L'Ajuntament de Llíria ha aprovat, en la seua darrera sessió plenària, l'‘Agenda Urbana de la Reconstrucció: Llíria recupera el ritme’, un document estratègic que marcarà el full de ruta del municipi en els propers anys i que permetrà captar fins a 9 milions d'euros de finançament europeu entre 2026 i 2029.
Este instrument se suma als més de 3 milions d'euros ja aconseguits des del 2023 per a projectes de recuperació patrimonial i urbana, com la rehabilitació de les Termes romanes o la intervenció en el solar de Bañuls, consolidant una línia de treball basada en la planificació, la captació de fons i la transformació progressiva de la ciutat.
El batle de Llíria, Paco Gorrea, ha destacat que esta agenda “no és un document teòric, és una ferramenta real per a millorar Llíria, pensada amb visió de futur i amb projectes concrets que incidixen en la qualitat de vida de les persones”.
Una estratègia que dona continuïtat al treball fet
L'Agenda Urbana de la Reconstrucció no ix de res. Llíria ja comptava amb una Agenda Urbana pròpia, alineada amb l'Agenda Urbana Espanyola i amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), fet que ha permés al municipi estar preparat per a optar a finançament europeu quan s'han obert noves oportunitats.
Segons Gorrea, “els projectes no arriben per atzar. Arriben quan hi ha faena prèvia, equips tècnics solvents i una voluntat clara de governar pensant en el mitjà i el llarg termini, no en la immediatesa”.
Projectes concrets per a transformar la ciutat
El Pla d'Actuació Integrat (PAI) inclòs en l'Agenda se centra en la recuperació, reconstrucció i rellançament, i incorpora actuacions com la transformació d'espais clau com la plaça Major, el desenvolupament del Fòrum de la Música, la creació de refugis climàtics i mesures per a fer front a temperatures extremes, línies d'ajuda a pimes i comerç local, la posada en valor del recinte firal, i la millora d'equipaments i espai públic.
Totes estes actuacions tenen un fil conductor clar: el potencial de Llíria com a ciutat cultural, patrimonial i musical, reforçant la seua identitat com a Ciutat Creativa de la Música per la UNESCO.
“No és casual que el projecte porte per títol ‘Llíria recupera el ritme’, una metàfora de la recuperació urbana, social i econòmica del municipi a partir d'allò que el fa únic”, ha manifestat el batle
Paper clau dels equips tècnics municipals
La regidora de Medi Ambient i Fons Europeus, Consuelo Morató, ha volgut posar en valor el treball intern de l'Ajuntament, ja que “esta agenda és el resultat d'un gran treball col·lectiu, amb personal tècnic de diferents departaments que han aportat coneixement, rigor i vocació de servici públic”.
Morató ha subratllat que “mantindre una tècnica de Fons Europeus amb recursos propis ha sigut una decisió estratègica, que hui permet a Llíria optar a milions d'euros en inversions europees i continuar avançant en un model de ciutat més sostenible i cohesionada”.
Planificar el futur, pas a pas
Des del Consistori es vol remarcar que la transformació urbana requerix temps, planificació i constància “Transformar una ciutat no és cosa d'un dia, però sí d'un projecte clar i sostingut en el temps”, ha conclòs Paco Gorrea, qui ha insistit, igual que la regidora de Fons Europeus, que esta agenda “no ho resol tot, però és una ferramenta clau per a captar inversions, generar oportunitats i continuar avançant”.
Amb l'aprovació de l'Agenda Urbana de la Reconstrucció, Llíria consolida una línia de treball que haurà de continuar en el temps, basada en la planificació, la captació de fons i una visió de ciutat pensada per a les generacions presents i futures.