València

Així és la primera superilla en el barri de la Petxina a València

La primera superillade València forma part del procés d'urbanisme tàctic que pretén, entre altres, guanyar espai per als vianants i lluitar contra la contaminació

Óscar Gascó

3 minuts

Imatge de l'alcalde, Joan Ribó, al costat de la vicealcaldesa, Sandra Gómez, en la 'supermanzana' del barri de La Petxina

Hui, dia 15 de març del 2023, en plena setmana gran de Falles, l'alcalde de la ciutat de València, Joan Ribó, i la vicealcaldessa, Sandra Goméz, han visitat el barri de la Petxina. Amb això, han pogut comprovar el resultat final d'una superilla urbanística situada en l'encreuament dels carrers Palleter i Calixt III.

Una superilla sobre la qual "portem treballant 4 anys perquè sabíem que era la primera i que havia d'estar molt ben feta", apunta la vicealcaldessa. D'aquesta manera, defensa que no forma part d'alguna cosa improvisada i sí d'un procés participatiu previ pel qual s'ha parlat amb totes les entitats veïnals, culturals, falles o comerciants del barri. Precisament, d'aquests comerciants, junt amb alguns veïns del barri, han arribat crítiques sobre els aparcaments i desplaçaments.

Per aquesta raó, Ribó constata que aquest projecte forma part d'un treball pensat per a fer una ciutat més de cara a les persones i menys per als cotxes. Així, l'alcalde apunta que existeix una diferència substancial entre els barris peatonalizats i els que no. En aquest sentit, comprén les queixes, però reivindica que el que es tracta és de crear una ciutat favorable a les persones. És més, posa d'exemple que la plaça del Pintor Segrelles era abans una plaça plena de llocs d'aparcament i ara és una plaça en la qual els xiquets poden jugar tranquils o les persones majors poden gaudir de passejos en tranquil·litat.

En aquesta línia, Gómez no dubte a l'hora d'explicar els avantatges que va oferir aquesta superilla. "Les persones tindran un espai d'esplai, d'oci, de trobades, de jocs", comenta. A més, pensa que serà vital per als dos col·legis de la zona, ja que es generaran entorns i zones segures que contribuiran a continuar donant forma a "l'important projecte de seguretat viària dins dels entorns escolars de la nostra ciutat de València".

Imatge de les taules de ping-pong situades en la superilla de la Petxina

Així mateix, la vicealcaldessa apunta una dada curiosa. En aquest marc, assenyala que ser la primera de València no significa que siga l'única que hi ha en el món. És més, comenta l'existència d'aquest tipus de superilles en grans urbs i ciutats que havien plantejat iniciatives similars amb tal de guanyar espai per als vianants dins dels entorns urbans. "Totes les grans ciutats estem caminant a generar aquest tipus d'espais que ens ajuden a ser més resilients contra la contaminació generant espais més segurs entorn al trànsit, entorns verds, de gaudi", declara.

Això sí, cal recordar que també està la superilla d'Orriols amb similars característiques. Precisament, Gómez apunta que el que es pretén amb aquest projecte en aquesta zona és una intervenció que "genere zones per als vianants en encreuaments de carrers", però amb un altre tipus d'obra per la singularitat que presenta la zona.

Al seu torn, Ribó comenta que s'està estudiant la possibilitat de realitzar aquestes peatonalitzacions en altres trams de la ciutat amb l'objectiu d'"acostar la ciutat a les persones". No obstant això, davant algunes crítiques rebudes, no s'oblida d'explicar que els canvis de mentalitat són necessaris. En aquest cas, l'alcalde desenvolupa que s'ha arribat a acords amb l'aparcament de Santa Maria Micaela per a afavorir l'aparcament als veïns de la zona, a més d'estudiar places d'aparcament específiques i exclusives per a residents.

En aquest sentit, la vicealcaldessa agrega que és un procés de reurbanització el que "fins al 2015 pràcticament no s'havia fet gens". Igualment, argumenta que el govern actual ha fet en 8 anys el que s'havia d'haver fet i es va fer en altres ciutats espanyoles i europees, per la qual cosa li dona vital importància al fet que siga la primera 'superilla' que es fa en la ciutat de València.

Imatge d'un panell informatiu sobre la superilla de la Petxina

Finalment, Ribó justifica que en moltes ocasions hi ha vegades en les quals els comerciants s'oposen a aquest tipus de processos urbanístics i al cap d'un any "els comerciants dels carrers no peatonalitzats són els que més exigien a l'Ajuntament que les peatonalitzaren per l'excés de trànsit de persones i comerç que aquestes suposen", apunta l'alcalde de València.