València ja pot mesurar el seu trànsit en temps real, i els resultats sorprenen: la majoria dels vehicles que circulen per la ciutat són eficients, joves i sostenibles. Només un 6% correspon a cotxes sense distintiu ambiental, mentre turismes amb etiqueta C, ECO i zero emissions dominen els carrers. Tot això ocorre malgrat que la Zona de Baixes Emissions (ZBE), malgrat comptar amb la tecnologia llista, seguix sense poder sancionar als vehicles contaminants per bloqueig polític.
L'Ajuntament de València ha analitzat els primers resultats del sistema de monitoratge instal·lat en el marc del contracte d'implantació de la ZBE, finançat amb fons europeus Next-Generation EU. Les càmeres i sensors actius en més de 270 punts de la ciutat permeten conéixer la composició del parc mòbil, la seua procedència, edat mitjana i distintiu ambiental.
El contrast amb les dades oficials és evident. Mentre la Direcció General de Trànsit (DGT) indica que entre el 26% i 29% dels vehicles registrats a la província i la ciutat no tenen etiqueta ambiental, les càmeres revelen que estos cotxes a penes representen un 6% del trànsit real. Per contra, els vehicles més eficients tenen un paper predominant: l'etiqueta C suposa el 48% de les deteccions, la B el 19%, l'ECO un 18% i la 0 emissions ja aconseguix el 5%.
A més, un 4% correspon a matrícules estrangeres o no reconegudes, mentre el sistema continua ajustant-se per a millorar el reconeixement. Quant a la tipologia de vehicles, els turismes lideren amb un 83% dels passos registrats, seguits del transport de mercaderies (7%) i les motocicletes (4,5%). L'edat mitjana dels vehicles que circulen se situa entre 7 i 9 anys.
Trànsit interior estable i creixement en accessos
Les dades confirmen que València actua com a epicentre del trànsit metropolità: el 65% dels vehicles que accedixen a la ciutat provenen d'altres municipis, principalment de la província de València. Fins i tot dins del nucli urbà, més de la mitat del trànsit (55%) correspon a vehicles externs, enfront del 45% de residents locals.
Encara que els accessos a València registren un augment de vehicles, el trànsit dins del nucli urbà es manté estable i fins i tot lleugerament a la baixa. En els primers dos mesos de 2026, s'ha observat un descens del 4% respecte al mateix període de l'any anterior. Això reflectix que la mobilitat dins de la ciutat s'està estabilitzant i que l'ús d'alternatives sostenibles com a bicicletes, VMP i transport públic està en creixement.
Jesús Carbonell, regidor de Mobilitat i Policia Local apunta que “els valors actuals estan molt per davall dels màxims prepandèmia de 2019, la qual cosa demostra que la ciutat avança cap a una mobilitat més eficient i sostenible”. A més, destaca que el creixement del trànsit exterior ressalta la necessitat de polítiques que connecten millor la ciutat amb la seua àrea metropolitana.
La ZBE à punt, però sense capacitat de sancionar
Des de l'1 de desembre de 2025, la ZBE compta amb totes les càmeres i sensors operatius, però l'ordenança que regula la zona seguix sense aprovar-se. Això significa que, encara que es puga recopilar informació sobre circulació i nivells de contaminació, els vehicles contaminants poden circular lliurement.
El principal obstacle va ser la negativa de Vox a recolzar qualsevol normativa que implicara sancions econòmiques als ciutadans. Segons José Gosálbez, portaveu municipal del grup d'ultradreta, la regulació ha de centrar-se només en restriccions d'accés al perímetre anticontaminació, sense multes. Per part seua, el Partit Popular va intentar acostar posicions proposant una versió més flexible de l'ordenança, però les converses no van prosperar.
Mentre la ZBE no compte amb marc legal, continuarà funcionant únicament com a sistema de monitoratge. Això permet generar estudis sobre mobilitat, evolució del parc mòbil i l'impacte de futures mesures de transport sostenible, però limita la capacitat d'intervindre directament sobre els vehicles més contaminants.
“El bloqueig polític deixa a la ciutat amb tecnologia i fons europeus, però sense capacitat de sanció. El PP ha presentat fins a tres propostes de negociació, totes rebutjades per l'oposició”, va subratllar Carbonell. La falta d'acord manté a la ciutat en un escenari on es pot analitzar el trànsit i la contaminació, però no canviar hàbits de mobilitat de manera immediata.
Malgrat la paràlisi normativa, l'Ajuntament pretén continuar utilitzant la infraestructura de la ZBE per a estudis estadístics i avaluació de polítiques de mobilitat sostenible. Carbonell conclou que “la ZBE és clau per al futur de València, no sols per a reduir emissions, sinó també per a orientar la mobilitat cap a opcions més sostenibles i eficients. La ciutat està preparada; només falta la decisió política”.
Amb esta informació, València ja podrà començar a comprendre el seu trànsit real i, amb això, planificar estratègies per a una mobilitat més sostenible, mentre la ZBE seguix atrapada entre la tecnologia llista per a actuar i les decisions polítiques que retarden la seua aplicació.