El cementeri de Paterna guarda un dels silencis més pesats de la història recent d'Espanya. Entre les seues fosses comunes descansen les restes de 2.238 hòmens i dones afusellats durant la dictadura franquista, convertits amb el temps en el símbol més dolorós de la repressió de postguerra al País Valencià. Ara, el Memorial construït en el seu honor seguix incomplet, i la Diputació de València ha fet un pas avant per a intentar-ho remeiar.
La vicepresidenta de la Diputació, Natàlia Enguix, ha rebut Amparo Belmonte, presidenta de la Plataforma d'Associacions de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna, per a conéixer en detall el projecte de finalització del Memorial 2.238 i explorar les vies de col·laboració possibles. La reunió obri la porta que la institució provincial subvencione alguns dels elements encara pendents, entre ells el més visible: la placa identificativa amb els noms de les 2.238 persones les restes de les quals reposen en el cementeri, la majoria executades en el conegut com el 'Paredón de España'.
Un memorial a mig construir
El cementeri de Paterna va ser el primer en el qual hi ha constància d'un afusellament després de la Guerra Civil —el 3 d'abril de 1939— i alberga aproximadament 135 fosses comunes on van ser depositades les víctimes després de ser executades en el Terrer, situat a penes 500 metres del recinte. El lloc s'ha convertit així en el segon enclavament de l'Estat on més afusellaments es van perpetrar durant els mesos i anys immediatament posteriors a la contesa.
El Memorial va ser construït amb fons de la Generalitat Valenciana, però la seua execució va quedar a mig fer. Segons Belmonte, per a donar per conclòs el projecte fan falta quatre elements fonamentals:
- Una placa identificativa amb els noms dels 2.238 represaliats soterrats en el cementeri.
- Una escultura destinada a depositar ofrenes florals.
- Contingut per al centre d'interpretació històrica.
- Sistemes d'identificació dels nínxols i el cartell del Memorial amb els logotips de les administracions implicades.
El Memorial està concebut com un espai que simbolitze i servisca d'homenatge a les víctimes que van morir en defensa de la democràcia, i en ell s'allotjaran les restes exhumades no identificades, així com les d'aquells que, havent sigut identificats, les seues famílies decidisquen reinhumar en eixe lloc. En altres paraules: no és només un monument, sinó el destí final de molts dels que encara esperen.
"Sempre podem comptar amb la delegació de Memòria Democràtica de la Diputació, i és per això que ens hem posat en contacte amb la vicepresidenta per a tractar de completar com més prompte millor este espai de dignificació que és important per a moltes famílies." - Amparo Belmonte, presidenta de la Plataforma d'Associacions de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna
La Diputació dona la mà, però demana companyia
La predisposició d'Enguix és clara, encara que ve acompanyada d'una condició política: que ningú mire cap a un altre costat. La vicepresidenta no es limita a oferir ajuda, sinó que llança un missatge directe a la resta d'administracions.
"Anem a vore el projecte que ens han presentat per a estudiar possibles vies de col·laboració. La implicació d'esta delegació amb la memòria democràtica està fora de tot dubte, i el que demanem és que la resta d'administracions s'impliquen de la mateixa manera." - Natàlia Enguix, vicepresidenta de la Diputació de València
La institució provincial no arriba a este compromís d'improvís. En abril, Enguix ja va visitar el cementeri juntament amb la diputada Nuria Campos i el regidor de Protecció a les Persones, Julio Fernández, per a supervisar el projecte d'exhumació de la fossa 34, en la qual la Diputació invertirà un poc més de 55.000 euros per a recuperar les restes de persones represaliades. En eixa mateixa visita, la vicepresidenta va oferir ajuda per a posar en marxa una aula de difusió històrica en el propi Memorial.
De 356.000 euros a 2,2 milions: una aposta que va créixer per sis
Els números conten la seua pròpia història. Quan en 2016 es va crear la delegació de Memòria de la Diputació —amb Jorge Rodríguez com a president i Rosa Pérez Garijo com a diputada— el seu pressupost era de 356.000 euros. Una dècada després, els comptes de 2026 recullen prop de 2,2 milions d'euros. L'àrea ha multiplicat per sis la seua dotació en deu anys, una evolució que Enguix utilitza com a argument per a exigir a la resta d'institucions un esforç equivalent.
La delegació no destina eixos diners únicament a exhumacions i subvencions a ajuntaments i associacions. Entre els seus programes actius figuren tallers en centres de Secundària, guies docents i unitats didàctiques, exposicions itinerants, el programa La Memòria en les Biblioteques, publicacions, els premis La Memòria a l'Escola i el certamen d'investigació històrica María la Jabalina.
Completar el Memorial de Paterna no és, en el fons, una qüestió de pressupost o burocràcia institucional. És la promesa pendent amb milers de famílies que porten dècades esperant que un nom gravat en una placa els retorne alguna cosa pareguda a la dignitat. El treball d'exhumació d'estes fosses és fonamental per a aconseguir que les famílies puguen acabar un dol que encara no s'ha tancat. El Memorial 2.238 pot ser, si les institucions complixen, el final d'eixe llarg camí.