les entrades a l’Albufera més populars, continua a l’espera que li arribe el torn.
El transport també reflectix la difícil recuperació. En les parades d’autobús de Camí Real, desenes de persones esperen cada dia les línies que connecten amb València. Gairebé tots els veïns van perdre els seus vehicles en la riuada i molts d’ells encara no han pogut reposar-los, a l’espera dels pagaments del consorci i de les ajudes. No obstant això, a falta d’aparcaments disponibles, els afortunats amb cotxe es veuen obligats a ocupar voreres, places per a vianants i rotondes, amb cartells que advertixen: "vehicle operatiu, no retirar".
Així i tot, entre tanta dificultat, també hi ha senyals d’avanç. El llot sec que cobria els carrers ha desaparegut i l’aire ja no és marró. Els camps de vehicles sinistrats, que durant setmanes van representar un risc d’incendi, han sigut retirats. Encara que el municipi continua marcat per la tragèdia, la comunitat s’aferra a l’esperança de la reconstrucció.
Catarroja avança, però el camí és llarg. Res tornarà a ser igual després de la major catàstrofe de la seua història, i si bé la normalitat encara es veu llunyana, la resiliència dels seus habitants manté viva l’esperança d’un futur millor.