Un mur de pedra calcària de 30 metres i una xarxa metàl·lica ancorada al terreny. Així de contundent és la resposta que la Diputació de València acaba de donar a un problema que feia temps que posava en perill la seguretat d'un dels principals accessos a Castielfabib, un xicotet municipi del Racó d'Ademús, a l'interior de la província de València, enclavat a quasi 930 metres d'altitud entre terres aragoneses i castellanomanxegues, i amb a penes 284 habitants censats. Per a un poble d'estes dimensions, que l'accés al nucli urbà siga transitable sense risc no és un detall menor: és una qüestió de dignitat i de seguretat quotidiana.
Un talús que ja havia donat senyals d'alarma
La intervenció no ha arribat per sorpresa. El talús situat al costat del carrer Verge de Gràcia ja havia protagonitzat despreniments de materials rocosos que queien directament sobre la via, exposant vianants i conductors a un perill real i difícil d'ignorar. El vessant, inestable per la seua pròpia composició geològica, acumulava tensions que tard o d'hora acabaven alliberant-se en forma de rebles i blocs sobre l'asfalt. Era només qüestió de temps que ocorreguera alguna cosa greu.
La Diputació de València, a través de la unitat de Riscos Geològics i Espais Degradats del Servei de Medi Ambient, ha sigut la institució que ha posat fi a eixa situació amb una actuació tècnica doble: contenció en la base i subjecció en el front del talús.
"Amb esta actuació donem resposta a un problema de seguretat en un dels principals accessos a Castielfabib, on s'havien produït despreniments que podien posar en perill les persones i els vehicles que utilitzen esta via." - Avelino Mascarell, diputat de Medi Ambient de la Diputació de València
Pedra, cables d'acer i bolons: així s'estabilitza un vessant
La solució adoptada combina dues línies de defensa. En la part inferior del talús s'ha construït un mur de maçoneria de pedra calcària de 30 metres de longitud i 1,40 metres d'altura, executat amb pedra rebuda amb morter de ciment i acabat en cara vista. No és un element decoratiu: actua com a primera barrera física enfront de qualsevol material que puga desplaçar-se vessant avall.
Sobre el front del talús, la intervenció es completa amb un sistema de protecció més sofisticat: una xarxa de cables d'acer de huit mil·límetres de diàmetre, disposats en panells de tres per tres metres, reforçada amb una malla metàl·lica de triple torsió. Tot el conjunt queda fixat al terreny per mitjà de bolons d'ancoratge d'acer de 25 mil·límetres de diàmetre i tres metres de profunditat. És a dir, el sistema no sols cobrix la superfície visible del vessant, sinó que l'ancora des de dins, neutralitzant el moviment dels materials abans que puguen desprendre's.
Una inversió de 48.251 euros per a un municipi que no pot permetre's esperar
L'actuació ha tingut un pressupost d'adjudicació de 48.251,17 euros i un termini d'execució de tres mesos. Una quantitat que, en termes absoluts, pot paréixer modesta enfront de grans infraestructures, però que per a un municipi de menys de 300 habitants representa una inversió difícilment assumible sense el suport de la institució provincial.
"Es tracta d'una actuació molt necessària per al nostre municipi, perquè estem parlant d'una de les principals vies d'accés al nucli urbà i d'una zona en la qual ja s'havien produït despreniments." - Eduardo Aguilar, alcalde de Castielfabib
El regidor també va agrair explícitament la col·laboració de la Diputació i va subratllar que comptar amb eixe suport institucional és fonamental per a escometre obres que milloren la seguretat dels veïns i dels visitants. I té raó en assenyalar-ho: els municipis rurals de l'interior valencià, molts d'ells en declivi demogràfic des de fa dècades, depenen en gran mesura de la inversió provincial per a mantindre unes infraestructures mínimes que facen la vida possible —i segura— en el territori.
Amb la finalització dels treballs, Castielfabib recupera un accés lliure d'amenaces geològiques. No és el final de la història: els riscos de despreniment són inherents a la geografia d'estes comarques d'interior, on l'erosió, les gelades i l'escassa cobertura vegetal seguixen sent factors de pressió constant sobre els vessants. Però és, almenys, una resposta ferma a un perill concret, i un recordatori que la seguretat en els pobles xicotets també mereix atenció i recursos.