A les 7:34 del matí del 10 d'agost, Colòmbia va deixar de ser la mateixa. Un terratrémol de magnitud 7,4 amb epicentre en San José del Palmar, en el departament del Chocó, va sacsar l'oest del país en qüestió de segons, enderrocant edificis, tallant comunicacions i deslligant una emergència humanitària que setmanes després seguix sense estar resolta. El director del Servici Geològic Colombià el va descriure com el major tremolor registrat en el país en l'última dècada. Ara, a més de nou mil quilòmetres de distància, l'Ajuntament de Sagunt ha decidit que este dolor també li pertany.
Una declaració unànime per a un desastre sense precedents recents
El Ple Municipal de Sagunt va aprovar per unanimitat una declaració institucional de suport i solidaritat amb el poble colombià. No hi va haver vots en contra. No hi va haver abstencions. Un gest que, en temps de polarització política habitual, no és tan freqüent com deuria i que reflectix la dimensió humana del que va ocórrer.
Les xifres són difícils de processar. Segons els últims balanços oficials, coneguts el 22 d'agost, el terratrémol va deixar 329 morts, 4.600 ferits i 247 persones encara desaparegudes. La Unitat Nacional per a la Gestió del Risc de Desastres a Colòmbia xifra en prop de 171.000 les vivendes danyades i en més de 31.000 les completament destruïdes. A això s'afigen 553 edificis col·lapsats i més de 5.700 amb danys estructurals greus. L'emergència afecta més de 450 municipis distribuïts en quinze departaments, la qual cosa dona idea de l'escala quasi inabastable del desastre.
Pereira va registrar algunes de les conseqüències més greus, amb edificacions col·lapsades i operacions de rescat que es van prolongar durant dies. Cali, Manizales, Armènia i Quibdó també van reportar afectacions importants. El Govern colombià va declarar l'estat de desastre nacional i va activar un pla d'emergència per a coordinar la resposta, que va incloure labors de busca i rescat de supervivents.
El dolor que es viu en els carrers de Sagunt
Hi ha una raó molt concreta per la qual este terratrémol no és una notícia llunyana per a Sagunt: aproximadament 3.200 colombians i colombianes viuen en el municipi. Són veïns, companys de faena, amics. Persones que en els dies posteriors al 10 d'agost miraren el telèfon amb angoixa, esperant notícies de familiars o amics a l'altre costat de l'Atlàntic. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, quasi un milió de persones nascudes a Colòmbia —978.041— residixen actualment a Espanya, la qual cosa convertix a este país en un dels principals destins de la diàspora colombiana en el món.
Colòmbia i Espanya compartixen alguna cosa més que una llengua: compartixen generacions d'història entrellaçada, vincles familiars, barris i costums que viatgen en les maletes dels qui passen l'oceà. Per això, com recull la declaració aprovada pel ple, "el dolor d'estos dies es viu també molt de prop en els nostres carrers, en els nostres barris i entre els nostres veïns". No és retòrica institucional. És geografia humana.
Més que paraules: un municipi que creu en la cooperació entre pobles
La declaració institucional no es limita a expressar condols. La Corporació Municipal reconeix explícitament la faena dels equips d'emergència i els voluntaris que sostenen la resposta a la catàstrofe, i es compromet a posar a disposició de Colòmbia el que estiga en la seua mà per a donar suport a la seua recuperació. Sagunt es definix en el document com un municipi que creu en la cooperació entre pobles com una forma concreta —no abstracta— de solidaritat.
"El d'un municipi que creu en la cooperació entre pobles com una forma concreta de solidaritat i que posa a disposició de Colòmbia el que estiga en la seua mà per a ajudar a la seua recuperació", ha explicat la Declaració institucional aprovada pel Ple de l'Ajuntament de Sagunt.
La declaració també esmenta que des de distints punts d'Espanya s'han multiplicat les mostres de solidaritat, gestos que reflectixen una voluntat comuna: acompanyar les víctimes, sostindre la comunitat colombiana resident a Espanya i canalitzar l'ajuda de forma ordenada cap als qui més la necessiten.
Una catàstrofe que tardarà anys a cicatritzar
Un dels terratrémols destructius més importants de la regió en temps recents va ser el de l'eix cafeter de 1999, de magnitud 6,2, que va causar una àmplia destrucció principalment a Armènia. Este desastre va provocar més de 1.100 morts. El d'agost de 2026 el supera en magnitud sísmica, encara que no en nombre de víctimes mortals confirmades fins ara, en part gràcies a la major capacitat de resposta d'emergències desplegada. Així i tot, l'escala de la destrucció material és monumental.
Com recull la mateixa declaració municipal, més enllà de les xifres, el terratrémol deixa una empremta feta de persones que han perdut els qui estimaven, de llars que ja no existixen i de ciutats senceres que tardaran anys a alçar-se de nou. És a elles, en primer lloc, a qui l'Ajuntament de Sagunt vol fer arribar el seu pesar. Una ciutat xicoteta, amb el seu gest unànime, recordant que la solidaritat no entén de fronteres ni de distàncies.