Prenem el pols als mercats municipals de València: perilla la seua supervivència?

No hi ha dubte que els mercats municipals de València són els temples del quilòmetre zero. Productes de proximitat, frescos i, sobretot, de qualitat que, cada dia, els venedors posen a la venda promocionant una alimentació sostenible i saludable. Però, a més, els mercats són punts de trobada veïnal; espais de socialització, de proximitat, que vertebren tots i cadascun dels barris de la ciutat. Es diu que si la seua supervivència està en perill, que no hi ha relleu generacional, però no és, ni des de lluny, un punt de vista que compartisquen els venedors dels mercats municipals de València. I és que per a ells, el mercat continua bategant amb força.

"El discurs pessimista que els mercats s'estan morint, ni és cert, ni ens ajuda. La gent continua venint a comprar als mercats. Estan plens de vida i el que cal fer és continuar fomentant-los", assenyala Cristina Oliete, gerent del Mercat Central de València. Una opinió que també compartix la secretària del Mercat d'Algirós, Raquel Chisbert, on "no només som l'únic mercat de la ciutat amb el 100% d'ocupació, sinó que som gent jove i dinàmica la que estem al capdavant dels llocs de venda".

Per part seua, Alicia García, presidenta de l'Associació de Venedors del Mercat de Russafa, assegura que "els mercats estan més vius que mai", com resa l'última campanya que han llançat. I afig que "els mercats són l'elit de l'alimentació de qualitat; qui vol menjar bé, sap que ha de comprar en el mercat".

Així, des de les diferents associacions de venedors miren cap al futur amb optimisme. Si bé és cert que cada mercat té les seues pròpies característiques, tots ells compartixen que la clau per a continuar garantint, d'una banda, el relleu generacional i, per un altre, l'atracció de nous clients és adaptar-se a les necessitats dels nous consumidors i fer ús de les noves tecnologies per a no quedar-se arrere.

En este sentit, la venda online s'ha alçat com una de les grans aliades. La gran majoria dels mercats municipals ja l'han incorporada perquè, com explica Cristina Oliete, del Mercat Central, "és essencial que ens adaptem als nous hàbits de compra". I és que els canals de venda online dels mercats – que permeten la compra de productes les 24 hores del dia i incorporen un servici a domicili – estan ajudant al fet que nous clients opten per un consum més sostenible i de proximitat. Així, des del Mercat d'Algirós estan en tràmits perquè l'Ajuntament de València els instal·le "càmeres perquè els usuaris puguen arreplegar les seues comandes a la vesprada en el mateix mercat, com ja estan en altres mercats de la ciutat" per a facilitar, encara més, el procés de compra.

Per això, tots estan d'acord que no és necessària l'obertura dels mercats en horari de vesprada. En este punt, Raquel explica que "el Mercat d'Algirós obri els divendres a la vesprada des de fa 15 o 20 anys i, al final, són molt pocs els llocs que obrin perquè no compensa molt per a la gent que ve. La clientela té molt assumit que en el mercat es compra als matins i, qui no pot vindre, té al seu abast altres opcions per a continuar comprant en el mercat, com és el canal de venda online".

Així mateix, el Mercat de Russafa explica que "no és un tema que s'hagen plantejat perquè els venedors van molt prompte a Mercavalencia, i després obrin els llocs per a vendre els productes frescos, del dia. Per això, un horari vespertí seria molt complicat". Així i tot, Alicia García té molt clar que això no és un inconvenient per al futur dels mercats que "existixen des de la prehistòria i la seua supervivència està més que assegurada".

Quant al relleu generacional – encara que en el d'Algirós no patixen esta problemàtica, ja que el 60% dels llocs han passat de pares a fills i l'altre 40% són nous comerciants – sí que suposa un aspecte a tindre en compte en altres mercats. Cristina Oliete, gerent del Mercat Central, té clar que "l'objectiu no ha de ser que els llocs passen de generació en generació, perquè el fill d'un arquitecte, no té per què ser arquitecte", sinó que "cal formar als futurs venedors. És important incloure formació de carnisseria, pescateria, forn... perquè igual hi ha gent que sí que li agradaria dedicar-se a estes professions, però no troba oferta formativa per a tal fi".

I en el cas d'aquells mercats que lluiten per sobreviure, com el mercat de la Valvanera – l'únic que no és de propietat municipal – una eixida per a no sucumbir al pas del temps és reinventar-se. Per això, entitats veïnals i associacions del barri s'han unit al projecte 'La Valvanera reviscola' per a donar-li una segona vida a este espai emblemàtic del barri, i de gran valor patrimonial.

Va ser diumenge passat quan van dur a terme la primera acció en el mercat, amb l'organització d'un mercat artesanal, però la idea, com conta Alicia, la creadora d'esta iniciativa, és "continuar fent accions perquè este mercat puga convertir-se en un espai cultural i artístic en el qual puguen alçar les persianes nous negocis dedicats a l'artesania, per exemple".