Ramón Lapiedra Civera, rector de la Universitat de València entre 1984 i 1994, ha mort este dilluns 27 de juliol. Catedràtic de Física Teòrica i destacat intel·lectual, va desenvolupar una trajectòria marcada pel compromís amb la universitat pública i la promoció de la cultura i la llengua valencianes. Tenia 86 anys. Amb la seua mort, la Comunitat Valenciana perd un dels científics més singulars de la seua història recent: algú capaç de dialogar amb l'univers quàntic i, al mateix temps, de baixar a l'arena cívica quan la situació ho requeria.
Un dol que travessa institucions
La reacció a la defunció ha sigut immediata i ha desbordat els límits d'una sola institució. La Universitat de València ha decretat tres dies de dol oficial, des d'este dilluns i fins al dimecres 29 de juliol, ambdós inclosos, durant els quals les banderes dels edificis oficials ondejaran a mig pal en senyal de dol i homenatge a qui va ser rector durant una dècada. L'Ajuntament de Sagunt ha pres la mateixa decisió: les banderes de tots els edificis municipals romandran a mig pal durant tres dies. En conéixer-se la notícia, el rector de la Universitat de València, Juan Luis Gandía, va demanar guardar un minut de silenci a l'inici del primer acte institucional de la vesprada, una jornada especialment simbòlica: l'acte inaugural de la commemoració del 750 aniversari de la mort del rei Jaume I, celebrat al Centre Cultural La Nau.
"Poques persones reunixen tants mèrits i virtuts com els que atresorava Ramón Lapiedra. Així li ho diguérem quan el nomenàrem Fill Adoptiu d'esta ciutat. Amb la seua pèrdua, Sagunt torna a reconéixer la seua trajectòria irrepetible al servici del coneixement, de la cultura valenciana i dels valors cívics i progressistes que sempre va defendre." - Darío Moreno, alcalde de Sagunt
D'Almenara a París, passant pel trinquet de Sagunt
Nascut a Almenara (Castelló) en 1940, Ramón Lapiedra es va formar en Ciències Físiques a la Universitat de Madrid, on es va llicenciar en 1963. Però la seua infància i adolescència no van transcórrer entre laboratoris ni aules universitàries, sinó a Sagunt, on va arribar sent un xiquet de només sis anys. El motiu va ser tan quotidià com revelador: el seu pare havia adquirit el trinquet de pilota valenciana del municipi. Des d'eixe racó de la comarca del Camp de Morvedre, Lapiedra va construir els fonaments d'una vida que el portaria als centres d'investigació més prestigiosos d'Europa.
Va ampliar estudis a París gràcies a una beca del Govern francés i es va doctorar en Física Teòrica en 1969. Anys més tard va obtindre un segon doctorat, en 1974, en la mateixa disciplina en la Universitat de Barcelona. Entre 1963 i 1966 va estar becat a París, on va realitzar estudis de física teòrica, i va ser investigador en el CNRS, el Centre Nacional de la Investigació Científica francés. La seua carrera acadèmica el va portar a exercir la docència i la investigació en les universitats de Barcelona i Santander abans d'incorporar-se, en 1982, com a catedràtic de Física Teòrica en la Universitat de València, on romandria fins a la seua jubilació.
Un científic entre el cosmos i la consciència
Lapiedra és autor de més de quaranta publicacions científiques en física teòrica, la majoria en revistes especialitzades d'abast internacional. La seua investigació es va desenvolupar en electrodinàmica, gravitació, cosmologia, astrofísica i fonaments de mecànica quàntica. No és fàcil resumir eixos camps sense perdre's, però n'hi ha prou amb dir que les seues preguntes apuntaven als engranatges més profunds de la realitat: com es mouen els cossos en l'univers relativista, què significa que alguna cosa "existisca" des de la física quàntica, i quin paper juga la consciència en tot això.
Eixa inquietud per fer accessible rl fet complex es va materialitzar també en la seua obra divulgativa. El seu llibre Els dèficits de la realitat i la creació del món, editat per la Universitat de València en 2004, va obtindre el premi Crítica Serra d'Or d'Investigació. Quatre anys després, l'editorial Tusquets va publicar la seua versió en castellà ampliada sota el títol Las carencias de la realidad. La conciencia, el universo y la mecánica cuántica, un títol que, per si sol, dona la mesura de l'abast intel·lectual del seu autor.
Rector, activista i referent cultural valencià
El seu activisme cívic el va portar a ser jutjat pel Tribunal d'Orde Públic (TOP), que el va condemnar a nou mesos de presó, que va complir a Barcelona i a Jaén en 1970. Eixe episodi, lluny de silenciar-lo, va paréixer confirmar una vocació de compromís que sostindria durant dècades. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans, integrant del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1998 i 2011, i expresident de la plataforma cívica Valencians pel Canvi.
Va rebre la Medalla d'Or de la Universitat de València en 1995, la Medalla d'Honor de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en 2019 i la medalla d'honor de la Xarxa Vives d'Universitats en 2021. A estes distincions se suma el doctorat honoris causa concedit per la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, un reconeixement que va arribar, significativament, des de la província que el va veure nàixer.
El Fill Adoptiu que mai va oblidar el trinquet
La relació de Lapiedra amb Sagunt era un poc més que sentimental: era constitutiva. Eixe xiquet que va arribar en 1946 de la mà de son pare mai va trencar el vincle amb la ciutat. En 2020, el Ple Municipal va aprovar el seu nomenament com a Fill Adoptiu de la ciutat de Sagunt, i un any després l'Ajuntament va celebrar un acte d'homenatge en reconeixement a la seua extensa trajectòria. És la paradoxa pròpia dels grans: com més universal es torna una vida, més profundes pareixen les seues arrels locals.
Ramón Lapiedra Civera deixa arrere una obra científica de més de quaranta treballs publicats, una dècada al capdavant d'una de les universitats més antigues d'Espanya —fundada en 1499—, i la memòria d'algú que va saber que el coneixement i la consciència cívica no són camins separats, sinó la mateixa senda recorreguda des d'angles distints. Sagunt, que el va acollir de xiquet i el va honrar com a fill en els seus últims anys, plora hui a un dels seus.