El Ple de l'Ajuntament de Sagunt ha donat suport al manifest redactat per l'Arxiu Camp de Morvedre amb motiu del 775 aniversari de la Carta Pobla a Morvedre. També ha aprovat incloure en la programació cultural del 9 d'Octubre alguna activitat relacionada amb el motiu d'aquesta declaració. Així ho va aprovar el Ple en una moció, en la sessió ordinària d'agost, celebrada ahir. Aquesta moció, que recull el text del manifest de l'Arxiu Camp de Morvedre, va tirar avant amb els vots favorables de PSOE, PP, Vox, Compromís, EU-Podem, i l'abstenció d'IP.
Segons el manifest, el 29 de juliol de 1248, fa 775 anys, el rei Jaume I va atorgar a Morvedre un privilegi escrit que recull «una sèrie de drets i concessions en benefici dels primers centenars de repobladors cristians que havien començat a rebre cases i terres en la ciutat»; entre els quals «destaca amb llum pròpia el dret del nou municipi cristià de Morvedre a regir-se i governar-se pels Furs de València». El text indica que amb el dret a gaudir i usar els Furs de València, el monarca volia «igualar el règim jurídic de la capital a les viles valencianes més importants». A més, «eixa concessió dels Furs implicava altre fet fonamental i era la creació d'un consell municipal autònom, elegit anualment de forma lliure per part del grup de patricis i prohoms més importants de la vila, sense intervenció del monarca o nobles feudals».
El privilegi recull també diverses franqueses atorgades pel rei i una menció a dos assumptes rellevants per al funcionament econòmic del poble. Per un costat, apunta la moció aprovada, «la ratificació per escrit de la concessió de l'aigua del riu de Sogorb -el Palància-, de la séquia de Torres-Torres, i dels recs de la Vall de Segó, tal com es feia en temps musulmans». Per altra banda, l'ordre reial de canviar el recorregut del camí reial de tal manera que travessara per mig del raval i de la vila, perquè la població es beneficiara del pas de viatgers, mercaderies i negocis.
En definitiva, amb la concessió d'aquest privilegi per part del rei Jaume I a la vila de Morvedre, «podem situar l'acta de naixement d'una nova comunitat perquè són els orígens directes i sense interrupció de l'actual poble de Sagunt». Acaba el text amb una menció a no deixar en l'oblit «els pobles que abans van habitar la nostra ciutat: els musulmans de Murbiter, l’ARSE iber o el Saguntum romà».