Les polítiques del Govern del Rialto estan donant els seus fruits. I és que la ciutat de València s'ha alçat no només com una de les ciutats més saludables del món, sinó també la ciutat espanyola que més ha reduït la contaminació atmosfèrica. Sens dubte, un escenari que podria millorar si València fora triada per a convertir-se en una de les cent ciutats europees climàticament neutres en 2030. No obstant això, mentrestant, el camí que l'equip de govern municipal va emprendre en 2015 continua transformant la ciutat cap a un model més sostenible i amigable.
L'impuls de l'anell ciclista a València li ha valgut el reconeixement europeu, però, sobretot, ha contribuït al fet que, cada vegada més, la ciutadania opte per mitjans de transport menys contaminants, la qual cosa ha provocat una reducció important de l'ús del transport privat motoritzat. Aquesta iniciativa, unida a l'aposta per un model urbanístic basat en la recuperació de l'espai públic per a ús de vianants, són algunes de les accions que han ajudat al fet que València siga la ciutat espanyola que més ha reduït la contaminació atmosfèrica, per damunt de Madrid, Barcelona o Sevilla.
Així, d'acord amb l'Observatori de la Sostenibilitat, València va reduir, en 2021, la presència mitjana anual de diòxids de nitrogen en un 15% respecte a 2020. Així mateix, va ser l'única de les sis grans ciutats espanyoles – de més de 500.000 habitants – que va aconseguir, en 2021, retallar la presència de partícules PM10, nocives per a la salut, en un 27% respecte a 2020.
Grans actuacions
Cal recordar que, a més de la conversió en zona de vianants de les grans places de València, com la de l'Ajuntament, la de Bruges i la de Sant Agustí, però també la plaça de la Reina i l'entorn de la Llotja – que es troben en procés – s'està avançant en altres grans projectes de ciutat, com l'aposta per les energies renovables. En aquest sentit, a més de la instal·lació de plaques fotovoltaiques en alguns edificis municipals o els treballs per a la creació de comunitats energètiques en col·laboració amb les associacions veïnals; també s'està duent a terme actuacions innovadores.
Un exemple d'això és el projecte 'Rèquiem in Power', que consisteix a crear la planta solar urbana més gran, aprofitant els sostres dels cementeris. Com ha explicat el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Energètica, Alejandro Ramón, en una entrevista a aquest diari, "la secció 19 del cementeri de València serà la instal·lació més gran, però també hi haurà plaques al cementeri de Benimàmet, al cementeri del Cabanyal i al cementeri de Campanar. Aquests quatre cementeris són els més grans, i espais nous on les plaques, encara que pràcticament no es veuran, no trencaran l'estètica".
D'aquesta manera, la idea és que "part de l'energia generada vaja destinada a l'autoconsum, i l'altra ens agradaria que la ciutadania fora la que l'aprofitara a través de comunitats energètiques. Aquest és ara el nostre repte, buscar la via legal i administrativa perquè siga possible".
Així mateix, un altre dels grans projectes és el basat en l'energia undimotriu, extreta de les ones de la mar. Com ha assenyalat el regidor, "es tracta d'un projecte molt experimental en el qual hem de continuar investigant i invertint perquè sabem que pot funcionar". I és que com apunta Alejadro Ramón, "l'energia solar i l'eòlica s'han de consumir en el moment, no hi ha cap sistema que permeta guardar eixa energia per a un altre moment. Llavors, el gran avantatge de l'energia de les ones és que el moviment de les ones és constant. Pràcticament cada dia, en tot moment i en menor o major grau, sempre hi haurà un moviment oscil·lant que estarà produint energia. Per això, la idea és aconseguir un mix renovable entre l'eòlica, la solar i l'energia undimotriu". En definitiva, importants avanços que situen a València en l'avantguarda.
València, la ciutat més saludable del món per a viure
Finalment, d'acord amb l'estudi de Money.co.uk, la ciutat de València torna a ser el lloc més saludable del món per a viure en 2022. Per això, s'han analitzat diferents factors, com l'esperança de vida, els nivells de contaminació, nivells d'obesitat, atenció sanitària, seguretat, hores de llum solar i índex de criminalitat.
Així, segons l'estudi, València compta amb dietes mediterrànies equilibrades, baixos índexs de contaminació, una esperança mitjana de vida que se situa en els 83,5 anys, i té la tretzena taxa de criminalitat més baixa, la sisena millor puntuació en assistència sanitària i és la dotzena ciutat més segura. Factors que li catapulten cap al podi de la millor ciutat del món per a viure.