Policies controlant el trànsit, tanques que delimiten els trams en obres i màquines treballant a contrarellotge formen ja part del paisatge quotidià de Pérez Galdós i Giorgeta. Estes avingudes, que constituïxen dos de les artèries més transitades de València, estan vivint des del passat 30 de juny una transformació històrica que no passa desapercebuda per a veïns, conductors i vianants. Molts es fan la mateixa pregunta: quan acabaran les obres?
La resposta, almenys sobre el paper, està marcada en roig en el calendari municipal: agost de 2026. Eixe és el termini fixat per l’Ajuntament, que va adjudicar els treballs a una unió temporal d’empreses amb un pressupost de quasi 24 milions d’euros, finançats amb fons europeus Next Generation. En total, seran catorze mesos d’intervenció sobre més de dos quilòmetres de recorregut i prop de 100.000 metres quadrats de superfície, en el que es considera la major remodelació urbana de València en més de dos dècades.
Un projecte per fases
La remodelació de les avingudes s’ha posat en marxa per etapes. I és que, a causa de la gran afluència de trànsit, la regidoria d’Urbanisme dirigida per Juan Giner va rebutjar tancar el trànsit completament. D’esta manera, es busca garantir que els vehicles privats, taxis i autobusos de l'EMT puguen continuar circulant en ambdós sentits per les avingudes, encara que amb desviaments puntuals i restriccions.
La primera fase es va iniciar en dos trams situats als extrems de la zona afectada: el comprés entre els carrers Sant Vicent i Jesús i el que va des del pont de Campanar fins al carrer Cartagena. En el primer d’ells les màquines van entrar en acció des del mateix 30 de juny, mentre que en el segon els treballs van arrancar pocs dies després. Cada fase cobrix uns 500 metres de longitud, amb dos equips avançant de manera simultània en sentit de la marxa del trànsit.
Durant el procés, l’Ajuntament ha desplegat un ampli dispositiu d’informació ciutadana. En diferents punts de la ciutat s’han instal·lat 45 cartells que anuncien els itineraris alternatius, als quals s’afegixen altres elements de senyalització ubicats en els entorns de l’obra, en portals, comerços i parades d’autobús. A més, l'EMT ha incorporat codis QR en les seues marquesines, que remeten a la pàgina web oficial de les obres, www.perezgaldosgiorgeta.es, on es pot consultar en temps real l’estat dels desviaments i l’evolució de la intervenció.
Un nou disseny urbà
La futura urbanització d’estes dos avingudes contempla la creació d’un carril bici segregat i bidireccional de 2,4 quilòmetres, dissenyat al nivell de la calçada i protegit per una franja arborada que proporcionarà ombra a ciclistes i vianants. Les voreres acolliran 15 parades d’autobús adaptades,(huit en una vorera i set en l’oposada) i s’incrementarà el nombre de passos de vianants, que passaran de 24 a 26, amb un encreuament màxim cada 110 metres.
D’altra banda, s’incorporarà paviment fonoabsorbent per a reduir la contaminació acústica, 6.800 metres quadrats de zones verdes amb 60 espècies vegetals diferents i tres parcs infantils. Tot això es completarà amb la renovació de l’enllumenat, que incorporarà 265 lluminàries d’última generació, la modernització de la semaforització i la substitució del clavegueram.
L’objectiu, segons l’Ajuntament, és triple: millorar l’habitabilitat i la seguretat d’estes avingudes, crear un entorn urbà més sostenible i reduir les emissions contaminants gràcies a un major ús del transport públic i la bicicleta. En paraules de Giner, “és una obra que inevitablement genera molèsties, però que es traduirà en una notable millora de la qualitat de vida de milers de veïns”.
Si no es produïxen retards, València estrenarà el nou aspecte d’estes dos avingudes a l’estiu de 2026, posant fi a dècades de queixes veïnals per la densitat de trànsit, el soroll i la manca de zones verdes.
I què passa amb altres grans obres de València?
Però Pérez Galdós i Giorgeta no són els únics espais de la ciutat que estan en plena transformació, ja que el calendari urbanístic de València està carregat de projectes d’envergadura que marcaran el paisatge urbà en els pròxims anys i que ja es troben encaminats.
Un dels més esperats és el Jardí Trini Simó, que transformarà el solar de Jesuïtes en un gran espai verd de més de 8.000 metres quadrats inspirat en l’horta valenciana, amb camps, séquies i camins. Situat en la confluència de la Gran Via Fernando el Catòlic i el Passeig de la Petxina, este futur pulmó verd de la ciutat té prevista la seua finalització per al 31 de desembre de 2025.
Al barri de la Raiosa avança el PAI de Moncayo, un projecte de regeneració urbana que permetrà la construcció d’unes 200 vivendes en una zona fins ara degradada, amb edificis de diferents tipologies que van des de cases unifamiliars amb pati fins a blocs de nou altures. Igual que el jardí de Jesuïtes, l’horitzó marcat per a la conclusió d’estes obres és l’últim dia de l’any.
També en eixa data està prevista el lliurament del PAI de Fausto Elio, una actuació que contempla la construcció de 34 vivendes de protecció pública i 110 unitats d’allotjament residencial, amb una inversió propera a l’1,8 milions d’euros. Amb tots estos terminis sobre la taula, 2025 es perfila com un any clau per a València en l’àmbit de l’urbanisme.