El 25 de novembre, la celebració a Puçol del Dia Contra la Violència Masclista va ser diferent a les edicions anteriors: van participar nombrosos col·lectius locals, però no anaven per lliure, cadascun amb el seu discurs, sinó que tots es van sumar a una obra escrita per dos joves autors locals, Aitor Caballer i Alba Bayarri, titulada Si el comparteixes, eres còmplice.
Va ser l'alcaldessa i regidor de la Dona, Paz Carceller, qui va proposar realitzar una cosa diferent, fer un pas més en la jornada de conscienciació i construir un projecte conjunt amb tots els col·lectius que cada any participen en l'acte del 25 de novembre.
Aitor Caballer, que ha participat en les edicions anteriors dirigint obres del grup de dones Huit Teatre, va acceptar el repte proposat per l'Ajuntament, encara que prèviament va parlar amb el seu inseparable Alba Bayarri per a compartir el procés creatiu. Van començar fent curts i l'obra No estem together, estrenada a Madrid en 2015. Des de llavors col·laboren en tota mena de projectes.
«Enguany l'objectiu era treballar amb el món adolescent: parlar de l'educació afectiu sexual i que la dona no siga un objecte», recorda Aitor. «Amb aquesta premissa comencem a fer hores… fins a aconseguir un guió en el qual havien de tindre cabuda tots els col·lectius disposats a col·laborar, des de
Huit Teatre a l'alumnat de l'institut passant per la residència de la tercera edat».
A això calia afegir la impossibilitat d'assajar tots junts, alguna cosa que només van aconseguir durant el matí del divendres 25, en què van realitzar dos assajos complets amb tots els participants, abans de l'acte oficial a les 12 hores.
«Nosaltres ens hem encarregat de les xiques de Huit Teatre, hem enviat el guió a tots i ens hem reunit amb Elena, la professora que porta l'assignatura de teatre en l'institut, l'alumnat del qual ha sigut l'encarregat de llegir tots els personatges», afig Alba.
També de l'institut es va sumar un altre grup, els alumnes de 1r d'ESO d'Eugeni, que s'han ocupat del manifest.
I, finalment, la resta de col·lectius participants: Taller Psicosocial, Residència 3a Edat, Taller de Memòria, CRIS Mes de Mur, Cor de Santa Cecilia i Celia, Dones Tyrius i Per Tu Dona.
Per a l'espectacle també hi ha hagut que cuidar la música: des del minut de silenci (amb el Cinema Paradiso, de Ennio Morricone, com a acompanyament) fins a la cançó Ni una menys (coneguda per una sèrie de Netflix) per al moment final en què tot el públic fa costat a la protagonista.
Però si un tema musical va deixar a tots sorpresos va ser l'actuació en directe d'Alejandro Díaz i Celia Martínez Alfaro, interpretant Si algun dia em toca a mi.
«Celia porta dos anys estudiant cant, és alumna de l'institut, té una veu increïble, va acceptar actuar en directe i Alejandro es va sumar tocant el piano al costat de quatre components del cor, per a acompanyar una actuació inoblidable», afig Aitor.
Una setmana frenètica
Per a arribar a temps va caldre treballar intensament l'última setmana, cada dia amb un col·lectiu: «Cor el dilluns, Huit Teatre el dimarts, dimecres per primera vegada ens vam veure amb els de l'institut i les dones de Huit Teatre», recorda Alba. «Va ser fonamental aqueix assaig perquè ha unit molt als joves i les dones majors, fins i tot aqueixa diferència es veia en l'inici de l'espectacle: els joves enviant missatges i whatsapps, mentre que les majors parlaven amb el mòbil».
La preparació no va estar exempta d'una certa polèmica, perquè per a parlar de l'assetjament per xarxes socials s'usava la imatge d'una xica nua, extreta d'Internet: l'equip directiu de l'institut va haver de prendre una decisió a l'ésser una imatge que anava a exhibir-se en cartells en la plaça Beat Ribera durant l'acte… La decisió era clara: calia denunciar aquest tipus de situacions i que arribara al públic.
«Volíem reflectir com s'exerceix pressió des dels adolescents amb el mòbils i l'ideal és trencar la cadena des de l'inici, que els amics i amigues no el compartisquen i no arribarà a cap lloc», sintetitzen Alba i Aitor. «Si ho comparteixes eres còmplice i formes part de la violència: cada vegada que rebem una foto o un vídeo sexual i no el frenem som igual de culpables que la primera persona que el va compartir».
Una experiència esgotadora, però «molt guay» per a tots els protagonistes i especialment per als seus creadors, Alba i Aitor, que van simultanejar la creació de Si ho comparteixes, eres còmplice amb els seus viatges cada cap de setmana a Madrid, per a protagonitzar les funcions de La vida comença hui en el teatre Lara.
«Tenim especial afecte per aqueixa obra, perquè es va assajar ací, a la Casa de Cultura de Puçol, a la fi de 2020, i estrenem en Talía en 2021. Al juny de 2021 vam fer una funció ací, amb mesures Covid, però aquella versió no té res a veure amb l'obra actual, ha millorat molt i volem que s'exhibisca a la Casa de Cultura per a tots els veïns de Puçol», finalitza Aitor.
Confiem que troben data prompte per a estrenar la nova versió de La vida comença hui, obra que va obtindre el premi Max del públic en 2021.