A mesura que l'habitatge es convertix en un dels eixos més sensibles del debat públic, l'últim baròmetre municipal de l'Ajuntament de València sobre esta temàtica posa xifres concretes a allò que ja intuïa gran part de la ciutadania: l'accés a un habitatge digne i assequible s'ha convertit en un problema estructural. Les conclusions de l'estudi, basat en una mostra de 2.300 entrevistes, reflectixen de forma clara quins són els majors reptes residencials per als veïns i veïnes de la ciutat.
Els preus, les barreres d'emancipació, la percepció sobre les polítiques públiques i l'estat del parc habitacional formen part d'un ecosistema complex que condiciona la qualitat de vida de milers de persones a València. Què preocupa exactament als valencians i valencianes? I què esperen que es faça al respecte? Les respostes, extretes directament de l'informe, no deixen lloc a dubtes. T'ho contem tot:
El preu de l'habitatge, una llosa per a la ciutadania
Per a un 47,4 % de la població enquestada, els preus alts de compra i lloguer són el major problema vinculat a l'habitatge. Esta preocupació supera àmpliament la resta de factors, i es convertix en el tema que més inquieta a títol personal als ciutadans. Molt per darrere, encara que també a tindre en compte, es troben qüestions com la dificultat d'emancipació (5,6 %), la pujada d'interessos hipotecaris (4,3 %) o l'escassetat d'habitatge públic (3,3 %).
Esta percepció també es trasllada a l'anàlisi de l'entorn residencial. Segons el baròmetre, un 75,1 % de la població considera que el preu dels lloguers en el seu barri és un problema molt important, i un 71,2 % opina el mateix sobre els preus de venda. En ambdós casos, menys del 3 % creu que estos preus no són rellevants.
A escala personal, els pagaments mensuals reflectixen també esta càrrega econòmica: el 28,2 % de qui paga lloguer o hipoteca destina entre 601 i 800 euros al mes, i un 11,9 % supera els 800 euros. Només el 16,7 % declara pagar entre 201 i 400 euros, una franja cada vegada més minoritària. A més, un 28,4 % afirma que el preu ha pujat respecte a l'any anterior.
En este context, no sorprén que un 85,1 % dels enquestats considere que la compra és una opció millor que el lloguer, encara que els obstacles econòmics dificulten cada vegada més que esta preferència es materialitze.
Viure a València: emancipació difícil i canvis per necessitat
Un altre de les dades més significatives del baròmetre és que un 19 % dels ciutadans de València seguix vivint a casa dels seus pares o tutors. D'entre qui s'ha emancipat, el 43,1 % ho va fer entre els 23 i els 27 anys, mentre que un 13,2 % ho va fer ja passats els 28. Només un 5 % va aconseguir independitzar-se abans dels 18 anys.
Este retard en l'emancipació troba el seu reflex en els motius que porten a canviar de habitatge. Entre qui s'ha mudat en els últims 10 anys (un 27,4 % del total), la raó més mencionada va ser trobar un lloguer més barat (27,1 %). També es van destacar motius com el desig d'independència (18,6 %), la millora de qualitat de vida (13 %) o causes laborals i d'estudi (9,5 %).
A més, el 72,5 % dels enquestats afirma viure en la seua pròpia casa (en propietat o lloguer), però no sempre en condicions adequades: un 20,4 % declara que la seua llar presenta goteres, humitats o esquerdes, i un 12,6 % patix problemes amb tancaments, com portes i finestres en mal estat.
Com es pot veure, estes xifres revelen que el parc residencial no només presenta reptes econòmics, sinó també estructurals que afecten directament el benestar de qui l'habiten.
Fomentar al lloguer, la solució segons els ciutadans
La ciutadania de València no només identifica els problemes, sinó que també mostra un ampli consens entorn de les solucions. El suport a les mesures públiques de foment del lloguer és pràcticament unànime: el 94,2 % està a favor o molt a favor que les administracions augmenten el parc d'habitatge públic de lloguer.
Mesures com la construcció o rehabilitació d'habitatges amb fins de lloguer (93,4 % de suport), l'augment de la seguretat jurídica per als arrendadors (93,7 %) o les ajudes directes al pagament del lloguer (90,6 %) reben també un fort suport. El mateix ocorre amb les desgravacions fiscals, tant per a propietaris com per a inquilins.
Estes dades oferixen un mapa clar: la ciutadania desitja que el sector públic actue, i ho fa des d'una posició majoritària que transcendix posicions ideològiques.
L'economia dels valencians: costos de vida i esforç econòmic
Més enllà dels pagaments de lloguer o hipoteca, les llars valencianes afronten un esforç econòmic considerable. Un 29,5 % considera que es necessiten almenys entre 1.500 i 2.000 euros mensuals per a arribar a final de mes, i un altre 19,9 % situa eixe llindar entre els 2.001 i 2.500 euros. Només un 5,4 % creu que es pot viure en menys de 1.000 euros.
Quant a les principals despeses de la llar, excloent l'habitatge, el 68,1 % situa en primer lloc l'alimentació. Li seguixen les despeses de subministraments (aigua, electricitat, gas...) en un 24,1 %. Estes es convertixen, a més, en la segona despesa més important per al 52,2 % de les persones enquestades.
A pesar d'este context, la majoria afirma poder mantindre certs nivells de consum bàsic. Això sí, sense ostentacions: un 63,8 % diu que podria afrontar una despesa imprevista de 650 euros, i un 67,9 % es permet almenys una setmana de vacacions a l'any.
En este sentit, l'esforç econòmic és alt, però la majoria de les llars aconseguix mantindre cert marge de benestar. Així i tot, i com s'ha reflectit al llarg de l'article, les dades del baròmetre evidencien una situació tensa, on el preu de l'habitatge actua com a principal factor de desequilibri.