Quan la calor prem en juliol i agost, 59 persones recorren camins forestals, netegen marges i treballen a peu de muntanya perquè els bombers puguen arribar a temps si el foc pren en alguna de les més de quatre mil hectàrees de terreny forestal que rodegen Sagunt. Són les brigades estivals de manteniment rural. El seu treball és silenciós, físicament exigent i, segons el mateix Ajuntament, clarament insuficient en temps. Per això, el ple municipal de setembre va aprovar per unanimitat reclamar al Servici Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) que amplie els contractes d'estes brigades més enllà dels tres mesos actuals, incorporant el mes de juny al calendari d'actuacions.
Tres mesos que es queden curts per a 132 quilòmetres quadrats
El problema és, en essència, matemàtic. El terme municipal de Sagunt ocupa 132,43 quilòmetres quadrats, dels quals 4.193 hectàrees són terrenys forestals. Un espai enorme que cal mantindre, netejar i preparar davant el risc d'incendi durant els mesos de major perill. Però els programes de foment de l'ocupació agrària del SEPE, que són els que financen estes brigades, imposen un sostre rígid: contractes d'un màxim de tres mesos i treballs que han d'estar conclosos abans de l'últim dia de setembre. Això deixa les brigades actives únicament en juliol, agost i setembre, just en el pic de temperatures.
La lògica que subjau en la moció aprovada és senzilla: si el programa poguera arrancar en juny, es guanyaria un mes sencer de treball amb temperatures més baixes, menor risc tèrmic per als mateixos treballadors i major marge per a preparar el territori abans que arribe el pitjor de l'estiu. No es tracta de treballar més, sinó de treballar millor i en condicions més segures.
"Resulta necessari adaptar este programa a la realitat exposada", assenyala la moció aprovada, que afig que és igualment imprescindible incorporar millores en les condicions laborals dels qui realitzen estos treballs.
Una doble petició: més temps i més flexibilitat
La moció, impulsada pel Partit Socialista i defensada en el ple per la regidora Ana María Quesada, eleva dos peticions concretes al SEPE i al Ministeri de Treball i Economia Social. La primera és que es modifiquen les condicions del programa perquè els ajuntaments puguen formalitzar contractes superiors a tres mesos, permetent que els projectes arranquen en juny. La segona, potser més nova, és que s'establisca un calendari d'execució més flexible que permeta als municipis distribuir les jornades i les vacances tenint en compte els períodes de més calor o major risc per a la salut dels treballadors.
La rigidesa actual no és un problema exclusiu de Sagunt. Els Plans Especials d'Ocupació en Zones Rurals Deprimides duts a terme pel SEPE tenen com a objectiu el desenvolupament del medi rural, la conservació del patrimoni forestal i el medi ambient, així com la creació i millora d'infraestructures per a millorar l'activitat agrària. No obstant això, este marc d'objectius xoca en la pràctica amb una limitació temporal que molts municipis valencians compartixen. La iniciativa permet donar activitat durant els mesos d'estiu a treballadors vinculats al camp, un àmbit marcat per la temporalitat i les aturades entre campanyes, amb treballs que es desenvolupen fins a setembre.
La moció també contempla una tercera petició dirigida tant al Ministeri com al SEPE: que, si fora necessari per a sostindre l'ampliació del període de contractació, s'incremente la dotació pressupostària del programa. L'objectiu és clar: que ampliar els mesos de treball no es traduïsca en reduir el nombre de persones contractades ni l'abast de les actuacions.
Més enllà del foc: el riu Palància també entra en l'equació
Les brigades de Sagunt no sols treballen en la prevenció d'incendis. Este any, les 59 persones que integren estos equips també estan dedicant esforços a la millora de l'estat del llit del riu Palància, una actuació orientada a previndre riscos hidrològics. Un recordatori que el manteniment rural no és sols una qüestió de foc, sinó també d'aigua: de com fluïx, on s'acumula i quines conseqüències pot tindre quan el terreny no està correctament gestionat.
Esta faena beneficia directament les persones que treballen o tenen parcel·les en la zona rural, però també al conjunt del municipi, ja que ajuda a mantindre cuidat l'entorn agrícola i a reduir els problemes associats a l'acumulació d'herbes i mala herba en els marges dels camins. En el cas de Sagunt, este impacte es multiplica per l'escala del territori i per la diversitat dels espais que cal atendre: masses forestals, zones agrícoles i entorns urbans de l'àmbit rural.
Una unanimitat que no és habitual
Que una moció tire avant per unanimitat en un ple municipal no és la norma. En este cas, tots els grups polítics van recolzar la proposta socialista, la qual cosa reflectix un consens poc freqüent sobre la necessitat de millorar un programa que, en el seu disseny actual, no acaba d'encaixar amb les necessitats reals del territori. El Projecte de Zones Rurals Deprimides té com a objectiu impulsar el desenvolupament socioeconòmic en àrees rurals afectades per alts nivells de desocupació, però la seua utilitat es veu compromesa quan el calendari impedix actuar precisament en els moments que el risc és major.
La pilota queda ara en la teulada del SEPE i del Ministeri de Treball. La pregunta que deixa en l'aire la decisió del ple de Sagunt és si un programa dissenyat per a ajudar el camp pot continuar ignorant que el camp, i la muntanya que l'envolta, cremen principalment abans que setembre arribe a la seua fi.