La investigació es va obrir el passat mes de febrer arran d'una denúncia del Partit Popular d'Aldaia en els mitjans de comunicació, segons la qual, el jaciment "s'havia convertit en un abocador".
Així, membres del Grup de Patrimoni Històric de la Policia Nacional es van personar en la zona "realitzant inspecció ocular i reportatge fotogràfic i videogràfic". Segons l'informe elaborat pel Grup, en el jaciment "es pot observar que l'accés des del camí es troba delimitat per una tanca i dues portes metàl·liques" i conclou que l'espai està "en les condicions de neteja que li són exigibles, sense que s'haja produït abocat algun sobre les mateixes". En conseqüència, el Fiscal encarregat de la instrucció de la investigació ha estimat l'arxiu del cas.
El vestigi més antic de la localitat
L'Ereta dels Moros es troba a uns 3 km de l'actual centre de la localitat d'Aldaia, delimitat per les veïnes localitats de Torrent i Alaquàs i al costat del Barranc de Xiva i el Pont dels Cavalls.
El jaciment data dels segles I i II, quan en aqueix punt va haver-hi una important vila romana (que desapareixeria en el segle III), dedicada fonamentalment a l'agricultura i a la producció de vi, i és el vestigi més antic d'un nucli poblacional en el terme municipal, més enllà de l'alquería musulmana que segles després va donar lloc a l'actual nucli urbà. Més tard va nàixer Aldaia com una alquería àrab, i la població es trobava escampada per tot el territori vivint en cases de labranza, igual que hauria succeït en època romana, per la qual cosa no és d'estranyar que L'Ereta poguera haver sigut reutilitzada durant l'ocupació musulmana.
Pensant en la seua localització es creu que L'Ereta dels Moros es tractaria d'una vila rústica que estaria proveïda d'un nucli privat, la pars urbana o residència, on es viuria, una pars rustica i al voltant d'aquest nucli la pars fructuària on es trobarien les zones d'explotació on segurament es conrearien vinyes. Per les troballes realitzades l'àrea que es coneix pertanyeria a la part privada de la vila.
Actualment, el solar de la vila romana és hui un camp de cultius de tarongers i els seus voltants una zona industrial on s'han construït algunes fàbriques.