L'octubre de 2024, la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) va assotar la Comunitat Valenciana, causant inundacions catastròfiques en molts punts del territori. L'Albufera de València, un dels aiguamolls més importants d'Europa, va patir un mal irreparable que ha deixat seqüeles tant ecològiques com socioeconòmiques. Malgrat els esforços per la recuperació, l'Albufera encara està lluny d'aconseguir la seua normalitat, després de sis mesos de la catàstrofe.
Contaminació i sedimentació: l'impacte en l'aigua
El nivell de l'aigua en l'Albufera va pujar dramàticament durant la DANA, aconseguint els 120 hectòmetres cúbics, la qual cosa equival a un any i mig d'aportacions hídriques. Este augment sobtat va provocar una acumulació massiva de residus, microplàstics, i materials tòxics, incloent-hi productes industrials i medicines, que han afectat profundament la qualitat de l'aigua. A més, l'entrada de contaminants ha alterat l'ecosistema aquàtic, amb la presència de sediments que comprometen la biodiversitat i salut del llac.
Organitzacions com a SEO/BirdLife han informat que, en àrees com el barranc del Poyo, persistix la presència significativa de residus industrials tòxics arrossegats per les riuades. Fins hui, s'han retirat més de 43.000 quilos de residus en municipis com Silla, Alfafar i Catarroja.
Plans de recuperació: el futur de l'Albufera
Malgrat els danys, diversos plans de recuperació han sigut implementats per a retornar a l'Albufera el seu equilibri ecològic. El Govern de la Comunitat Valenciana ha dissenyat un pla de xoc en tres fases, que inclou la neteja de séquies, la instal·lació de barreres per a evitar l'entrada de contaminants i l'avaluació de materials extrets. A més, s'ha creat un "bessó digital" que permet monitorar en temps real l'estat de l'Albufera, facilitant la presa de decisions per a la restauració de l'ecosistema.
L'acumulació de residus respon a una problemàtica de llarga duració, i es requerix una estreta col·laboració entre organitzacions ambientalistes i administracions públiques per a abordar la crisi ambiental.
A més, la temporada de cria del 'chorlitejo patinegro', una espècie vulnerable, ha suspés temporalment les activitats de neteja a les platges fins a setembre, la qual cosa retarda encara més la restauració completa del parc.
L'amenaça ecològica i la necessitat d'un pla d'aigües
No obstant això, més enllà de la neteja immediata, l'Albufera enfronta una crisi estructural profunda. La falta d'una depuradora pròpia en la zona i la dependència del col·lector oest, que es desborda durant pluges intenses, ha contribuït a la contaminació de l'aigua i a la sedimentació. Organitzacions ecologistes han alertat sobre la necessitat urgent d'establir una aportació ecològica d'aigua que permeta mantindre l'equilibri natural de l'ecosistema, evitant que l'aiguamoll continue sent vulnerable a futurs desastres.
Mirant al futur: recuperació i conservació de l'Albufera
Experts i defensors del medi ambient insistixen en la necessitat d'una gestió coordinada i efectiva per a abordar la crisi ambiental. S'estan realitzant anàlisi per a avaluar els riscos i conseqüències a llarg termini de la contaminació, i s'estima que es necessitaran 9,6 milions d'euros per als treballs urgents de recuperació.
L'Albufera de València, com a sistema resilient, ha tornat al seu estat hipertròfic després de la pertorbació patida per la DANA, i continua patint l'entrada d'aigües no depurades i de contaminants.
La recuperació de l'Albufera de València representa un complex repte que requerix una coordinació institucional, un compromís continu per part de les autoritats locals i regionals, i la participació activa de la ciutadania. La DANA ha evidenciat la fragilitat de l'ecosistema de l'Albufera, i ha subratllat la necessitat d'invertir en la seua protecció com a patrimoni natural i cultural. Només mitjançant accions conjuntes i un esforç col·lectiu, es podrà garantir que l'Albufera no sols recupere el seu estat anterior, sinó que també estiga més ben preparada per a enfrontar futurs reptes mediambientals.