València comptarà amb un dels parcs metropolitans més grans d'Europa. Així ho ha anunciat este matí la Generalitat amb la presentació d'un megaprojecte que tindrà una inversió de 150 milions d'euros per a transformar l'antic llit del Túria i gran part de l'Horta Sud en una gran infraestructura verda. L'objectiu és clar: actuar com a defensa enfront de inundacions, millorar la qualitat ambiental de l'àrea metropolitana i oferir nous espais d'oci, esport, cultura i benestar ciutadà.
Este projecte de 'regeneració verda' ha sigut presentat este dimarts per Carlos Mazón, president de la Generalitat, des del Centre de Recuperació de Fauna La Granja, en El Saler). Allí, el cap del Consell ha explicat que esta iniciativa s'emmarca dins d'un pla estratègic que inclourà finançament públic i privat, així com aportacions de fons europeus, i que comptarà ja amb una primera partida de 2 milions d'euros dels Pressupostos de 2026.
Parc metropolità de València: 35 km de corredors verds i 1.500 hectàrees noves
El futur parc metropolità tindrà una extensió total de 35 quilòmetres i permetrà regenerar més de 1.500 hectàrees de sòl rústic, especialment afectat per les riuades. La nova infraestructura es dividirà en dos grans corredors verds que connectaran espais protegits com el Parc Natural del Túria i l'Albufera, passant per una xarxa de municipis de l'Horta Sud.
A més de recuperar terrenys degradats, el parc actuarà com a element de defensa hidràulica davant de futurs episodis de pluges torrencials. En paraules de Mazón, es busca replicar el paper que va tindre l'Albufera durant la DANA d'octubre de 2024, quan "va actuar com a element laminador de l'aigua, salvant vides i infraestructures".
El parc s'estructurarà en dos grans braços:
- El primer és el Parc del Túria, que es prolongarà 10,5 quilòmetres des del Parc de Capçalera de Mislata fins a la pinada de la Vallesa, seguint les riberes del riu i enllaçant amb els actuals jardins urbans.
- El segon eix serà el Parc de l'Horta Sud, amb un tram principal de 18,5 quilòmetres que unirà l'Albufera amb Picanya, i un ramal secundari de 5,5 quilòmetres que connectarà la llacuna amb Massanassa i Catarroja. Esta xarxa travessarà també municipis com Paiporta, Sedaví o La Torre, consolidant un gran cinturó verd que unirà entorns naturals i urbans.
Un parc resilient davant del canvi climàtic
El projecte també inclourà mesures d'adaptació climàtica. Disposarà d'espais climàtics protegits, quatre estacions meteorològiques, sensors de temperatura i humitat, així com cabines per al control de la qualitat de l'aire. Tot això s'integrarà en una gran ciclovia anul·lar que connectarà ambdós corredors, creant un pulmó verd continu per a la ciutat i el seu entorn.
Carlos Mazón ha subratllat que es tracta d'un parc "deu vegades major que el Jardí del Túria", la qual cosa el situarà entre els més grans d'Europa. També ha deixat oberta la possibilitat que este nou espai incloga un memorial per a les víctimes de la riuada del 29 d'octubre, que va deixar 228 morts.
La presentació del pla ha comptat amb la participació d'experts de la Universitat Politècnica de València i del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM). Mazón ha insistit que el projecte requerix la "lleialtat institucional" del Govern central, ja que les actuacions previstes es complementaran amb obres d'encausament de barrancs que depenen de l'Estat.
"Este parc no sols serà un refugi enfront del canvi climàtic, sinó també un símbol de cohesió territorial i qualitat de vida", ha declarat Mazón, qui ha remarcat que es tracta d'una actuació "d'Estat", atés que afecta a més de mig milió de persones que viuen a l'Horta Sud.
Des del Consell es defén que el projecte impulsarà la sostenibilitat, el valor ambiental i la recuperació d'un territori especialment colpejat per la tragèdia d'octubre. “La reconstrucció va més enllà de reparar danys: és una oportunitat per a transformar València i la seua àrea metropolitana”, ha conclòs.