València

Es compleixen 25 anys de la inauguració de l'Hemisfèric a València

L'Hemisfèric celebra el seu 25 aniversari aquest cap de setmana amb més de 10 milions de visitants i 570 esdeveniments celebrats

Carolina Viciano

1 minut

L'Hemisfèric de nit

L'Hemisfèric de València compleix 25 anys aquest cap de setmana amb més de 10 milions de visitants des que va ser inaugurat el 16 d'abril de 1998. El total dels espectadors en tots aquests anys ha sigut de 10.250.793 persones, amb 93 pel·lícules projectades i 70.464 sessions completades. A més, al llarg d'aquests 25 anys, s'han realitzat més de 570 esdeveniments i uns 280 rodatges de pel·lícules, sèries i anuncis de tota classe, sent l'enregistrament més recent el nou lliurament de Star Wars.

Aquest espai és una de les sales més grans d'Espanya amb tres sistemes de projecció que conflueixen en una pantalla còncava de 900 metres, en la qual es pot gaudir de documentals de naturalesa, viatges, cultura, medi ambient, astronomia i exploració espacial, noves tecnologies i ciències. A més, compta amb el planetari en directe 'Les Nocturnes', on pot admirar-se el cel tant a l'estiu com a l'hivern.

A aquests 25 anys de vida, a l'Hemisfèric li han acompanyat successives innovacions tecnològiques, entre les quals es troba la duta a terme aquest 2023, amb la introducció d'un nou sistema d'àudio que permet incrementar l'experiència immersiva dels espectadors i espectadores en millorar el so envolupant de totes les projeccions. Aquest és un sistema d'àudio envolupant 3D, de 42 canals d'àudio, que enriqueix la qualitat d'àudio amb un so de 360°, per la qual cosa les projeccions es tornen més realistes.

L'Hemisfèric forma part del complex que configura hui dia la Ciutat dels Arts i les Ciències de València i va anar el primer edifici que Santiago Calatrava va compondre per a aquest espai, al que li seguirien el Museu de les Ciències Príncep Felipe (2000), l'Umbracle (2000), l'Oceanogràfic (2003), pese a ser Félix Candela l'arquitecte d'aquest edifici, el Palau de les Arts Regna Sofia (2005) i l'Àgora (2009).