València ha tornat a l'encreuament del trànsit i la contaminació. Les últimes dades d'aforaments del mes d'octubre mostren un creixement alarmant de la circulació des que PP i Vox assumiren la gestió de la ciutat. En a penes dos anys, els desplaçaments diaris han augmentat en més de 150.000 vehicles respecte a l'últim octubre de l'anterior govern, en 2022.
L'informe dels servicis municipals confirma que el trànsit ha crescut en general, però este increment no s'ha donat de manera homogènia. I és que les rondes, per exemple, registren un 8,6% més de vehicles, mentre que les grans vies i carrers marginals pugen un 2,7%. Però el que més preocupa els tècnics i a l'oposició és el comportament de la ronda interior i de Ciutat Vella, on el trànsit ha augmentat un 10,5%, trencant d'arrel la dinàmica descendent aconseguida durant l'anterior mandat.
Giuseppe Grezzi, regidor de Compromís, assegura que estes dades tenen conseqüències clares sobre la qualitat de vida: “Quan incrementes 150.000 vehicles al dia, no hi ha maquillatge possible: la contaminació puja, el soroll puja i la seguretat viària baixa”. De fet, estudis de la Universitat Politècnica de València confirmen que la contaminació ja supera els límits legals en el 40% dels barris de la ciutat. Amb la nova normativa europea, pràcticament tota València entraria en incompliment.
El balanç interanual entre octubre de 2024 i octubre de 2025 reforça esta tendència: encara que les entrades a la ciutat baixen un 7%, els moviments interns augmenten en la majoria de corredors. Les grans avingudes concentren un increment del 8,8%, la ronda de Trànsits puja un 2% i els eixos de distribució interna absorbixen un volum de trànsit que no deixa de créixer. El resultat és una València més congestionada en els seus barris, més lenta i més exposada a contaminació, especialment en les zones amb major densitat de població.
On ha augmentat més el trànsit?
En l'avinguda de Serreria el trànsit creix un 13%; en Pérez Galdós –actualment afectada per obres–, les pujades se situen entre el 9,7% i l'11,8% segons el sentit. En Ausiàs March l'augment és del 9,3%. Són xifres que, juntes, dibuixen un model de ciutat que torna a girar entorn del vehicle privat i que s'allunya de les directrius europees sobre qualitat de l'aire i planificació urbana. Tot açò, a més, dificulta la posada en marxa d'una Zona de Baixes Emissions, actualment congelada per desavinences entre partits polítics.
A este context s'afig la pressió afegida generada per les obres en l'Avinguda Giorgeta, previstes per a finalitzar en agost de 2026. El seu impacte no solament afecta l'entorn immediat, sinó que es multiplica per la magnitud del trànsit que travessa diàriament este corredor. Prop de 60.000 cotxes deuen desviar-se cada dia per vies alternatives, un flux que explica per què la ciutat registra més embussos, encara que, paradoxalment, hi haja menys vehicles en circulació que en 2019.
Segons la regidoria de Mobilitat, en comparació amb abans de la pandèmia circulen 940.000 cotxes menys a l'any dins de la ciutat i quasi 3.000 menys cada dia en els accessos. Tanmateix, l'efecte embús provocat per les obres fa que la percepció ciutadana siga la contrària: més retencions, més temps i més dificultats per a travessar València.
El mateix estudi municipal detalla que el desviament massiu de trànsit ha provocat un traspassament cap a Gran Via Fernando el Catòlic i Tres Creus (Bulevard Sud). En la primera, la intensitat ha augmentat en 9.000 vehicles diaris; en la segona, en 6.000. Els punts de major saturació es concentren en interseccions com Pío Baroja – Manuel de Falla, Giorgeta – Sant Vicent, Pío XII – Campanar o Plaça Espanya – Sant Vicent, on la Policia Local actua diàriament per intentar contindre unes retencions que, en hores punta, resulten inevitables.
Un dels símbols d'este col·lapse creixent és el pont del Nou d’Octubre, la densitat de trànsit del qual porta anys en ascens. En 2022 suportava 54.495 vehicles al dia en juny; des de 2024 eixa xifra s'ha incrementat en més de 1.200. Però el més cridaner és el comportament dels seus accessos: mentre que per l'Avinguda Manuel de Falla passen més de 26.000 vehicles diaris, en Pío Baroja transiten més de 53.000 conductors al dia, tres mil més que fa només un any.
El debat sobre la mobilitat a València torna així a situar-se en el centre de l'agenda política. Per a Compromís i diverses entitats veïnals i mediambientals, l'augment del trànsit confirma un retrocés que compromet la salut i la qualitat de vida en els barris. Per al govern municipal, en canvi, la situació respon a factors conjunturals i a obres necessàries per a transformar la ciutat.
El que no discutix ningú és el diagnòstic: València absorbix hui molts més desplaçaments interns que fa uns anys, i ho fa en un context en el qual Europa exigix restriccions clares al trànsit, aire més net i models urbans menys dependents del cotxe. I, enmig d'este pols polític i tècnic, és la ciutadania la que viu l'impacte dia a dia.