Les persones tenen tendènciaen determinats moments significatius de la seua vida arecòrrer als seus valors més arrelats i profuns. Huí al darrer Ple de l’Ajuntament de la meua ciutat , València, se m’hanfet presents de forma molt potents records per mi fonamentals en la meua escala de valors democràtics i entre elsquecom no pot ser d’altra manera es troba la llengua, la meua llengua.
Jo sóc o com a mínim he estat docent durant més de dues dècades , era profe de València a Burjassot i el meu alumnatera de Secundària i Batxiller . Vaig començar en setembre de 1984, s’acabava d’aprovar la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià , estàvem enplena fase de construcció d’una societat que eixia lentament , com ho demostren alguns fets completament d’actualitat, del franquisme. Teníem una societat en què tot estava creant-sei on la introducció del valencià a l’escola i per tant a les institucions , a la societat despertava posicionaments completament pasionals.
Podria relatar decenes o centenars d’anècdotes , algunes d’elles divertides i d’altres ben dures i desagradables però un treball rigorós i alhora respectuós amb un alumnat i les seues famílies i una societat que voliaavançar cap a posicionaments cada vegada més moderns i tolerants, unes lectures , uns documentals, uns viatges , un deixar passar el temps , una coherència entre el que fèiem i el que dèiem els qui defensavem la normalització de la nostra llengua, el Valencià, feu el seu efecte. La societat canvià a millor, a posicionaments oberts i tolerants on la normalització avançava lenta però de forma consistent malgrat tot.
I de sobte tres dècades després, els líders d’una formació política, nascuda de la crisi de la dreta i als qui el tema identitari sols els interessa com a arma política i onla llengua és un element sensible,intentenresucitar una batalla completament esgotada, intenten relegar a un paper de nou secundari i folclòric a la nostra llengua . Intenten generar un enfrontament entre comunitats històricament germanes, intenten menysprear la capacitat de decisió de la ciutadania, ciutadania que ha anat a l’escola , a la universitat ja de forma molt significativa ,que ha viatjat , que és més madura , més crítica i més autònoma Intel.lectualment que aquella de fa tres dècades tot i que també oberta a altres influències derivades de les xarxes socials.
Jo sóc nacionalista valenciana, no ho he negat mai ni quan feia classe, ni quan he fet política , en l’oposició o en el govern , i això , dir la veritat i ser honest, respectar a la ciutadania , a la seua capacitat i dret a decidir ,ser conseqüenti fer el que dius i dir el que fas, i això , el que significa de coherència té la seua recompensa i als salvapàtries , als catastrofistes, als que accepten mal la discrepància , la historia els passarà factura.
Consol CastilloRegidora de Serveis Socials, Agricultura, Horta i Pobles de València