Abelard Saragossà és un patriota. Com els que toca! Humil, faener, irreprotxable, incansable i valent. Sempre valent... des del Patronat de la Joventut Valencianista de fa dècades, fins la seua grandísssima Taula de Filologia Valenciana o l’actual meritori Demòcrates Valencians. I ara mésencara com acadèmic corresponent de l’ Acadèmia Valencia de a Llengua (AVL) arrelat i amb trellat. Per la gent... per les persones i la valencianitat! Que prenga nota a qui li corresponga.
L’editorial Àrbena m’informa de la presentació de dos llibres que voldrien contribuir recuperar un valencianisme que siga, simultàniament, digne, unitari i transversal; un valencianisme que siga positiu i constructiu; un valencianisme sense supeditacions externes i sense negacions; un valencianisme constructiu, moderat i confiat, sense extremismes ni derrotisme. El meu vaja! I els de tota la gent benintencionada que als noranta s’inmolarem per eixa tercera via de construcció i consens d’un únic valencianisme viable.
I tant que compartim eixes característiques el valencianisme de la Renaixença (1858-1909) i el que predominà en la República (1931-1939), en el qual es formà i participà Manuel Sanchis Guarner (1911-1981). Aquell valencianisme es sentia unit a la història del Regne de València i la seua Corona d’Aragó, i es sentia identificat amb la societat valenciana tal com és, sense essencialismes ni elitismes. I, mirant cap al futur, aquell valencianisme humaniste i democràtic buscava millorar la vida dels valencians... dels uns i dels altres: dels treballadors i dels empresaris.
Sanchis Guarner, com prèviament Teodor Llorente al 1836-1911, evitava dos supeditacions negatives: mirar Espanya com si només fora la Corona de Castella, i pensar que el català estaria per damunt del valencià. No obstant, el seu valencianisme, i el model lingüístic que propugnava, varen decaure en els 50 i els 60 davant de Xavier Casp, Miquel Adlert, Carles Salvador i Joan Fuster, cosa que entenem que afavorí la fractura social valenciana dels 70 i els 80 entre el catalanisme i l’anticatalanisme. La nostra carta de defunció!
Pense que els llibres que es presenten ara, la reedició de la Gramàtica valenciana de Sanchis Guarner de 1950; i un estudi d’Abelard Saragossà sobre els valors humans, socials i gramaticals de Sanchis Guarner, són útils per a avançar cap a un valencianisme digne, unitari i transversal, que siga assumit tant per l’esquerra valenciana com per la dreta. Ai si això passara... com avançaríem com a societat madura, il·lustrada i vertebrada.
Dignament vos espere a tots, a l’acte del dia 15 de febrer a les 18,30h en la seu del Consell Valencià de Cultura, amb la participació del Molt Honorable President de la Generalitat Ximo Puig, del secretari del Consell Valencià de Cultura Jesús Huguet, del membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Josep Palomero, del fill del gramàtic Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles, i de l’autor Abelard Saragossà. Lo dit, un patriota! I un compromís total pels valencians i la seua identitat.
Lluís Bertomeu Torner