El preu de l'habitatge a València no dona treva. Segons les últimes dades d'Idealista, el juliol de 2025 el metre quadrat costa ja 3.123 euros, un nou rècord que semblava impensable fa a penes uns anys. Només en un mes la pujada ha sigut de l'1,8 %; en el trimestre, del 4,4 %; i en l'últim any… quasi un 20 %. Els números parlen per ells mateixos.
La comparació amb la mitjana nacional encara impressiona més. Mentre a Espanya el metre quadrat està en 2.471 euros, ací ens n'anem més de 650 euros per damunt. I el que més preocupa és la velocitat: el creixement a València voreja el 20 % anual; en el conjunt del país, el 14,7 %. És a dir, ací l'escalada va més ràpida que en quasi qualsevol altra ciutat.
I clar, això ja no són sols números en un informe. És allò que nota qui busca pis per a comprar i es troba amb preus que pugen mes a mes. Joves que no poden emancipar-se, famílies que es veuen obligades a mirar més lluny d'on estan perquè no hi ha alternativa. València s'ha colat de ple entre els mercats més tensionats d'Espanya.
Els barris més cars i els més barats
El mapa de preus deixa clares les diferències. A dalt del tot està L'Eixample, amb un metre quadrat que ja es paga a 4.659 euros; és a dir, quasi un 19 % més car que fa un any. Li seguix de prop Ciutat Vella, on comprar habitatge costa 4.465 €/m², la qual cosa suposa un encariment superior al 24 % en només dotze mesos. I, en tercer lloc, apareix El Pla del Real, amb 4.052 €/m²; ací la pujada ha sigut d'un poc més del 20 %. En definitiva, zones on tindre casa és quasi un luxe.
Un poc més avall, però igualment disparats, estan Extramurs, amb 3.549 €/m² i un repunt de més del 20 % anual; i Camins al Grau, que aconseguix els 3.405 €/m² després d'encarir-se més d'un 22 % en un any. Barris que fa no tant es veien com opcions intermèdies i que ara competixen en preus amb zones històricament exclusives gràcies a la seua ubicació i a la pressió creixent de la demanda.
I què ocorre en l'altre extrem? Els "més barats" són Rascanya, amb 2.088 €/m²; Patraix, amb 2.567 €/m²; i Benicalap, amb 2.580 €/m². La paradoxa és que fins i tot ací els preus s'han disparat: en Patraix quasi un 20 %; en Benicalap més d'un 25 % en només un any. Al seu costat, Benimaclet (2.792 €/m²) i La Saïdia (2.858 €/m²) tampoc es deslliuren de l'escalada, amb repunts del 8 % i del 17 % anual respectivament.
Un mercat tensionat i ple d'incògnites
Si hi ha un districte que trenca les estadístiques, eixe és Quatre Carreres. El metre quadrat costa ja 3.207 euros i, en tot just un any, s'ha encarit un 39 %. Sí, quasi un 40 % en dotze mesos. Una barbaritat que té molt a veure amb els projectes urbanístics en marxa, la proximitat al centre i la pressió del lloguer turístic. Tot això està convertint a la zona en el gran motor de l'encariment.
També hi ha barris on les pujades han sigut més suaus. En el mencionat barri de Benimaclet, per exemple, el preu mitjà a penes ha crescut un 8 % en l'últim any; en Rascanya, fins i tot, s'ha registrat un lleuger respir amb una baixada mensual del 0,9 %. Però són excepcions puntuals que no canvien la foto global: en quasi tota la ciutat, l'habitatge continua disparada i res apunta a una desacceleració real.
I ací ve la qüestió de fons: fins a on arribarà tot això? Amb la falta d'obra nova en els barris més sol·licitats, l'arribada de compradors estrangers i l'estirada del lloguer turístic, l'escenari no convida a l'optimisme. València es consolida com un dels mercats més dinàmics d'Espanya, sí, però també com un dels més complicats per a viure. Perquè, al final, darrere de cada dada hi ha veïns que veuen com la seua ciutat s'encarix fins a tornar-se, a poc a poc, inassolible.