L'Institut valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+I) ha finalitzat els treballs de restauració d'una sèrie de materials metàl·lics recuperats en les excavacions en el jaciment de València la Vella. Els materials procedeixen de les excavacions dutes a terme entre els anys 2016 i 2022 per l'Ajuntament de Riba-roja de Túria amb la col·laboració i supervisió científica del SIAM i l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica).
L'alcalde de Riba-roja, Robert Raga acompanyat de la regidora de Patrimoni i Turisme, Esther Gómez, ha signat l'acta de recepció de les dotze peces lliurades per la directora de l'IVCR+I, Gemma María Contreras, després del seu estudi i restauració en el Departament d'Arqueologia i Art Rupestre. Durant la seua visita, Raga ha destacat 'la minuciositat amb la qual s'ha fet el treball, que ens permetrà conéixer que materials utilitzaven en l'època, així com el treball d'orfebreria dels segles VI i VII'. Raga ha mostrat el seu agraïment als responsables de la restauració i ha matisat, 'continuarem impulsant la col·laboració entre ambdues entitats per a la restauració de les noves peces oposades en aquesta edició'.
Aquest conjunt de materials de bronze restaurat inclou 7 monedes: nummus visigots, nummus ostrogodos, nummus de Valentiniano, decanummus de Justiniano, i una moneda excepcional del rei ostrogodo Totila, encunyada a Roma, a més de diverses peces ornamentals com un anell, dues peces de cinturó i la figureta d'un bou.
En general totes les peces presentaven concrecions terroses, productes de corrosió, pàtines de carbonats de coure i alguna xicoteta zona afectada per l'erosió. Les labors de conservació s'han realitzat dins dels criteris d'innocuïtat, reversibilitat i compatibilitat dels materials. Prèviament als treballs de restauració s'ha elaborat una anàlisi de la composició elemental cada peça en el Laboratori d'Estudi de Materials de l'IVCR+i que ha permés determinar les característiques dels aliatges dels bronzes i el grau de puresa de l'or.
La neteja s'ha dut a terme amb microabrasímetre i amb tecnologia làser en el cas de la sivella de cinturó. Aquesta peça es va daurar amb la tècnica de daurat al foc amb amalgama de mercuri, que deixa en la superfície una capa d'or de poques micres. Recuperar aquesta superfície original mitjançant les tècniques de restauració tradicionals és molt difícil, a causa de la seua fragilitat. Mitjançant el làser s'han eliminat les adherències calcàries que cobreixen la capa d'or sense danyar o alterar la superfície daurada.
En el conjunt de peces de bronze s'ha fet l'eliminació de restes mitjançant tractaments físic-químics. Finalment, se'ls han aplicat diferents protectors per a evitar o retardar els processos d'oxidació propis d'aquests materials. València la Vella és un jaciment d'època visigoda construït de moga planta a uns 16 km de la ciutat de València. És un enclavament emmurallat situat sobre un turó al costat del riu Túria, que exercisc un important paper com a ciutat en època visigoda en l'est peninsular.
La construcció de la ciutat s'explica com una iniciativa real, probablement de Leovigildo, en un context de confrontació entre el regnum gothorum de Toledo i l'expansió bizantina en el sud-est hispànic. L'enclavament és una obra unitària amb un espai intramurs planificat vertebrat en tres grans àrees: una àrea superior amb construccions nobles; una àrea intermèdia on s'ha identificat un sector d'emmagatzematge cereal i un forn i l'àrea inferior amb edificis públics i una gran plaça d'entrada.
Els materials restaurats representen un testimoniatge de les activitats desenvolupades a València la Vella entre els segles VI i VII, després de Crist. La vaixella i les nombroses monedes recuperades, algunes encunyades en el mateix jaciment, mostren una pròspera ciutat connectada amb els circuits comercials de la conca mediterrània.