Aquest dies, arran de la presentació de pressupostos a las Cortes Generales espanyoles, he recordat un mapa que vaig vore de xicotet en una Història d’Espanya i que recentment ha transitat lliurement per les xarxes. El meu iaio, feia servir eixe mapa per explicar-me un poc d’història, d’una forma no molt docta tal vegada però us assegure que sí didàctica. Molts recordareu eixe mapa de 1852 que parla de l’Espanya “uniforme” i l’Espanya “assimilada” (sent aquesta última els territoris de l’antiga corona d’Aragon). També apareix l’Espanya “colonial” (els territoris d’ultramar i Àfrica) i l’Espanya “foral” (Euskadi i Navarra).
Si mirem amb lupa els pressupostos i la inversió de l’estat en els territoris al llarg dels últims anys (dóna igual governs populars o socialistes) segur que veieu reflectit eixe plànol. Sí, podríeu vore els territoris i detectaríeu una assignació de recursos diferent en els territoris forals, un altre en l’Espanya uniforme, un altre en l’assimilada (a excepció d’Aragó que ja estaria en l’uniforme) i un altre en la colonial (en el poc que resta de colonial). Enguany hi ha una excepció, Catalunya, i tots sabem ben bé per què.
Quan parlem d’aquest comportament es pot detectar en moltes altres coses, per exemple, el lloc de naixement en percentatges territorials; dels presidents de Govern espanyol al llarg de la història, dels caps de la judicatura estatal, dels embaixadors/es, d’eixes diferents “espanyes”, sense parlar de desenvolupament de les infraestructures, etc.
Al remat acabes preguntan-te, “quin mal hem fet els valencians?”, si hem demostrat majoritàriament, ser molls, dòcils, ser dels que més banderes espanyoles pengem als edificis autonòmics, ser els que més empenyorament posem en menystenir la llengua pròpia prioritzant la de l’Espanya uniforme! Si tenim fins i tot parlamentaris propis que ens diuen que reivindicar la llengua pròpia és de ser “paletos”, si en les nostres tendes de mercaderia publicitària no veus elements culturals diferenciadors i propis -tot són bous, flamenques i samarretes i objectes amb la paraula “Espanya”-, si en tots els nostres actes oficials “ofrenem glòries a Espanya”, si ja hem demostrat una “assimilació” total... què passa? Quin plat hem trencat?.
Per altra banda hi ha un grupet, minoria front a la resta, que reivindiquen eixa cultura i llengua i no reneguen d’ella, que demanen inversions i diners d’acord amb el que ens pertoca amb igualtat amb la resta, no més, sols o com a mínim, igual! que no s’avergonyeixen de ser qui són i com a tals, volen projectar-se cap el món. Sí, son minoria, una minoria sorollosa però cada vegada més gran. Els de Compromís, són/som així, respectem els altres però exigim el que és nostre, governe qui governe Espanya i si som el 10,7% de població ens pertoca el 10,7% d’inversió, ni més ni menys.
Ja hem estat solidaris molts anys, sí solidaris amb la resta, massa anys. El 9,8% d’inversions al pressupost respecte al total d’Espanya millora anteriors pressupostos?, sí. Però és el que és just i necessari?, no. I cal dir-ho fort i clar. Passa com amb les taronges, que ací al País Valencià, les delegacions dels partits d’àmbit estatal s’omplin la boca reivindicant-les i després en les votacions a Brussel·les o al Senat... ai!, se’ls oblida i sempre es queden els mateixos, ens quedem els mateixos, reivindicant que els nostres drets, la nostra economia, la reversió dels nostres impostos, etc. siguen respectats a tot arreu.
@Rius_Xavier