Després de passar el temps necessari que marca la legislació, Burjassot va a fer un pas més per a continuar valorant i rellevància la seua festa per antonomàsia. Aquest pas suposa sol·licitar que aquestes festivitats siguen declarades Festes d'Interés Turístic Provincial de la Comunitat Valenciana.
"Volem continuar valorant les nostres Festes Patronals, i per això, anem a seguir treballant a donar-los la importància que es mereixen. La Declaració de Festa d'Interés Turístic Provincial és un pas més, i seguirem fent passos perquè la Rodà i la Pujà siguen conegudes com es mereixen i es convertisquen en pol d'atracció en l'àmbit nacional", ha declarat l'alcalde de Burjassot, Rafa García.
El juliol de 2011 l'Ajuntament de Burjassot aprovava en el Ple una moció en la qual s'instava a la Conselleria de Turisme la declaració de la Pujà i la Rodà de Sant Roc com a Festa d'Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana; declaració que arribava, com s'ha assenyalat, tres anys més tard, en 2014.
Ara, el municipi fa un pas més per a salvaguardar la seua festa, les seues tradicions i la seua cultura amb l'inici dels treballs administratius per a sol·licitar el reconeixement a escala provincial.
Descripció Annexa de la Festivitat
La "Pujà" i la "Rodà" de Sant Roc s'emmarquen en la celebració, cada 16 d'agost, del Dia de Sant Roc, patró de la localitat. La jornada festiva comença amb la Missa Major en honor al sant, en l'Església Parroquial de San Miguel Arcàngel i, a la vesprada, la imatge del patró recorre, en processó i acompanyada d'autoritats, clavaris, veïns i veïnes, els principals carrers del casc antic de la població. A continuació, cap a les 23:30 h, comencen aquests dos actes, la "Pujà" i la posterior "Rodà", amb els quals culmina la jornada i que ara han sigut reconeguts com a Festes d'Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana.
Si bé la festa a Sant Roc a Burjassot data, com a mínim, del temps en què es va construir l'Ermita (segle XVI), va anar en el segle XIX quan va sorgir la iniciativa de constituir una associació voluntària de veïns solters per a celebrar la festa, tal com consta en la documentació coetània. També consta que, allà per 1886, l'Ajuntament ja tenia nomenat a un regidor dedicat concretament a la festa de Sant Roc. En el treball de recerca fet per Josep Vicent Castelló Ballester, titulat "Les festes de Sant Roc a Burjassot a a mitjan segle XIX" es planteja que la festa, tal com hui la coneixem, dataria aproximadament de 1861, sobre la base d'un escrit d'aqueixa data, així com d'un altre de 1868, en el qual es fa referència a la constitució d'una confraria amb aquestes paraules "Es constitueix una confraria voluntària per a solemnitzar la festa del Patró Sant Roc reclamada pels mossos d'aquest poble que a continuació s'expressen (…)".
Els clavarios, que volien oferir una festa atractiva al poble, la van dotar d'una sèrie d'actes, que han quedat recollits en diferents testimoniatges. En el llibre titulat "Topografia mèdica de Burjassot", de 1921, es diu sobre aquest tema: "La nit de Sant Roc és costum pujar la imatge de Sant Roc des de l'Església a la seua Ermita. Fer-ho en lúcida processó precedida pels clavaris que disparen, agafats amb tenalla, infinitat de coets, resultant un acte típic i molt vistós", fent referència a la "Pujà". Posteriorment, després de l'impacte que va significar la Guerra Civil, la festa ha experimentat alguna adaptació, arribant a la dècada dels anys 40, quan es va introduir el ritu de la "Rodà" tal com es duu a terme en l'actualitat.
La "Pujà" i la "Rodà" de Sant Roc, celebrada el 16 d'agost, dia de la festivitat del Sant, són dues parts d'una mateixa cerimònia d'una sorprenent bellesa plàstica; una cerimònia protagonitzada, en primer lloc, pels burjassotenses (clavaris, portadores, coeters i públic) però també per la música, a càrrec, tradicionalment, de l'Agrupació Musical Les Sitges i per la pólvora, imprescindible en la tradició festiva de Burjassot. La "Pujà" és l'itinerari que realitza la imatge de Sant Roc, des de l'Església Parroquial de San Miguel, on descansa des del terme de la processó en el seu honor, fins a la seua Ermita, situada al voltant del Pati de les Sitges, declarat Monument Històric Artístic amb caràcter Nacional des de l'any 1982. L'actual camina de Sant Roc és una reproducció esculpida entre 1974 i 1975 a partir de l'original, que data del segle XVI. Aquesta reproducció va eixir, per primera vegada, en la "Pujà" de 1975. La imatge és transportada a coll dels anomenats "porteadores" per diferents carrers del centre de Burjassot. Sense que la música deixe de sonar, el Sant circula acompanyat dels clavarios i dels membres de la Penya El Coet de Burjassot que durant, tot el recorregut, emboliquen a la imatge en un colorit passadís, a força del tret d'incessants coets i bengales. Tradicionalment, nombrosos veïns i veïnes de localitat s'uneixen a la comitiva que recorre els carrers acompanyant al Sant. L'itinerari exacte de la "Pujà" és el següent: Església Parroquial de San Miguel Arcàngel, Carolina Álvarez, Mariana Pineda, Carretera de Llíria, Rubert i Villó, Fermín i Galán- García Hernández, Màrtirs de la Llibertat, Plaza de Sequera, fins a desembocar en la Plaça d'Emilio Castelar.
És allí, a la Plaça de l'Ajuntament, on arriba el camina de Sant Roc, mentre sona el pasdoble "València" (1924) del mestre José Padilla i la llum elèctrica s'apaga, per a protagonitzar la "Rodà". Enfront de centenars de mirades, la imatge queda literalment envoltada de cercles de llum i color, fruit del continuat tret de coets, per part dels clavarios i coeters, amb les seues típiques tenalles de fusta, mentre la banda de música interpreta "Burjassot" (1955) de Juan José López Laguarda. Malgrat ser un acte breu, amb prou faenes dura uns minuts, la conjunció dels seus tres elements definitoris, la música, la pólvora i el lliurat paper de les persones que acompanyen a Sant Roc, li aporten una espectacularitat notable que, any rere any, els burjassotenses no volen perdre's.
Finalitzada la "Rodà", es reprende la "Pujà" fins a arribar a la rampa de l'Ermita on es realitza, des de fa uns anys, "l'entraeta" del camina, embolicada en un passadís de bengales. Una vegada en la porta principal de l'Ermita, els portadors alcen la imatge de Sant Roc per a donar-li dues voltes i acomiadar-se així als veïns i veïnes que ho acompanyen. Finalment, entre aplaudiments i el volteig de campanes, Sant Roc fa la seua entrada en l'Ermita.