Dia 16 de novembre, en molts ajuntaments han hagut concentracions “Per un finançament just”. Estem igual que el 16 de novembre de l’any passat i l’anterior i l’anterior... A l’any 2014 es tenia que haver negociat el nou model de finançament, així estava establert en l’acord anterior, ja caducat (Llei 22/2009).
Sembla que hi ha lleis que per incomplir-les generen presons preventives de més d’un any i aplicació de l’article 155 de la constitució, d’altres incompliments, ja si això...
Aquest incompliment també afecta a la Constitució (art. 138, el 156, el 157 i el 158), trenca la igualtat de la ciutadania segons el lloc de residencia i permet que l’estat aporte per càpita per a garantir l’educació, la sanitat, els serveis socials, menys a un valencià que a qualsevol ciutadà de qualsevol territori de l’estat.
És això just? Segons per exemple reconegué Cristobal Montoro, no. Segons la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, tampoc, i així podríem continuar. Tots els organismes que han emés informe així ho avalen. L’any 2017 la conferència de Presidents Autonòmics assolí el compromís de mampendre la reforma del sistema abans del 2018. L’actual President del Govern es comprometé, abans de ser-ho, a revisar el sistema de finançament.
Alguns estem convençuts que si aquest greuge afectara a altres territoris, ja en el 2015 haguérem tingut nou sistema, però clar, casualment els territoris més afectats són els de “l’Espanya assimilada” recordant el plànol de les escoles del segle XIX, i molt especialment els valencians “un poble moll” com ens han definit alguns reis de Castella.
Tirem de memòria; recordeu que a l’any 2009 el govern estatal condonà el deute històric a Andalusia?, llavors 1204 milions d’euros. Us imagineu que diuen la majoria d’autonomies i govern estatal -inclòs el govern andalús- quan es parla de la condonació del deute històric als valencians?. Sí, ens diuen que ni sonmiar-ho.
Més llenya al foc us pose. Recordeu que tenim una reforma d’Estatut pendent des de l’any 2011, una reforma amb més de 45 pròrrogues d’esmenes? (a vore a quin territori se li burlen d’eixa manera!) doncs eixa reforma és per una clàusula que posa que “es garantirà una inversió de l’estat al territori, equivalent al seu pes poblacional”. Eixa clàusula s’afegí perquè als valencians, a més de no donar-nos el que ens correspon constitucionalment parlant, tampoc ens destinen diners en inversions en la mateixa proporcionalitat que en altres territoris. Sí, així és. Estem esperant. Continuem esperant l’aprovació de l’Estatut.
Mentres, ens diuen als valencians que ens hem d’alegrar perquè almenys ens deixen diners que els haurem de tornar, és a dir ens permeten que ens endeutem!. Imagineu-vos que aneu al vostre cap a demanar un increment de salari perquè fent les mateixes funcions que altres treballadors se vos paga menys, que a més l’empresa no us dona els recursos per a treballar bé igual que als vostres companys i et diuen“però tranquil, et puc deixar diners perquè et pagues les ferramentes i pugues mantenir la teua casa i ja me’ls tornaràs!”. Quina cara se vos quedaria?, doncs ací alguns ens diuen que ens hem d’alegrar! Quina barra!.
Sí, aquest 16 de novembre ens hem concentrat demanant un finançament just. Compromís que no ret submissió a ningú i es preocupa dels interessos de les persones que habiten el nostre estimat país i continuarà demanant el que és just i demanava al 2009, al 2014 i el 16 de novembre d’enguany, perquè res no ha canviat.