Una carretera deteriorada, una intersecció perillosa i més de 800.000 euros: així ha transformat la Diputació de València dos punts crítics del Camp de Túria

Hi havia un camí que s'omplia d'aigua cada volta que plovia. I una intersecció en forma de T on ciclistes i cotxes compartien un encreuament sense a penes marge per a l'error.

Guardar

Serra
Serra
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Hi havia un camí que s'omplia d'aigua cada volta que plovia. I una intersecció en forma de T on ciclistes i cotxes compartien un encreuament sense a penes marge per a l'error. Dos problemes distints, dos municipis distints, però un denominador comú: la necessitat de posar al dia unes infraestructures que el creixement de la comarca havia deixat visiblement superades. La Diputació de València ha donat per concloses les obres en ambdós punts i la diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, ha recorregut esta setmana els resultats sobre el terreny juntament amb els alcaldes de Bétera, Nàquera i Serra.

Un camí que era una trampa en dies de pluja

El primer dels dos projectes afecta l'anomenat Camí del Pla o Camí Vell de Llíria, una via que connecta Bétera i Nàquera al llarg de quasi 6,8 quilòmetres entre les carreteres CV-305 i CV-310. Qui haja circulat pella en un dia de pluja intensa ho sap bé: l'aigua s'acumulava, el ferm cedia i, en els pitjors episodis, el trànsit quedava tallat. Un escenari que es repetia amb massa freqüència per a una via que, diàriament, suporta camions agrícoles, vehicles industrials i el tràfec constant de les àrees empresarials d'ambdós municipis.

La inversió ha superat els 800.000 euros i ha inclòs la millora del ferm, el drenatge i la senyalització, a més de xicotetes modificacions en el traçat per a millorar la visibilitat. El projecte va incorporar a més criteris de sostenibilitat: part del material de l'antic ferm va ser reutilitzat per a renovar el paviment, un detall que parla d'una obra pensada no sols per a durar, sinó per a contaminar el menys possible.

"Era una via de connexió molt utilitzada que es trobava en molt mal estat, especialment durant els episodis de pluges." - Iván Expósito, alcalde de Nàquera

El camí complix, a més, una funció estratègica que va més enllà del trànsit quotidià: actua com a via alternativa quan el by-pass col·lapsa. És a dir, el seu estat no sols afecta agricultors o conductors de camions, sinó a qualsevol veí de la comarca que busca una altra ruta per a evitar embussos. Això explica per què tant l'Ajuntament de Bétera com el de Nàquera porten anys reclamant esta actuació, i per què ara els tres nivells institucionals —Diputació i ambdós consistoris— ja han iniciat contactes perquè la Generalitat catalogue este tram com a carretera provincial i puga escometre's la seua ampliació futura.

"Feia molt de temps que volíem millorar esta connexió perquè els veïns de la comarca pogueren circular amb total seguretat." - Elia Verdevío, alcaldessa de Bétera

Una rotonda que protegix els ciclistes en un dels encreuaments més transitats de la Serra Calderona

La segona actuació es troba a Serra, i la seua protagonista no és una carretera en mal estat, sinó una intersecció que havia quedat obsoleta davant el volum de ciclistes que la freqüenten. La Serra Calderona és un dels enclavaments ciclistes per excel·lència de la Comunitat Valenciana, amb opcions tant per a ciclisme de muntanya com de carretera. El parc natural compta amb més de 35 rutes de cicloturisme, que van des de recorreguts fàcils fins als més exigents, per a tots els nivells. No sorprén, doncs, que l'encreuament entre la CV-310 i la CV-328, en direcció a Porta Coeli, s'haja convertit en un punt de risc: massa ciclistes, massa vehicles i una intersecció en T que obligava a creuar trajectòries sense cap element que reduïra la velocitat.

La solució ha sigut la construcció d'una rotonda que elimina eixos encreuaments directes i obliga a tots els usuaris —ciclistes i conductors— a moderar la marxa. L'obra no s'ha limitat a canviar la geometria de l'encreuament: inclou renovació integral del ferm, nova senyalització horitzontal i vertical amb elements específics per al trànsit ciclista, cunetes de seguretat per a millorar el drenatge, i una urbanització de l'entorn amb voreres, enllumenat públic, parades d'autobús i zones enjardinades. Un abans i un després, en paraules de la pròpia alcaldessa de Serra, Alicia Tusón, "tant per als veïns com per a la multitud de visitants que rebem, especialment els caps de setmana".

Esta intervenció no és un fet aïllat. La Diputació de València ha posat en marxa el Pla de Foment del Cicloturisme Esportiu Segur, una iniciativa des de l'àrea de Carreteres per a reforçar la seguretat dels ciclistes en la xarxa provincial. En eixe marc s'inscriuen també altres mesures com la instal·lació de panells intel·ligents o un projecte pilot desenvolupat amb la Universitat Politècnica de València per a senyalització específica per a ciclistes. Una de les actuacions ja en marxa és un sistema de senyalització dinàmica intel·ligent instal·lat en la CV-310, entre Bétera i Nàquera, que detecta i comptabilitza ciclistes mitjançant càmeres intel·ligents i activa avisos en temps real per als conductors quan identifica presència en el tram.

Una comarca que creix més ràpid que les seues carreteres

Hi ha un context que ajuda a entendre per què estes dos obres importen més enllà de les seues xifres tècniques. El creixement del Camp de Túria, especialment acusat des dels anys noranta, es vincula al procés de descentralització industrial de l'àrea metropolitana de València i a la proliferació de vivendes de residència principal sobre antigues zones de segona residència. Més població, més polígons industrials, més turisme esportiu: la pressió sobre les carreteres comarcals no ha fet més que augmentar. I les infraestructures, moltes d'elles dissenyades per a un altre temps, han anat acusant el desgast.

"El Camp de Túria és una comarca amb un important creixement residencial, industrial i esportiu, i això obliga a adaptar constantment les infraestructures per a garantir desplaçaments segurs i connexions eficients entre municipis." - Reme Mazzolari, diputada de Carreteres de la Diputació de València

La pregunta que queda en l'aire —i que ja està sobre la taula dels tècnics— és quants quilòmetres més de camins com el Camí Vell de Llíria esperen el seu torn en la comarca. Per ara, dos actuacions menys en la llista de pendents, i dos trams més on veïns, agricultors i ciclistes poden circular sense haver de mirar al cel cada vegada que amenaça pluja.