L’Ajuntament de Catarroja, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València i la Universitat de Waseda, ha celebrat un simulacre integral d’emergències davant risc d’inundacions amb l’objectiu de reforçar la formació i preparació de les unitats bàsiques i dels diferents actors municipals davant una situació d’alerta roja.
L’exercici, desenvolupat amb èxit tant en temps —es va completar en menys d’una hora— com en execució —sense incidències destacables—, s’emmarca en el programa Catarroja Avança. Ha sigut supervisat per Sergio Palencia (UPV), Carmen Grau (Universitat de Waseda) i Yaiza Pérez (UV).
Amb esta iniciativa, Catarroja es convertix en el primer municipi afectat per la dana a dur a terme un simulacre complet d’estes característiques. Hi han participat el CECOPAL, la comunitat educativa, el teixit comercial i industrial, així com col·lectius vulnerables. La recreació ha mobilitzat prop de 5.000 veïns i veïnes, en la seua majoria alumnat dels centres educatius del municipi.
Activació del protocol i coordinació institucional
El simulacre es va iniciar amb l’avís de la Policia Local a l’alcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent, davant la simulació del pas d’alerta taronja per forts vents a alerta roja per pluges intenses. De manera immediata, es van activar els canals d’informació a la ciutadania mitjançant una xarxa de 30 megafonies distribuïdes pel municipi, patrulles policials amb megafonia mòbil, dos drons amb altaveus, xarxes socials, missatgeria instantània, correu electrònic i telefonades dirigides a persones no usuàries de plataformes digitals.
Com a màxima autoritat municipal, l’alcaldessa va activar el CECOPAL i va presidir la sessió de coordinació per avaluar la situació junt amb les unitats implicades i adoptar mesures preventives. Durant l’exercici es va procedir al tall de carrers i túnels, la col·locació de tanques i l’aplicació de diferents actuacions que emulaven una situació real de risc d’inundació.
Així mateix, es va realitzar un seguiment en temps real de l’estat del barranc del Poyo mitjançant el sistema de webcams recentment incorporat. L’Ajuntament disposa també de ferramentes complementàries de gestió d’emergències, com un sistema d’obertura remota que permet habilitar de manera immediata edificis municipals —entre ells l’Espai Jove, les oficines consistorials o la Plaça Major— sense necessitat d’accés físic amb clau.
De manera paral·lela, es va simular l’evacuació d’una família composta per tres membres, un d’ells amb mobilitat reduïda, resident en un habitatge en planta baixa. La persona va ser traslladada a la plaça de la Llotgeta, habilitada com a punt de resguard, per voluntariat format en emergències. En este context, l’alcaldessa va destacar la implicació del CLER i el seu compromís continu amb la recuperació del municipi, subratllant l’elevada participació de voluntariat actiu.
Silvent va clausurar la jornada destacant que “el més important és saber que estem protegits i coordinats, però també que comptem amb protocols clars per a actuar en cada moment”. A més, va insistir que esta acció permet “avançar en seguretat, autoprotecció i formació de la ciutadania”.
El simulacre ha servit per a avaluar la capacitat de resposta de tots els actors implicats i comprovar l’eficàcia dels protocols establits. La següent fase contemplarà un pla de formació específic, l’adquisició de nou material d’emergències i la recopilació de les conclusions extretes durant la jornada, amb l’objectiu d’institucionalitzar la realització d’un simulacre anual.