Un grup d'investigadors del VI Curs d'Arqueologia Cristiana i Visigoda de Riba-roja de Túria ha tret a la llum un esquelet d'un individu d'uns 7-10 anys de l'època tarde antiga, datat del voltant de l'any 600 dC. Aquest és el resultat de les primeres troballes el passat mes de juliol, quan els investigadors van trobar el contorn d'un crani mentre excavaven una estada del sector 1000, annexa a la muralla sud del jaciment.
L'adreça científica va optar per la cautela i per a no deixar-ho al descobert, es va tapar perquè la troballa fora degudament excavat i analitzat per Víctor Morcillo, antic alumne del Curs d'Arqueologia, i expert format en la Universitat de Bordeus en el camp de l'arqueoantropologia- disciplina que estudia les restes humanes antigues, com els esquelets- i que en aqueix moment es trobava investigant a França.
La passada setmana es va dur a terme una nova excavació, amb un grup reduït d'arqueòlegs, dirigit per Oscar Caldés, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, i Víctor Morcillo. Durant els treballs, van comptar amb l'ajuda d'Itziar Gutiérrez i Auxanne Li Beller.
Gràcies a la seua labor, s'ha tret a la llum un esquelet d'un individu d'uns 7-10 anys, de sexe indeterminat. La seua conservació és relativament bona, i es troba majoritàriament encara en connexió anatòmica. Segons els experts, el cos va ser enterrat en sentit O-I, amb el cap mirant al nord, sobre el seu costat esquerre, amb els braços flexionats cobrint-se el rostre i les cames flexionades cap al maluc. A més, els seus peus i part d'una cama estan tallats per la construcció d'un mur posterior. Les primeres valoracions indiquen que va haver de ser dipositat en una fossa, anterior a una reforma de l'habitatge.
També, per a comprovar si es tractava d'un esquelet aïllat o si hi havia uns altres al voltant, els arqueòlegs van excavar una zona més àmplia i van trobar materials de la segona meitat del segle VI dC, la qual cosa fa pensar que el xiquet va morir al voltant de l'any 600 dC, per causes que ara com ara són desconegudes.
El motiu del seu enterrament aïllat roman incert, però els investigadors creuen que podria estar associat a la voluntat dels pares de tindre a prop el cos d'un fill que se'n va anar massa prompte.
Amb l'extracció i neteja de l'esquelet, s'obrin diverses vies d'investigació. Després d'una primera anàlisi visual de les restes, els ossos seran traslladats a un centre especialitzat per a dur a terme les anàlisis de laboratori pertinents: com el de carboni-14, amb el qual els investigadors esperen poder determinar la data exacta en la qual l'individu va morir; o l'anàlisi d'isòtops estables, que permetrà conéixer la dieta diària d'aqueixa persona. Paral·lelament, es farà també una anàlisi genètica per a determinar l'origen de l'individu.
L'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga ha mostrat la seua gratitud a l'equip d'arqueologia que ha treballat a consciència en la zona, 'aquesta gran troballa és un avanç en la constatació de València la Vella com un assentament clau d'època visigoda, que ens permet obtindre més informació sobre l'origen i creació d'aquesta ciutat fortificada de caràcter defensiu militar, que va ser habitada en el segle VI'. Raga, ha matisat: 'el nostre compromís per recuperar i descobrir la nostra història és indiscutible, i per a això continuarem impulsant la investigació i el reconeixement del nostre passat visigot'.
L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i l'Ajuntament de Riba-roja de Túria, fa més de deu anys que investiguen aquest magnífic enclavament visigot, declarat Bé d'Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana el maig de 2023.